MALSONS DE GAT (2016) – Diversos autors

RESSENYA

MALSONS DE GAT (2016) – Diversos autors

Hermenaute segueix apostant pel producte fantàstic local i de qualitat amb aquesta antologia de diversos autors.

Autor: Sergi G. Oset, Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov
Títol: Malsons de gat
Editorial: Hermenaute
Any: 2016
ISBN: 978-84-944902-2-4
L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Hermeneute és una editorial independent fundada el 2015, cosa que vol dir que és un projecte valent en un món travessat per tantes crisis com l’editorial. A més, cal sumar-hi el fet que el seu àmbit editorial sigui bàsicament la ciència-ficció i el terror, amb unes col·leccions també per a l’assaig i la literatura contemporània. I encara cal sumar-hi el fet que també té la col·lecció Medea, centrada en fantàstic en català, tot sumat, fa d’aquesta editorial triplement valenta.

I aquesta col·lecció Medea s’inaugura amb un recull de relats molt ambiciós, titulat Malsons de gat, escrit per tres autors, Sergi G. Osset, Patrícia Muñiz i Igor Kutuzov, autors que no es limiten als seus relats, sinó que combinen i escriuen en parelles canviants i fins i tot a sis mans, per crear així quinze relats, quinze malsons, ja que en tots s’hi pot trobar una trama angoixant, una ambientació obscura i una necessitat de resoldre la història i de no patir-ne les conseqüències. I en molts d’aquests malsons, els gats hi són presents (Gòrgola, Mides, Mixi, mixi, mixi i Acicogan, Gatmed, Medred, Refzoo, així com altres comportaments felins, tals com la cacera, l’observació pacient, la mandra, el conformisme… que es poden trobar en altres de les històries del recull).

Segons confessen els autors al principi del llibre, el procés d’escriptura sovint ha estat a base de continuar les històries que un altre començava, és a dir, que no hi havia un plantejament inicial, sinó un text que havien de completar. Una aposta arriscada, que aconsegueix reeixir en la majoria de textos que es presenten, per bé que a vegades aquesta escriptura per acumulació d’autors fa que calgui molta atenció per no perdre el fil de les narracions.

En el recull el lector de ciència-ficció clàssica s’hi sentirà molt a gust, amb històries futuristes ambientades en mons que recorden Blade Runner, sobretot es veu en Gambit de laboratori, que a més se situa a Barcelona i amb una intensa trama de creació científica i persecucions. En aquest grup cal afegir-hi John Martínez i Déu salvi Barbanegra que presenten mons futuristes de tall clàssic, en el primer cas seria un món postapocalíptic amb estats d’inspiració totalitària en guerra o un món estel·lar en el segon. També El soterrani planteja un món futurista de classes socials amb una trama molt rodona, potser previsible, però no per això menys interessant.

El terror demoníac i atàvic, el relat gòtic, també té el seu espai en l’antologia a Non serviam i Curseville, un dels millors de tots, pel plantejament postapocalíptic, de nou, per com avança la història i per com és explicada i resolta. No en direm massa res del contingut no fos cas que rebentéssim la lectura. Més terror també es pot trobar a Hambleden i Però si no m’he assabentat de res, amb l’indispensable element zombi en aquesta temàtica.

Finalment, un altre aspecte que subjectivament considero molt interessant és la barreja de fets històrics amb històries fantàstiques, com seria el cas de Tomagudi, un relat escrit en primera persona per part d’un mariner del segle XVI abandonat a l’Àfrica i que descobreix un secret al qual no s’enfronta per comoditat. O Non serivam, el relat més extens de l’antologia, que presenta uns fets en dos moments, el final de la Guerra de les Malvines, el 1982, i el final de la II Guerra Mundial, el 1944. És un relat molt complert, ben ambientat, de temàtica diabòlica, amb Llucifer intrigant i amb un resultat molt ben aconseguit. Cal dir que aquesta és una tònica de l’antologia, la sorpresa del final, però també que no esperem res de bo del final, de fet, com són els malsons: despietats, cruels, inexplicables i que voldries que no haguessin passat.

I ara sí, per acabar, si realment voleu tenir una primera impressió de què és Malsons de gat la millor eina és el pròleg que inclou el recull, escrit per Mercè Bagaria, que descriu amb una prosa excel·lent una lectura atenta i precisa de tot el que el lector trobarà en el recull. Si els pròlegs es llegeixen abans d’iniciar una lectura, amb aquest s’ha de fer dues vegades, una al principi, que serà orientativa, i l’altra al final, per arrodonir el contingut global.

L’has llegit?
Valora’l*:

0 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 50 votes, average: 0,00 out of 5

Vots emesos: 0.
Mitjana: 0,00 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

També et pot interessar…

logo_2020_blanc

Segueix-nos:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments