UDZU (2017) – Roger Coch

Autor: Roger Coch
Títol original: Udzu
Editorial: Les Males Herbes
Any de la traducció: 2017
Pàgines: 183
ISBN traducció: 9788494587733
Valoració: ★★★

 

El personatge viu que acompanya el mort és un tòpic literari perfectament establert i conegut: Orfeu i Eurídice, Enees i el seu pare… De la mateixa que els viatges iniciàtics en els quals el jove ha de trobar el seu camí una vegada ha quedat sol són un altre motiu de la literatura occidental. Encara hi podem afegir els autors que intenten homenatjar alguna persona estimada a través de la literatura i superar-ne les conseqüències de la mort, com pot ser el cas d’un recull de relats ressenyats no fa molt de Jordi Nopca, titulats Puja a casa. Amb Udzu, Roger Coch s’enfronta a la pèrdua de l’avi i en fa una reelaboració literària seguint les tradicions que s’han esmentat.

En aquesta novel·la ens trobem amb una narració dual, que es va intercalant i dona veu ara a una, ara a l’altra. Per un costat la història d’en Roger i l’Udzu, dos amics que s’han trobat en una ciutat distòpica, on viuen assetjats per uns lladres d’òrgans i tot d’altres éssers estranys. L’altra història, és la del mateix protagonista en la infantesa, a casa i amb la seva família, en una realitat més recognosible, que contínuament s’interroga sobre la seva situació familiar: una possible germana morta abans de néixer el protagonista de nom Laia i que trobarà resposta en el decurs de la narració, la relació amb la mare, la proximitat amb l’avi fuster… elements que tenen el seu correlat en el món oníric.

L’Udzu va ajudar en Roger quan aquest va marxar de casa i es va establir en aquesta ciutat distòpica, en un viatge iniciàtic primer. Només li va demanar una cosa, en el cas que es morís, s’encarregués d’enterrar-lo lluny de la ciutat, a un lloc anomenat la fusteria. Això passa, l’Udzu és mort pels robadors d’òrgans i en Roger es veu abocat a complir la seva promesa i el seu destí, enterrar-lo, però per això caldrà traslladar-lo lluny d’allí, cosa que no pot fer sense ajuda d’un carretó, en el que és un altre viatge iniciàtic. L’única que disposa de carretons és Mama Jimamba, que curiosament és qui ha mort l’Udzu per robar-li els òrgans. Roger li demanarà el carretó per poder dur a terme la seva missió i haurà de pagar un preu ben alt, entregar-li els seus propis òrgans. Començarà així la travessa per la ciutat, acompanyat de dos éssers sinistres, el Cíborg i el Secretari, que vetllaran per tal que compleixi la seva garantia. A mesura que va avançant per aquest món entre fantàstic i postapocalíptic, Roger recordarà els ensenyaments de l’Udzu en tot una rastellera de flaixbacs.

Tot es destina per arribar a un final en forma de clímax, amb una travessa d’una Llacuna Estígia pròpia de la tradició mitològica d’on beu l’autor. A més, el final ajuda a entendre tot el conjunt i li aporta unitat i comprensió, elements que són absents en la major part de la narració.

I és que en el fons, la novel·la s’ha de llegir en clau i combinar les dues històries per entendre que en definitiva és una catarsi de l’autor que no és més que un alter ego del protagonista, de la dificultat dels que queden vius davant la mort d’un ésser estimat. Ara bé, aquest tipus d’obra sempre és un perill, perquè el lector se sent orfe de molta informació que hauria de contenir la narració per tal de poder-la entendre en la seva totalitat i no tenir la sensació que va perdent un llençol a cada bugada. Amb tot, la novel·la es pot seguir bé i en conjunt està ben plantejada i ben resolta. En especial cal destacar el món oníric de la ciutat que es descriu, molt interessant i ben treballat, amb un prosa molt lírica que potencia més aquest món que s’ha anomenat fantasia surrealista. Els fragments més “realistes”, al seu torn, contenen un seguit de repeticions temàtiques que en absolut són negatives, sinó que més aviat evidencien aquestes obsessions que té el protagonista.

Així doncs, celebrem l’arribada de Roger Coch com a nou narrador i l’aposta valenta de Males Herbes per editar-lo, molt d’acord en la seva línia editorial de fer arribar al públic tots els gèneres del fantàstic amb atenció especial al que es fa a casa nostra alhora que dona veu a noves veus. Haurem d’estar atents a les noves propostes que Coch ens pugui fer arribar, de la mateixa manera que ja estem atents a tot el que Males Herbes ofereix al públic interessat en el fantàstic i també al públic general.

Enric Bassegoda

Enric Bassegoda

Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

ebassegoda has 48 posts and counting.See all posts by ebassegoda

Deixa un comentari