LLIBRE DE CAVALLERIES (2020) – Joan Perucho, Julià Guillamon i Toni Benages

Autor: Joan Perucho
Guió: Julià Guillamon
Il·lustració: Toni Benages
Títol: Llibre de cavalleries
Editorial: Empúries
Any: 2020
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-17879-35-8
L’has llegit?
Valora’l*:
 

8 votes, average: 2,50 out of 58 votes, average: 2,50 out of 58 votes, average: 2,50 out of 58 votes, average: 2,50 out of 58 votes, average: 2,50 out of 5

Vots emesos: 8.
Mitjana: 2,50 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…
 

Aquest any 2020 és el centenari del naixement de Joan Perucho i fa poques setmanes es van presentar tot un seguit d’actes i edicions de material que havien d’acompanyar aquesta efemèride. De moment, i a l’espera dels esdeveniments, es compta amb una reedició Les històries naturals i l’anàlisi crítica de Julià Guillamon (també reeditat, per bé que ampliat) Joan Perucho i la literatura fantàstica. Hi ha el compromís d’una nova edició del Llibre de cavalleries i Les històries del cavaller Kosmas, que esperem que malgrat tot arribin. El que sí que va tenir temps d'aparèixer, és una adaptació, en forma de còmic, del Llibre de cavalleries, a càrrec del comissari de l’Any Perucho, el mateix Guillamon, i il·lustrat per Toni Benages, de sobres conegut per aquesta tasca d’il·lustrador d'obres i personatges clàssics de la literatura catalana.

A Perucho li devem molt, primer de tot li devem que es mantingués fidel a la llengua catalana com a eina de creació literària en uns moments, la postguerra, de forta repressió. També li devem, i en aquesta casa ho sabem molt bé, que davant de l’onada realista que va dominar la narrativa catalana de la segona meitat del segle XX, impulsada per editors i crítics, ell va preferir relatar les seves dèries, fantàstiques, sense importar si plaurien als entesos. Ho va dur a terme malgrat la incomprensió i, massa sovint, la marginació que va haver de patir.

Una de les primeres obres que va escriure i que resumeixen aquestes dues darreres idees és el Llibre de cavalleries, que és una bonica novel·la compendi del que serà la narrativa de Perucho: En un món a cavall de la realitat i la fantasia, es desplega un entramat erudit que desfà el temps lineal i cronològic, per esdevenir un fluid on tot pot passar alhora, tant la història medieval, com el temps contemporani, una manera d’arrencar-se del present i transcendir.

La novel·la està dividida en quatre parts, al seu torn subdividides en uns capítols més aviat curts, però això no vol dir que sigui ràpid de llegir, perquè està escrit amb un llenguatge elaborat, a mig camí de la lírica, el surrealisme i l’arcaisme. Una mena de poesia de J.V. Foix, però en narrativa i amb bones dosis d’ironia. El narrador és en tercera persona i explica les peripècies del protagonista, Tomàs Safont, un barceloní del segle XX a qui se li demana que embarqui en una nau propietat d’una companyia misteriosa per recórrer la Mediterrània a les ordres d’un enigmàtic monsieur Dupont. Amb ell, resseguirà les passes d’un avantpassat, Arnau Çafont, cavaller a les ordres del rei d’Aragó.

La primera aventura el portarà al regne de la Triple Virtut, on habita el Preste Joan, per tal de bastir una aliança cristiana. Abans, haurà de superar els obstacles que li posen el soldà d’Egipte i sobretot la ciutat d’Ulm, una civilització dedicada al culte a la mort. La segona aventura és la cerca de la nafta, del líquid que s’encén i no s’apaga en els deserts de Jordània. En aquesta part, la tercera de la novel·la, és interessant veure com Perucho construeix l’aventura talment com una història d’espies en l’àmbit colonial. La darrera aventura és la lluita contra Paleòleg Dimas, un malvat oportunista que vol conquerir Armènia des de la ciutat grega d’Akanthos. Gràcies a la perícia de Tomàs Safont i la valentia dels seus amics i companys, eviten aquesta conquesta traïdora i alliberen Blanca de Salona, que tenia els drets del regne d’Armènia.

L’autor juga amb gran habilitat amb el contingut i sobretot la manera de narrar-lo. El lector assisteix ara al present, ara al passat, sense transició, i reviu tot un seguit d’aventures que van protagonitzar els homes del rei d’Aragó durant l’Edat Mitjana, alguns reals i d’altres exagerats. Ara, les aventures són constants i dinàmiques, talment com les aventures cavalleresques medievals que tan intenta recrear. Per si l’argument no convencés prou, la prosa de Perucho és deliciosa, aquella llengua literària de mitjans del segle XX culta, però intel·ligible, propera i madura. I ja no cal reiterar la constant erudició de l’autor que eleva la qualitat de la novel·la.

Pel que fa al còmic, l’adaptació del contingut s’ha fet amb gran capacitat, ja que no és fàcil traslladar un text com el Llibre de cavalleries a una aventura il·lustrada. El resultat és immillorable, tots els episodis hi són tractats i es pot seguir perfectament l’entramat narratiu, els canvis temporals... Un encert, sense cap mena de dubte. I pel que fa a les il·lustracions s’hi poden trobar tot de referències velades i a vegades no tant a còmics clàssics (Tintín i Astèrix), així com referències a allò que s’hi explica, amb un ús magistral del color i el blanc i negre. Una delícia.

Ara bé, en el que més excel·leix el còmic és en crear un marc narratiu al contingut. No és només un simple resum visual de la novel·la, hauria estat massa prosaic, sinó que s’aprofita la personalitat glamurosa i afrancesada de Perucho i l’ambient de la Costa Blava per donar un gir molt interessant a la història, com si fos l’storyboard d’un film. I per si això no fos prou, els personatges de la novel·la seran prou coneguts pels amants del cinema de la dècada de 1960, ja que són actors coneguts i a mesura que te’ls vas trobant els vas reconeixent, fins i tot s’incorporen cameos que encara donen més relleu a aquest ús de la il·lustració de persones reals.

En definitiva, donar tot aquest aire al còmic fa que no només excel·leixi com a adaptació del Llibre de cavalleries, sinó que és capaç de fer un pas més i crear una petita joia que esperem que no passi desapercebuda, com també esperem que ben aviat pugui aparèixer una reedició de la novel·la original.

L’has llegit?
Valora’l*:
 

8 votes, average: 2,50 out of 58 votes, average: 2,50 out of 58 votes, average: 2,50 out of 58 votes, average: 2,50 out of 58 votes, average: 2,50 out of 5

Vots emesos: 8.
Mitjana: 2,50 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…
 
Enric Bassegoda
Sobre Enric Bassegoda 72 Articles
Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.