Premis d’elecció popular als millors llibres fantàstics en català de l’any anterior.

2020

GUANYADORS

Satèl·lits

Elisenda Solsona

Una nit, sense avís previ, la lluna no surt. Sota aquest cel inesperat transcorren vuit històries íntimes sobre separacions i retrobaments, narracions prenyades d’una bellesa estranya en què no hi manca el punt de fuga màgic. Històries com la dels amants que es busquen per una estació d’esquí abandonada durant la nit més fosca, o la del nen albí que espia el cel amb el telescopi del seu veí; com la de la noia a qui totes les amistats li recomanen que se separi, o la del primer sopar a casa els pares de la parella, una família amb uns rituals pertorbadors. Elisenda Solsona aconsegueix seduir el lector amb uns arguments brillants, on res no és el que sembla, per acabar submergint-lo en un univers emotiu i evocador, capaç de remoure i sorprendre a parts iguals. Són contes que assenyalen la incomprensió mútua com l’escull amb què topen, una vegada i una altra, les relacions humanes. La potència, la força i el talent incontestable amb què estan escrits ens fan saludar la seva autora com una de les veus narratives més enlluernadores dels últims anys, i confiem que el lector es donarà l’oportunitat de descobrir-la.

La mà esquerra de la foscor

Ursula K. Le Guin / Blanca Busquets (tr.)

L’Ai arriba al planeta Hivern amb la intenció que aquest s’aliï a la Federació Galàctica de mons habitats per éssers humans, l’Ekumen. L’habiten dues civilitzacions enfrontades i l’Ai haurà de trobar quina pot ser l’adequada per a l’aliança. A més, es troba una singularitat entre els éssers que hi viuen, no són ni homes ni dones, són hermafrodites que en el període de kèmmer o zel adopten un sexe o l’altre. 

La mà esquerra de la foscor d’Ursula K. Le Guin va canviar la ciència ficció i el feminisme. L’obra tracta temes com la desigualtat de gènere, l’abús de poder, els interessos polítics i la manipulació mediàtica i reflexiona sobre conceptes com el temps, les relacions i les condicions de supervivència. Le Guin aprofita al màxim els seus coneixements antropològics i filosòfics per escriure una obra que perdurarà en el temps.

Víctor Nubla

Barcelona 1956-2020 

Fou escriptor, músic, compositor, il·lustrador i dissenyador gràfic. Va escriure narrativa, assaig i poesia, a més de columnes d’opinió en premsa i textos sobre gastronomia. Entre 2009 i 2011 fou codirector de la revista de pensament Marabunta. Entre les seves obres literàries cal destacar Sistemas de interpretación del mundoTratado sobre los frenos i Ensayo contra la ruedaCómo caza un dromedario o El Viaje Secreto de Elidan Marau a través del Mar de Leche.

En català va desenvolupar la seva carrera literària a l’editorial Males Herbes on va publicar la seva primera novel·la, El regal de Gliese, i l’última, Metal·lúrgia.

EDICIONS ANTERIORS

2019

GUANYADORS

Estació boira

Enric Herce

Estació Boira és l’indret on van a parar els refugiats provinents del planeta Terra com a conseqüència de l’última gran guerra mundial. Max, un exsoldat reconvertit en policia, es dedica a controlar que els ciutadans de l’estació consumeixin la dosi diària de relev, una droga que frena els impulsos violents. La introducció clandestina d’una nova substància que neutralitza els efectes del relev, i l’inesperat ressorgiment del seu passat, el portaran a veure’s involucrat en una trama frenètica en què les grans corporacions lluiten pel poder i els individus viuen cada vegada més sotmesos al xantatge de la seguretat vital. Enric Herce torna a donar mostres del seu admirable pols narratiu i ens ofereix la millor mostra de novel·la ciberpunk que s’hagi escrit mai en català. 

Els desposseïts

Ursula K. Le Guin / Blanca Busquets (tr.)

En Shevek, el protagonista, és un físic que intenta desenvolupar una teoria temporal general. Anarres, el seu planeta, és en teoria una societat sense govern o institucions autoritàries. Però fent recerca, es va adonant que la revolució que va crear aquest món està estancada, envoltada de murs que haurà d’enderrocar. Les estructures de poder comencen a sorgir allà on no n’hi havia. En aquest moment decideix emprendre un viatge molt arriscat al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre els dos mons per poder divulgar les seves teories lliurement fora d’Anarres. La novel·la detalla la lluita per alliberar-se que ha de dur a terme tant a Urras com al seu propi món, Anarres. Els desposseïts d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura des del feminisme i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi.  Una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb l’habilitat i el detallisme del que només és capaç Le Guin.

2018

GUANYADORS

Narcís Monturiol i les pedres de l'infern

Sebastià Roig i Toni Benages

Des de fa un temps, els pescadors de Cadaqués no s’atreveixen a sortir a mar. Una sèrie de desaparicions misterioses i els rumors sobre la presència d’éssers monstruosos, ha fet que el poble parli d’actes de bruixeria. El senyor Monturiol, científic i utopista, no s’ho acaba de creure, i, per intentar aclarir-ho, encapçalarà una expedició a la zona on succeeixen aquests fenòmens inexplicables. Una novel·la gràfica d’aventures per a totes les edats, una història que farà les delícies dels fans de personatges com Tintín, Adèle Blanc-Sec o el mateix Indiana Jones, imaginat i realitzat pel tàndem Sebastià Roig i Toni Benages, els intrèpids creadors de Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols. I en color!!!

R.U.R. (Rossum's Universal Robots)

Karel Capek / Núria Mirabet (tr.)

R.U.R (Robots Universals Rossum) va ser publicada per primer cop el 1920 i posada en escena el gener del 1921, i va convertir-se en un clàssic instantani. Dos anys després ja s’havia traduït a una trentena de llengües. L’èxit va ser fulgurant, i la magnitud de la seva influència encara resulta incalculable. Entre altres coses, perquè s’hi utilitza per primera vegada la paraula «Robot», un terme avui en dia acceptat universalment, i que ha convertit aquesta singular peça teatral en objecte de culte arreu del món. Estem davant d’una obra revolucionària ens molts aspectes. Karel Capek va utilitzar aquest drama de ciència-ficció sobre una fàbrica d’homes artificials que se saben superiors als seus creadors per articular algunes de les reflexions més brillants que s’hagin escrit entorn del socialisme, el progrés tecnològic i la dèria de l’home per jugar a ser Déu. Visions que cent anys després segueixen semblant-nos actuals.

2017

GUANYADORS

Herba negra

Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón

Herba negra explica les aventures d’un grup de joves que descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització a partir d’una nova espècie de planta. A partir d’una nova espècie d’herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda, l’organització vol assolir el control de la societat. En una trepidant lluita contra rellotge en què res és el que sembla, els protagonistes hauran d’unir diferents pistes, com si es tractés d’un trencaclosques, per salvar el món i tot el que estimen.

Procés de contradicció suficient

Manuel de Pedrolo

El pintor Enric Germa es dirigeix a la ciutat de Garum per vendre les seves obres. Pel camí, però, comença a trobar-se amb uns personatges enigmàtics que el faran veure que potser hi ha unes altres realitats. Un cop allà, tot esdevé encara més estrany quan descobreix que dues forces oposades se’l disputen al mateix temps que li ofereixen diferents temptacions: riqueses, glòria, immortalitat… i amor. Procés de contradicció suficient és una de les obres majors de Manuel de Pedrolo, emmarcada dintre d’un cicle de novel·les sobre els mites ancestrals que es completa amb Crucifeminació i Múltiples notícies de l’Edèn, i que ens presenta una versió diferent a la que estem acostumats de la figura del Diable. Hi trobem el Pedrolo més erudit, que ens submergeix en la tradició de religions antigues, mites perduts, cosmologies esotèriques i llegendes de civilitzacions desaparegudes. El protagonista es trobarà enmig d’un entorn on les lleis del temps i de l’espai es deslliguen de la realitat, i ens acompanyarà en una reflexió sobre l’eterna dualitat home-dona, bé-mal i àngel-dimoni.

La guerra de les salamandres

Karel Capek / Núria Mirabet (tr.)

El capità J. van Toch descobreix als mars del sud una nova espècie d’amfibis, capaços de realitzar tot tipus de treballs manuals sota l’aigua. Aquests animals, d’una intel·ligència remarcable, aviat són convertits en mà d’obra especialitzada, la qual cosa comportarà una sèrie de canvis en la situació econòmica i política mundial. La guerra de les salamandres és una de les novel·les més influents del segle XX, una sàtira humanista que parteix de la imaginació per analitzar amb lucidesa i molt sentit de l’humor algunes de les pitjors xacres del nostre temps, des dels totalitarismes a l’explotació laboral, i s’anticipa de manera visionària a la Segona Guerra Mundial.

HISTÒRIA

Els Premis Imperdibles són un projecte de l’Associació Cultural El Bilbionauta i es venen atorgant anualment des de l’any 2014.

Premien els millors llibres fantàstics de l’any anterior, tant originals com traduccions.

Han anat variant al llarg dels anys. Des de l’edició de 2017 s’elegeixen per votació popular dels subscriptors del web i a partir de 2018 són exclusivament a obres en llengua catalana.

D’ençà l’edició de 2020 es decideix que els guanyadors dels premis surtin de la mitjana aritmètica de les valoracions que tots els subscriptors del web poden deixar en cadascuna de les ressenyes dels llibres publicats l’any anterior.

Els subscriptors poden votar un sol cop cadascun dels llibres, valorant-los amb 1, 2, 3, 4 o 5 estrelles. El període de valoració es clou el 15 d’abril. Uns dies després s’anucien els guanyadors.

CONVOCATÒRIA ACTUAL

Premis d’elecció popular als millors llibres fantàstics per a joves en català de l’any anterior.

2020

GUANYADORS

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.

Lorem ipsum

Lorem ipsum

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate velit esse cillum dolore eu fugiat nulla pariatur. Excepteur sint occaecat cupidatat non proident, sunt in culpa qui officia deserunt mollit anim id est laborum.

EDICIONS ANTERIORS

HISTÒRIA

Els Premis Alba són projecte de l’Associació Cultural El Bilbionauta, i compten amb el suport de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) i el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat).

Es comencen a atorgar l’any 2020.

Premien els millors llibres fantàstics per a joves de l’any anterior, tant en versió original com en traducció.

S’estructuren en tres rondes: en la primera (febrer-març), les editorials proposen els candidats; en la segona (març-setembre) un jurat d’expert escull els finalistes entre la llista de candidats; en la tercera (setembre-octubre) els subscriptors del web elegeixen la millor d’entre les finalistes.

Els guanyadors s’anuncien durant la gala d’entrega dels Premis Ictineu de la SCCFF, en el marc de la CatCON, a finals de novembre.

CANDIDATS

CONVOCATÒRIA ACTUAL