Víctor Mora i la ciència ficció

El recent traspàs de Víctor Mora (1931-2016) ha estat una trista notícia que ha servit per reivindicar i recordar un autor que va excel·lir com a guionista de tebeos, novel·lista i contista. De tots són conegudes les memorables sèries El Capitán Trueno, El Jabato o El Corsario de Hierro, veritables fites en la historieta del país, especialment la primera, potser el tebeo –i el personatge- més popular durant decennis a casa nostra. Com a novel·lista s’ha recordat algun llibre destacable, com Els plàtans de Barcelona (1966) o El tramvia blau (1984), i potser no s’ha fet prou esment dels seus llibres de contes on destaca El cafè dels homes tristos, Premi Víctor Català 1965; en el camp de la literatura, el realisme va ser el territori on es va moure amb més comoditat, ja que li permetia vehicular el seu fort compromís polític i social, una actitud que el va dur durant els anys de la dictadura a militar al PSUC, patir les presons franquistes o exiliar-se a París a mitjans dels anys seixanta.

Aquesta vinculació al gènere d’aventures en el terreny dels tebeos i a la literatura realista de compromís social, no pot fer-nos oblidar que això només va ser una petita part de la vasta producció de Mora; també va ser un excel·lent traductor –ell és el responsable de les magnífiques primeres versions al castellà i català d’Astèrix-, es va apropar amb una mirada renovadora al món del western o va triomfar a França amb projectes postmoderns que caldria reivindicar com la magnífica Felina dibuixada per Anne Goetzinger.

També va apropar-se a la ciència ficció, i ho va fer amb propostes més que remarcables. En la seva condició de guionista, va ser l’autor d’alguna sèrie notable; la primera d’elles, Al Dany (1953), amb dibuixos del gran Francisco Hidalgo. Una space-opera deutora de Flash Gordon que si bé no va esdevenir un gran èxit, sí que va mostrar l’interés de l’autor pel gènere, del qual començava a veure’n les possibilitats.

Poc després de la interessant Galax El cosmonauta (1968), amb dibuixos de Fuentes Man, va veure la llum una obra que ja podríem qualificar de maduresa, Dani Futuro (1969), amb dibuixos d’un jove Carlos Giménez. Sorgida inicialment a Gaceta Junior, amb posterioritat es va publicar a la llegendària revista belga Tintin. Dani Futuro suposa una de les primeres sèries adultes de ciència-ficció a casa nostra, amb clars components crítics i experimentacions formals que la van consolidar com un obra de referència.

Altres obres menors dels anys setanta com Supernova o Astroman van seguir mostrant com Mora dominava els mecanismes del gènere, però és sense cap mena de dubte Las crónicas del sin nombre (1973-1980), amb dibuixos de Luis García, l’obra que li permet un major grau de maduresa i compromís a través d’un personatge que, com el Mort Cinder de Oesterheld i Breccia, viatja pel temps i l’espai i viu la vida de diverses persones; en el camp gràfic Garcia innova i arrisca, en el literari, Mora denuncia el nostre sistema i la seva escala de valors degradada.


Com a homenatge al mestre, en el proper número de la revista digital El Biblionauta hem volgut reeditar el conte de Víctor Mora de ciència-ficció “Molta nit”. El podreu llegir, juntament amb tota la resta, a partir del proper 23 de desembre (com sempre, al nostre quiosc virtual).

Volem agrair a la Fundació Víctor Mora el permís per a reproduir aquest relat i la bona disposició que ha mostrat amb noslatres en tot moment.

Subscriu-te:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada