En l’origen, el mite del zombi neix molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món. A l’Haití dels segles XVII i XVIII. Explica l’antropòleg Wade Davis (The Serpent and the Rainbow, 1985), que antigues històries parlaven d’haitians que havien estat infectats amb una toxina (la tetrodotoxina) per un mag o bokor. Aquesta potent droga, administrada en petites quantitats, alterava la consciència de la víctima el suficient per fer-lo caure en un estat de submissió absoluta al bokor, el qual el podia arribar a dominar fins al punt de fer-li creure que havia mort i ressuscitat. Per fer més creïble l’engany, les víctimes sovint eren enterrades en vida i desenterrades. Amb el reforç de les creences culturals i la superstició del vudú, el ressuscitat, el zombi (o “zonbi” en crioll haitià), havia de refer la seva vida lluny dels que coneixia, i era llavors que el bokor li oferia una sortida, normalment treballant com a esclau a les plantacions de canya de sucre.

A occident, els zombis desembarcaren les primeres dècades del segle XX, i la idea que se’n tingué, a partir de llibres com The Magic Island (Williams Seabrook, 1929), al qual es refereix aquest article de La Vanguardia sense dir-ne el nom de l’autor, o la peŀlícula White Zombie (Victor Halperin, 1932) (titulada a casa nostra La legión de los hombres sin alma), és precisament aquesta: la d’hordes de morts esclavitzats. Aquell inici de segle va veure el naixement del comunisme primer i l’eclosió del nazisme després, dos totalitarismes basats en la manipulació de l’individu i la força de les masses. Com els zombis, els homes havien deixat de pensar, de raonar. Com els zombis, la classe treballadora havia estat enganyada pels poderosos i havia perdut la seva humanitat. De fet, s’ha de relacionar l’evolució del fenomen zombi amb el naixement del concepte de “massa” tal i com apareix formulat, per exemple, en Ortega y Gasset. Ortega deia que el comportament de l’home-massa es basa en la pèrdua temporal de la personalitat individual conscient de l’individu i la suplantació per la “ment coŀlectiva” de la massa, i que les seves accions i reaccions estan dominades per la unanimitat, l’emocionalitat i la irracionalitat [1].

¿Existen realmente los zombies? Según rumores recogidos en el curso de varios años en la isla de Haití referentes a la exhumación de cadáveres que por arte de magia son puestos a trabajar en los campos y factorías, los zombies existirían realmente, pero ¿son fundados estos rumores?El film «Zombie, la legión de los hombres sin alma», trata a fondo este tema y le presta actualidad.

Recientemente, varios escritores norteamericanos quisieron comprobar el fundamento de tales rumores y, por lo menos uno de ellos, salió airoso de su cometido y regresó con datos obtenidos por medio de sus observaciones personales. Este escritor, en su libro acerca de la magia negra de Haití, declara haber visto, en efecto, a los zombies trabajando en las plantaciones de caña de azúcar, y se expresa en estos términos:

[1] Aquesta introducció és una adaptació del meu text “Tens gana? Menja’t una cama. Apocalipsi zombi i cultura de masses” publicat a Encesa-Digital empordanès el 9 de desembre de 2013 .