TORN DE NIT (1978) – Stephen King

RESSENYA

TORN DE NIT (1978) – Stephen King

Enorme antologia de contes del rei indiscutible de la literatura de terror mundial, en els seus primers passos. Males Herbes ho ha tornat a fer: aquest és sens dubte un dels llibres de l’any.

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print
Autor: Stephen King
Traductor: Ferran Ràfols Gesa
Títol: Torn de nit (Night Shift)
Any: 2018 (1978)
Editorial: Males Herbes
Pàgines: 525
ISBN: 9788494780080
 
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

I era com si sota aquest vel hi hagués una olor encara més profunda, una olor llefiscosa i pudent, la flaire de la vellúria i de la decadència. Una ferum com la que deu sortir dels taüts corruptes i les tombes violades.

Haig de reconèixer que fins ara un servidor no professava gran admiració per Stephen King. Són molt pocs els títols de l’escriptor de Maine que han caigut a les meves mans al llarg dels anys, i els que ho han fet han sofert una dicotomia ben clara entre aquells que m’han agradat molt (La larga marcha, Mr. Mercedes,…) i d’altres que no tant (Revival, El misterio de Salem’s Lot,…). El cas és que mai havia llegit res seu traduït al català. Fins ara.

Torn de nit, el recull de relats primerencs (1968-1977) editat amb tanta cura per l’editorial Males Herbes, ha arribat per fer trontollar els meus valors, fonamentats en l’escepticisme. Fins al dia d’avui no era capaç d’entendre l’aurèola de misticisme que sol rodejar King, aquella que es genera de forma espontània quan els lectors parlen amb passió de la seva obra. N’he tingut prou, però, amb llegir aquest llibre per canviar d’opinió. A partir d’ara em declaro fan incondicional dels seus contes i no em tremola el pols en asseverar que King és un mestre en les distàncies curtes: ningú com ell per controlar la tensió com si fos un bisturí esmolat i brandar-lo amb efectes lacerants; ningú com ell per capgirar els esdeveniments (i els sentiments) d’una forma tan colpidora i alhora tan subtil en un parell de línies; ningú com ell per fer que miris sota del llit tot llegint un llibre abans d’anar a dormir. Vet aquí Stephen King, l’emperador del terror.

King comença fort amb “Jerusalem’s Lot”, el text germinal d’una de les seves històries més reconegudes. Tot i que l’estil epistolar (una picada d’ullet a les novel·les del segle dinou i en concret a Bram Stoker) em resulta carrincló i no gaire efectiu per transmetre un sentiment com és la por, considero que la recreació històrica i l’atmosfera del poble juguen a favor de l’autor. King ens posa en context amb aquest primer relat i sembra en la ment del lector la llavor del terror, predisposant-nos a patir al llarg de 525 pàgines. És amb el segon relat, “Les hores mortes”, que l’autor de Maine fa palès el seu geni. De l’aparent no-res que són les estones mortes dels treballadors d’una fàbrica, King construeix un relat angoixant de tensió creixent que acaba per mostrar al lector un terror obscè i macabre. Touché. A partir d’aquest punt un servidor va quedar extasiat per l’originalitat d’uns textos que no deixen de sorprendre i corprendre (extraordinaris són “La trinxadora”, “L’home del sac”, “Camp de batalla”, “Els nens de les panotxes”, “L’últim graó de l’escala”, “L’amant de les flors” i “Una última abans de sortir”), un conjunt de relats que desemboca en el cru i amarg comiat que és “La dona de l’habitació”.

En aquest recull, l’autor abasta multitud de temàtiques. Hi trobem un relat postapocalíptic, un text de gènere bèl·lic (representat per un camp de batalla d’allò més delirant), un estrany cas policial que té com a evidència primordial una màquina d’una bugaderia industrial i un poètic homenatge a Jack l’Esbudellador. Tots els contes porten l’inequívoc segell de King: un cop passats pel sedàs de la seva recaragolada imaginació els relats tenen el do de transformar la quotidianitat en quelcom estrany i pertorbador. L’autor sap combinar amb mestria textos en els quals ens sacseja de dalt a baix sense treva ni respir amb d’altres en els quals ens bressola amb paraules dolces per donar-nos tot seguit el cop de gràcia. Com a conseqüència d’aquest talent innat la lectura esdevé una muntanya russa emocional, una experiència sensorial com se’n troben poques. Perquè resulta que no tot és horror en la literatura d’Stephen King. La seva capacitat per expressar emocions és extraordinària i per verificar-ho us convido que llegiu (i rellegiu) el fragment on l’autor descriu amb delit la càlida i dolça sensació de caure sobre un munt de palla després de fer un salt al buit.

Podria estar hores i hores enaltint els contes d’Stephen King, però aquesta ressenya s’eternitzaria sense sentit. Només diré que aquest llibre val molt la pena i que un servidor s’adhereix a la croada iniciada per Males Herbes per reivindicar King com el que veritablement és: un geni de la literatura, sense necessitat d’adscriure’l al gènere de terror. El pròleg ja és per si mateix una delícia i gràcies a la tasca realitzada per Ferran Ràfols Gesa (un valor segur de la traducció) els textos esdevenen autèntiques obres d’orfebreria. N’hi ha de més i menys polides (cal no oblidar el caràcter primerenc de molts dels textos), però cap resulta barroera. És innegable que alguns dels seus èxits més rotunds es veuen reflectits, en major o menor part, en les línies d’aquests relats; d’altres com “Els nens de les panotxes” són autèntiques obres mestres del relat breu. Pel que fa a aquest conte, potser el més colpidor de tots i el que n’ha inspirat la portada, cal destacar que mai abans un escriptor havia assolit el terror extrem sense necessitat de mostrar res més enllà d’unes ombres albirades al camp de blat o unes paraules a una emissora de ràdio aficionada; per no esmentar que mai sis mots havien causat tan mal averany com El Qui Camina Rere Els Rengles.

Des d’El Biblionauta no podem fer altra cosa que recomanar-vos que us deixeu captivar pel roig sanguinolent de la portada i us submergiu en el pantà de malsons que és la ment d’Stephen King. No us en penedireu!

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email
Share on print

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.