OPINIÓ
A PROPÒSIT DE L’ORIGEN DEL MITE DELS ZOMBIS
Els antropòlegs van trobar un inquietant antecedent a les criatures fantàstiques de George Romero.
Professor i editor
En l’origen, el mite del zombi neix molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món. A l’Haití dels segles XVII i XVIII. Explica l’antropòleg Wade Davis (The Serpent and the Rainbow, 1985), que antigues històries parlaven d’haitians que havien estat infectats amb una toxina (la tetrodotoxina) per un mag o bokor. Aquesta potent droga, administrada en petites quantitats, alterava la consciència de la víctima el suficient per fer-lo caure en un estat de submissió absoluta al bokor, el qual el podia arribar a dominar fins al punt de fer-li creure que havia mort i ressuscitat. Per fer més creïble l’engany, les víctimes sovint eren enterrades en vida i desenterrades. Amb el reforç de les creences culturals i la superstició del vudú, el ressuscitat, el zombi (o “zonbi” en crioll haitià), havia de refer la seva vida lluny dels que coneixia, i era llavors que el bokor li oferia una sortida, normalment treballant com a esclau a les plantacions de canya de sucre.
A occident, els zombis desembarcaren les primeres dècades del segle XX, i la idea que se’n tingué, a partir de llibres com The Magic Island (Williams Seabrook, 1929), al qual es refereix aquest article de La Vanguardia sense dir-ne el nom de l’autor, o la peŀlícula White Zombie (Victor Halperin, 1932) (titulada a casa nostra La legión de los hombres sin alma), és precisament aquesta: la d’hordes de morts esclavitzats. Aquell inici de segle va veure el naixement del comunisme primer i l’eclosió del nazisme després, dos totalitarismes basats en la manipulació de l’individu i la força de les masses. Com els zombis, els homes havien deixat de pensar, de raonar. Com els zombis, la classe treballadora havia estat enganyada pels poderosos i havia perdut la seva humanitat. De fet, s’ha de relacionar l’evolució del fenomen zombi amb el naixement del concepte de “massa” tal i com apareix formulat, per exemple, en Ortega y Gasset. Ortega deia que el comportament de l’home-massa es basa en la pèrdua temporal de la personalitat individual conscient de l’individu i la suplantació per la “ment coŀlectiva” de la massa, i que les seves accions i reaccions estan dominades per la unanimitat, l’emocionalitat i la irracionalitat [1].
¿Existen realmente los zombies?
¿Existen realmente los zombies? Según rumores recogidos en el curso de varios años en la isla de Haití referentes a la exhumación de cadáveres que por arte de magia son puestos a trabajar en los campos y factorías, los zombies existirían realmente, pero ¿son fundados estos rumores?El film «Zombie, la legión de los hombres sin alma», trata a fondo este tema y le presta actualidad.
Recientemente, varios escritores norteamericanos quisieron comprobar el fundamento de tales rumores y, por lo menos uno de ellos, salió airoso de su cometido y regresó con datos obtenidos por medio de sus observaciones personales. Este escritor, en su libro acerca de la magia negra de Haití, declara haber visto, en efecto, a los zombies trabajando en las plantaciones de caña de azúcar, y se expresa en estos términos:
—Un zombie no es ningún fantasma ni un ser resucitado. Es un cuerpo humano sin alma, muerto todavía, pero sacado de la sepultura, al que por medio de la magia se ha infundido una apariencia mecánica de vida. Es un cuerpo examine al que se le hace comer, moverse y andar como si estuviese realmente vivo.
Los que tienen el poder de crear los zombies acuden a una sepultura recién cavada, exhuman el cadáver antes de que éste se descomponga, le galvanizan dándole movimiento, algunas veces con siniestros, propósitos, pero generalmente para hacerlo servir de esclavo, asignándole las más pesadas y duras tareas de la plantación y golpeándole como a una bestia desvalida si no trabaja de firme.
Incluso el Gobierno de Haití reconoce la práctica del zombiísmo, pues el artículo 249 del Código penal la menciona específicamente. Dice este artículo:
«Serán, también, calificado de intento de homicidio el empleo hecho contra una persona de cualesquiera substancias que, sin causar una muerte efectiva, produzcan un sopor letárgico más o menos prolongado, si después de la administración de tales substancias la persona (zombie) ha sido enterrada, el acto será considerado como homicidio, cualquiera que sea el resultado de ello».
El culto de los muertos, o «Le culte des morts», como lo llaman los indígenas, se limita a un reducido número de magos, la mayor parte de los cuales abrigan siniestros designios. Son, naturalmente, perseguidos por la ley, y han sido escasos los extranjeros de raza blanca que hayan podido ser testigos de tales prácticas.
[1] Aquesta introducció és una adaptació del meu text “Tens gana? Menja’t una cama. Apocalipsi zombi i cultura de masses” publicat a Encesa-Digital empordanès el 9 de desembre de 2013 .
EL + NOU
La ciència ficció al Japó: Com imaginar el futur després del desastre
L’evolució de la ciència-ficció francesa (II): de la dècada de 1950 al present [per Manuela Mohr]
L’evolució de la ciència-ficció francesa (I): del segle XIX a la dècada de 1940 [per Manuela Mohr]
L’estructura de les revolucions àrabs de la CF: una guia per a principiants [per Emad El-Din Aysha]
T’ha agaradat? Comparteix:
També et pot interessar…
Segueix-nos: