SEGONA FUNDACIÓ (1953) – Isaac Asimov

RESSENYA

SEGONA FUNDACIÓ (1953) – Isaac Asimov

Qui va dir que segones parts mai foren bones, de ben segur que no s’havia llegit La Fundació.

Autor: Isaac Asimov
Títol: Segona Fundació (Second Foundation)
Editorial: Pleniluni
Any: 1992 (1953)
Pàgines: 289
ISBN: 84-350-3458-5
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Quan pot saber un home que no és una titella? Com pot saber un home que no és una titella?

Els llibres de La Fundació són la gran saga espacial d’Isaac Asimov, una mena d’extraordinària “història del futur”, com ell mateix l’anomenava. Composta en la seva totalitat per 15 llibres escrits al llarg de pràcticament tota la seva vida, s’ha articulat tradicionalment en tres sèries, o cicles, ordenats cronològicament: La sèrie dels robots (o cicle de la Terra); la trilogia de l’Imperi Galàctic, i el Cicle de la Fundació (o cicle de Trantor). Segona Fundació és la tercera novel·la del denominat Cicle de Trantor, o Trilogia original de la Fundació, i està precedida per Fundació (1951) i Fundació i Imperi (1952). Amb posterioritat, quan la saga ja era considerada una de les obres més rellevants de la història de la ciència ficció, Asimov decidí engrandir el cicle amb dues preqüeles (Preludi a la Fundació (1988) i Cap a la Fundació (1993)) i dues seqüeles (Els límits de la Fundació (1982) i Fundació i Terra (1983)), que dotaren la seva “galàxia” d’una major unitat, malgrat que aquestes últimes obres no assoleixen la grandesa de les originals.

Segona Fundació s’estructura en dues parts. A la primera, més curta, “El Mulo inicia la búsqueda”, dividida en sis capítols i cinc interludis, el protagonisme recau en la figura del Mul, que ja havíem conegut a Fundació i Imperi. En el sistema matemàtic planejat per Hari Seldon, es tenien en compte només els grans canvis socials, no els fets individuals. Per això la presència impensable d’un mutant capaç de llegir la ment de les persones i manipular les seves emocions va posar contra les cordes els principis del Pla. Va ser un inconvenient important i de conseqüències imprevisibles.

El Mul no és físicament cap ésser aterrador, tot el contrari. És un ésser grotesc i ridícul, i les seves ànsies de poder i destrucció tenen un origen molt simple: el ressentiment. El Mul desitja venjar-se per totes les humiliacions que li han causat els éssers humans a causa de la seva diferència i, per això, projecta la destrucció de les Fundacions i erigir-se en el sobirà galàctic indiscutible.

En el desenllaç de Fundació i Imperi, el Mul va estar a punt d’aconseguir la localització de la Segona Fundació gràcies al control mental sobre Ebling Mis, un membre de la primera Fundació que havia descobert el seu emplaçament, però una oportuna (i dràstica) intervenció de Bayta Darell ho desbarata. Ell que pot manipular les emocions per a què la gent l’estimi en el fons el que desitja és una emoció sincera, i quan creia que l’havia trobat en Bayta Darrell, aquesta el traeix.

La primera part de Segona Fundació connecta directament amb aquests esdeveniments. El Mul apareix ferit, no pas físicament, sinó emocionalment. La seva soledat és la soledat del Cèsar, la soledat de qui ho té tot i no té res. Impecables les descripcions emocionals, psicològiques, del mestre Asimov. Com sempre. En la seva obsessió per trobar la segona Fundació, el Mul envia dos homes als confins de la galàxia. Són dos homes molt diferents: un està controlat per la seva ment i l’altre no; un creu en l’existència de la segona Fundació i l’altre no. De fet, el motor d’aquesta última novel·la radica sobretot en el tema del control mental. Si resulta que els membres de la primera Fundació havien assolit un notable desenvolupament intel·lectual, descobrirem que els de la segona posseeixen unes capacitats mentals comparables a les del Mul. S’inicia així un joc del gat i la rata realment desconcertant, on se superposen els sentiments, els records i les idees alterats, de tal manera que el lector acaba tan perdut com els propis protagonistes.

La segona part de la novel·la, titulada “La búsqueda de la fundación”, de quinze capítols, deixa enrere el personatge del Mul i se situa en un futur immediat. La manca d’un líder fort com el Mul ha propiciat l’aparició de titellaires de la segona Fundació on menys s’espera, que provaran de corregir els desajustaments que la seva presència pugui haver provocat en el Pla. Al llarg d’aquest extens acte final, l’autor ens farà ballar el cap magistralment sobre l’existència o no d’aquesta mítica segona Fundació. Com les famoses nines russes, unes dintre de les altres, les teories s’aniran plantejant i descartant a una velocitat vertiginosa.

Tindrà un relleu destacat un personatge nou, Arcadia (Arkady) Darell, la néta de Bayta Darell. Les seves capacitats mentals, malgrat la seva curta edat, resulten sorprenents i no passen desapercebudes a ningú. De seguida queda clar que tindrà un paper destacat en la resolució de tot plegat, però quin? Asimov ens mostra hàbilment només parts del Pla, de tal manera que ens podem afigurar possibles hipòtesis, desenllaços. Com en les novel·les policíaques, no deixen de ser pistes falses, carrerons sense sortida que l’autor situa hàbilment per desconcertar-nos. Ho aconsegueix. I al final, com en l’apoteosi d’una gran simfonia que ha durat centenars d’anys, assistim a la resolució del Pla.

La trilogia de la Fundació va rebre el 1966 el Premi Hugo a la millor sèrie de ciència ficció de la història. Ja se sap que els premis no fan millor les novel·les, però les novel·les sí que fan millors els premis. Atorgar aquesta distinció a La Fundació va ser un acte de justícia i un encert inqüestionable. Asimov va bastir, amb aquesta profecia matemàtica, una de les històries més extraordinàries que s’han escrit mai. Un monument a la literatura en general i al gènere de la ciència ficció en particular.

El final no decep. El que decep és que s’acabi.

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

2 Comments
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments
Alicia Gili Abad
8 years ago

Tota aquesta sèrie la vaig llegir fa anys i em vaig empeltar d’Asimov