EL SEU COS I ALTRES FESTES (2017) – Carmen Maria Machado

Autor: Carmen Maria Machado
Títol: El seu cos i altres festes (Her Body and Other Parties)
Editorial: Anagrama
Any: 2018 (2017)
Pàgines: 284
ISBN: 9788433915634
Valoració: ★★★

 

El recull de relats, El seu cos i altres festes, és el debut en solitari de l’autora nord-americana, d’origen cubà i austríac, Carmen Maria Machado, que ja havia publicat en diverses antologies, així com assajos i crítiques. L’obra ha estat reconeguda per la crítica amb diverses mencions i premis, de la mateixa manera que ha trobat l’interès del públic. Segurament, els lectors hi han trobat una barreja d’elements molt contemporanis i d’influències que han propiciat aquests reconeixements i que l’obra hagi creuat l’Atlàntic per arribar a casa nostra gràcies a la traducció de Maria Cabrera Callís.

Si hi ha un aspecte que domina tots els relats que conté, aquest és la feminitat: tots els protagonistes dels contes són dones. Són dones de tot tipus, més tradicionals (com en el primer relat, “La sutura del marit”) mentre que en altres ocasions són més alliberades (“La resident”). Mentre que algunes són lesbianes, amb parella o no, les que no ho són experimenten relacions lèsbiques. Només a “Especialment perversos” hi ha la presència d’un home amb certa entitat, ja que coprotagonitza el relat, dedicat a la sèrie Llei i ordre, en la qual els protagonistes eren dos detectius, una dona, Olivia Benson, i un home, Elliot Stabler. Aquesta feminitat àmplia és una mostra típica de la literatura contemporània dels Estats Units, molt lligada a la teoria de la recepció. També caldria ressaltar l’humor negre i sarcàstic com un altre element que predomina en tot el recull:

Vam estendre una manta sobre la grava i li anava donant grills de taronja. Em va dir que havia tingut visions que jo, algun dia, arrabassaria una vida innocent. Vaig exclamar que no, que no; ella es va enfilar dalt del mur de ciment que envoltava el terrat i allà, dreta, va tornar a anunciar la profecia. Va dir que li sabia molt de greu. No va saltar com m’esperava: més aviat diria que es va agenollar en l’aire.

Ara bé, la feminitat no és l’únic aspecte que crida l’atenció en aquesta lectura. L’experimentació literària també és destacable i es nota un gran treball darrere de cada relat, alguns per donar una senzillesa aparent i en d’altres per construir un entramat curiós. Destaca “Especialment perversos” que es presenten talment com a episodis de la sèrie Llei i ordre, agrupats per temporades amb dues trames, una de general que recorre el relat sencer, mentre que n’hi ha d’altres que són úniques per a cada episodi. Cada capítol es construeix com un microrelat, un gènere complex i que tot i que en aparença sembla fàcil i un punt frívol, no ho és gens i es necessita una gran tècnica per poder-lo dur a terme. Machado se’n surt bé, però també cal dir que el relat es fa llarg i feixuc, amb moments un punt reiteratius.

L’experimentació es dona en l’escriptura, però també en les línies temàtiques i en les influències. El fantàstic hi és present, potser com a motor de l’argument: a “Inventari”, per exemple, una noia explica les seves trobades sexuals amb gent que fuig d’un virus letal per als humans o a “Les dones de debò tenen cos” relata la relació de dues dones, una afectada per una estranya malaltia que afecta una part dels humans i que consisteix en què van desapareixent a poc a poc. Un relat, aquest darrer, que no presenta explicacions i mostra una plaga arbitrària, que recorda molt l’inici de la novel·la i sèrie de televisió LeftoversEn d’altres casos, però, l’element fantàstic és més subtil, més lligat al realisme màgic o fins i tot relacionat amb la psicologia dels personatges: a “La resident” s’explica com una noia s’estableix en un hotel de muntanya per a creadors molt proper a on hi havia uns campaments on s’havia estat de petita. En el transcurs de l’estada la visiten diversos fantasmes, que tan poden ser reals alhora que es poden interpretar com a petits traumes no resolts de la infantesa que retornen a la protagonista.

Encara caldria parlar de l’experimentació en la llengua. Segurament, la versió original està escrita amb un llenguatge elaborat i experimental, amb dobles sentits que es perden en el moment que el text es tradueix. La traductora ha fet una bona tasca en la versió catalana, primer per una llengua aconseguida, àgil i moderna. També perquè ha dotat tot el recull d’un corpus de notes del traductor que ajuden a contextualitzar aspectes lingüístics i culturals que poden passar desapercebuts a un lector mitjà. Ara bé, l’ús d’aquest recurs per part del traductor d’obres literàries a vegades pot passar de l’ajuda a sobrecarregar el text, sobretot quan la informació no és essencial per al desenvolupament del relat.

Malgrat els encerts del recull, també hi ha alguns elements que grinyolen. Les històries es desenvolupen de manera coherent i agradable, però no així els finals de cada una. Sovint acaben essent unes línies críptiques que deixen els relats extremadament oberts i, en alguns casos, de difícil resolució per part del lector. Es pot dir que la literatura, i sobretot la contemporània, ja ho té això de demanar un esforç suplementari al receptor per tal que acabi el relat que el desxifri. Però en un afany de contemporaneïtat i experimentació, Machado és massa críptica i pot ben passar que aquell que la llegeix es perdi ben bé al final de cada relat.

Amb tot, El seu cos i altres festes és una obra molt interessant que de segur serà ben rebuda tant pels amants del fantàstic com també per gent interessada en les noves formes d’escriptura i línies temàtiques que venen dels Estats Units. Poder-lo trobar en català és un gran encert editorial que no hauria de passar desapercebut.

Subscriu-te:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada