TSUNAMI (2020) – Albert Pijuan

RESSENYA

TSUNAMI (2020) - Albert Pijuan

Un altre tsunami, més o menys fantàstic.

Títol: Tsunami
Autor: Albert Pijuan
Editorial: Angle
Any: 2020
Pàgines: 272
ISBN: 9788418197192
L’has llegit?
Valora’l*:

4 votes, average: 3,75 out of 54 votes, average: 3,75 out of 54 votes, average: 3,75 out of 54 votes, average: 3,75 out of 54 votes, average: 3,75 out of 5

Vots emesos: 4.
Mitjana: 3,75 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

L’escriptor de Calafell, Albert Pijuan, presenta Tsunami, una novel·la molt atrevida, tant pel que fa a la forma com al contingut i que ha estat guardonada amb el premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de Novel·la del 2020. Una sàtira sobre una família de l’alta societat, empresaris hotelers, per ser exactes, que fa bona aquella màxima que els avis funden l’empresa, els fills la mantenen i els nets la dilapiden.

És una obra narrativa que es divideix en tres parts i un epíleg. Cada una de les tres parts mostra un moment de la vida de tres cosins que són els hereus, gestors i dilapidadors de l’empresa familiar. I cada una d’aquestes parts acaba amb un tsunami amb un poder destructor que va més enllà d’allò material.

La primera part és la més ben aconseguida de totes, ambientada a Sri Lanka el 2004, la vigília del tsunami que va afectar el sud-est asiàtic, mostra el comportament nihilista i consentit dels cosins, joves que ho tenen tot sense esforç i que només troben divertiment en allò que no poden tenir, el sotmetiment dels altres. Mentre els pares respectius es dediquen a colonitzar els països poc desenvolupats amb els seus macrocomplexos hotelers a base de suborns i corruptel·les; són adults però tenen un comportament paral·lel als fills. L’acció és dinàmica, ben fonamentada; els personatges estan ben construïts i no se’n sap el nom fins gairebé al final, com si tots tres fossin un. I és en aquest moment quan tots tres cometen una acció temerària que els marcarà profundament la vida.

Les dues parts que venen a continuació són una successió de fets caòtics, com una mena d’Humor amarillo literari, un gavadal de situacions tronades i personatges histriònics que no semblen tenir final. Ambientades al 2017 i al 2024 respectivament, mostren com els cosins viuen una vida que va entre el remordiment i l’autodestrucció, però ara amb responsabilitats en la gestió de l’empresa. La segona part succeeix en un dels hotels a Mèxic, on la felicitat aparent dels turistes amaga el descontrol vital d’un dels cosins que el dirigeix. Mentre que la tercera part, torna a tenir lloc a Sri Lanka, en el moment que els nois, que gairebé han destruït l’essència familiar de l’empresa, volen fer una última acció abans de deixar-la definitivament en mans estrangeres. Les dues parts, però, no tenen la frescor de la primera i els personatges, que ara sí que tenen nom, esdevenen deformacions grotesques d’ells mateixos i amb el tractament de diferents temes de manera molt caricaturitzada.

És en aquesta tercera part on apareix l’element fantàstic, absent a les dues primeres, mentre ells cerquen reparar el mal que havien produït a la primera part, es cou una venjança en paral·lel, talment com la història de dimonis i esperits ancestrals del país, que fan el mal, un mal que s’ecomana i no té límits. Ells patiran les conseqüències dels actes que van dur a terme vint anys enrere. Ara, però, han passat de dominar la situació a patir-la, a intentar surar en les restes d’unes vides desastroses que també arrosseguen l’empresa i, si és que en tenia algun, els valors que representa.

L’epíleg clou la narració a través d’un objecte que es trobat després del tsunami, com si fos un element arqueològic del record d’un passat que s’ha desdibuixat, que no és coneix i que importa poc conèixer, simplement importa tenir l’objecte. De la mateixa manera que es volen tenir unes vacances en grans resorts sense tenir en compte el lloc on s’ha anat.

Si les accions se succeeixen amb un ritme trepidant, la tria lingüística no ho és menys. Excepte a l’epíleg, no hi ha cap punt en tota la novel·la, cosa que si bé no és la primera vegada que es dona, sí que és original i dona molta personalitat al relat, alhora que és el primer que el lector pot apreciar. També cal dir que l’autor es fa una mica de trampa a ell mateix, perquè posa en majúscula tots els inicis de les intervencions dels diàlegs. És una ajuda, que d’altra banda tampoc fa falta perquè la lectura es pot seguir sense problema, només que el ritme és alt, un martelleig d’accions constant, algunes de ben estrambòtiques i rocambolesques.

Després de la lectura, Tsunami és una novel·la que s’ha construït amb l’element fantàstic com a complement, com a catalitzador del final, però no és pròpiament una novel·la fantàstica. De fet, només apareix en la darrera part i si bé és un element que resol la narració, sembla més aviat posat amb calçador que no pas de manera natural, com si fluís des de la primera part. Les llegendes que explica són embriagadores i tenen una gran potencialitat narrativa, que si bé han estat aprofitades, se’n podria haver tret molt més material narratiu i arrodonir així la novel·la des de bon principi.

Pijuan sembla que se sent a gust amb el fantàstic, perquè poc després de Tsunami ha enllestit la traducció per a la mateixa editorial, Angle, de L’illa del doctor Moreau, de H. G. Wells. Cal esperar, doncs, que en un futur continuarà en aquesta línia i oferirà altres obres de literatura especulativa. Des d’aquesta pàgina romandrem atents al que pugui oferir.

L’has llegit?
Valora’l*:

4 votes, average: 3,75 out of 54 votes, average: 3,75 out of 54 votes, average: 3,75 out of 54 votes, average: 3,75 out of 54 votes, average: 3,75 out of 5

Vots emesos: 4.
Mitjana: 3,75 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

També et pot interessar…

logo_2020_blanc

Segueix-nos:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments