NORMAL (2016) – Warren Ellis

Autor: Warren Ellis
Títol: Normal
Editorial: Males Herbes
Traductor: Ferran Ràfols
Any: 2018 (2016)
Pàgines: 180
ISBN: 9788494917004
Valoració: ★★★

 

En Warren Ellis només el coneixia com a guionista de còmics —d’alguns dels meus còmics preferits, de fet, com ara Planetary i el primer tram de The Authority— i de sèries d’animació —Per Castlevania, però això prefereixo disculpar-li…— i, tot i que acostumo a desconfiar (i sí, és un prejudici. No n’estic orgullós) dels artistes tot terreny, en aquest cas la curiositat m’ha guanyat i m’he llançat cap a aquest Normal de l’autor Warren Ellis publicat per l’editorial Males Herbes amb magnífica traducció d’en Ferran Ràfols. I ha estat un encert, tot i que si hagués d’escollir (perquè fer-ho, però?) em quedaria amb l’Ellis guionista de còmics. Puc recomanar Normal, és un llibre ben escrit, amb personalitat i amb una bona idea de base que, a més, té la gràcia de calcular bé quant dona de sí la seva premissa i saber-la dosificar. I té intenció subversiva, una cosa que, ben portada (i aquí ho està) sempre valoro positivament.

Normal és una novel·la breu, de 177 pàgines en la seva edició en català, que parla del futur o, més concretament, de les persones que dediquen la seva vida professional a imaginar el futur. Parlo de futuròlegs, de “think tanks”, d’estrategues de la previsió i de previsors estratègics (No confondre! A l’escenari de la novel·la això seria imperdonable…). De gent experta en imaginar el futur, en breu, que de resultes de la seva activitat i convençuts que el futur no permet albirar cap esperança acaben… sonats. Deprimits. Aterrits. Amb la ment trencada i, per acabar-ho d’adobar, addictes a la informació. I sabeu què és el més fotut? Que aquesta és la part realista de la novel·leta… El cas és que, donat que aquests genis de la previsió són un recurs important que cap govern ni cap multinacional es pot permetre malbaratar, totes aquests grans agents han creat Normal, una institució de recuperació psiquiàtrica secreta (gairebé llegendària, però, entre el gremi dels futuròlegs) on van a parar, durant un temps o de per vida, tots els professionals amb un —cito— “cas greu de mirada a l’abisme”. I aquest punt de partida m’encanta, no us enganyo, i serveix d’escenari per a una original mini-comèdia d’intriga plena de bones idees i d’un humor que tendeix al negre que caricaturitza moltes de les actituds i preocupacions del nostre hiperaccelerat i postmodern mon. No diria que això és ciberpunk, però li pica l’ullet.

La novel·leta segueix les desventures de l’Adam Dearden, un especialista en previsió estratègica que ingressa a Normal víctima de l’angoixa, amnèsic, i amb un grau d’aprensió notable de resultes del que ha sentit de la institució. De seguida comencen a passar coses estranyes al seu voltant i l’Adam ha d’establir aliances amb els seus companys d’ingrés i mirar de vèncer les desconfiances entre els altres interns i plantar cara a l’autoritat del centre. I no puc parlar gaire més de la trama sense arriscar-me a revelar-ne massa. És tracta d’una història que juga amb un nombre limitat d’elements en un escenari restringit i amb un repartiment de personatges reduït, i totes aquestes característiques li escauen a la brevetat del text i li permeten al Warren Ellis jugar amb una sèrie d’elements amb els que se sent, si hem de jutjar pel resultat, veritablement còmode: la caricatura i l’humor gràcies a l’extravagant caracterització de personatges que li permet l’escenari i l’exploració, des d’un punt de vista irònic i distanciat, de la nostra idea de futur i de com ens la imaginem des d’un present més aviat absurd i esquizofrènic. Sense oblidar, és clar, que potser els bojos de Normal tenen raons per haver perdut el senderi…No és una novel·la d’humor, però és difícil reprimir un somriure un pel culpable durant la seva lectura.

Potser, si li hagués de retreure quelcom a Normal —I ho he de fer, al capdavall això és una ressenya— seria que acaba semblant una idea una mica desaprofitada i una història més aviat esquemàtica, malgrat les seves virtuts. Em queda la sensació, tot i que pugui no haver estat aquesta la idea de l’autor, que el text és una mena d’estudi que podria haver donat més de si en format còmic. O potser només tinc aquesta impressió perquè, en el fons, el text original no estava planificat com una novel·la sinó com un serial en 4 parts que es van publicar setmanalment abans de la primera edició conjunta en anglès. Serial, a més, complementat per una discussió setmanal amb el mateix Warren Ellis i algun altre autor convidat a través de Twitter (les converses encara estan disponibles, en anglès, a https://twitter.com/hashtag/abyssgaze ). Sospito que amb aquesta dinàmica setmanal i aquesta quantitat de paratext (si és que se’n pot dir així) la percepció de la lectura hauria de ser més ressonant. Tot i així, malgrat aquest punt de distància que he mantingut amb el text llegit, és una lectura interessant, que enganxa i que resulta estimulant, amb el valor afegit en l’edició de Males Herbes d’una traducció excel·lent.

A un nivell purament sensorial, i tot i no ser un gran estilista, llegir en Warren Ellis és un plaer. És divertit, irònic, un magnífic escriptor de diàlegs i un gran creador de personatges a mig camí entre el grotesc, el surrealista i la caricatura. Amb Normal aconsegueix una narració amb un punt satíric important i, com tota bona sàtira, parla del nostre món a través de l’humor i la distorsió. És literatura amb intenció que no renuncia a entretenir i una bona addició al ja extens i atractiu catàleg de Males Herbes. Tot i no ser una novel·la (per a mi) lliure de crítiques, recomano sense recança la seva lectura, tant per idees que planteja com per la seva originalitat i el seu sentit de l’humor.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada