LA NOVA CATACUMBA (1900) – Arthur Conan Doyle

Autor: Arthur Conan Doyle
Títol: La nova catacumba (The New Catacomb)
Editorial: Bromera
Any: 2004 (1900)
Pàgines: 128
ISBN: 9788476605936
Valoració: ★★★

 

Mentre l’imperi espanyol feia aigües, aquell mateix any 1898 sir Arthur Conan Doyle s’endinsava en els arcans de la història per a rescatar-nos de l’oblit un altre imperi del passat vingut a menys en l’actualitat: Roma. Fascinat per les civilitzacions antigues (ja hem parlat de la seva obsessió per l’Egipte dels faraons), l’antiga Roma dels Cèsars era un camp d’especulació anàleg per als seus relats de misteri i terror. En aquest cas, la història porta per títol La nova catacumba, i explica la història de Kennedy i Burger, dos cèlebres estudiosos de l’art de l’antiga Roma que, a la manera d’un Edward Bellingham i un William M. Lee a La mòmia (1892) o un Sherlock Holmes i dr. Watson (sempre sol haver-hi una parella protagonista en els relats de Doyle), representen el dia i la nit quant a les seves característiques i personalitat: mentre Kennedy ha tingut una vida fàcil i és un tipus sociable, Julius Burger s’ho ha hagut de guanyar tot amb molt d’esforç, i això no li ha deixat temps per a cultivar les relacions socials, que menysprea.

Malgrat les seves diferències de tarannà, la relació entre tots dos és bona, quasi cordial, ja que a pesar d’ésser competidors, són dels pocs joves amb empenta que es dediquen en aquest camp. Tot comença a canviar, però, quan Kennedy descobreix que Burger ha trobat una nova catacumba que amaga una quantitat mai vista de relíquies, i Burger està poc disposat a compartir el seu secret amb Kennedy. Després de molt insistir, però, Kennedy aconsegueix de Burger un compromís: donada la intimitat que representa per a ell aquella troballa, només acceptarà de parlar-n’hi si el seu col·lega també el fa coneixedor d’algun assumpte ben íntim per a ell.

Digui tot el que hi va haver en les seves relacions amb miss Mary Saunderson.

De primeres, Kennedy s’indigna (és un cavaller, què carai!), però els desitjos de saber sobre aquell fabulós descobriment acaben podent amb les seves reticències. Així doncs, Kennedy relata com va aconseguir els favors de la jove senyoreta Saunderson amb enganys i fal·làcies i com, un cop va haver aconseguit el que buscava, la deixà, maculada i avergonyida:

Si vaig començar a festejar-la va ser per pur afany d’aventura (…) Què és el que treu monotonia a la vida sinó elles? […] I com a súmmum d’obstacles que donaven atractiu a l’empresa, ella mateixa em va dir a la primera de canvi que estava compromesa.

Desgraciadament per a ell, però, Kennedy mai va saber el nom d’aquell promès.

Burger es dóna per satisfet amb el relat del seu col·lega, i en aquest particular quid pro quo entre ells dos, accepta de dur Kennedy fins a la nova catacumba que ha descobert. Això sí: ningú pot tenir la més mínima sospita d’allò que es proposen, i tota precaució és poca. La catacumba és un autèntic laberint de cambres i més cambres, un trenca-closques impossible de resoldre… menys per a Burger, que ha elaborat un sistema per guiar-se.

Sap vostè la quantitat de voltes i més voltes equivocades que hi ha des d’aquí fins a les escales? -Va preguntar-. Són més de dos mil. Sens dubte, els cristians van recórrer a aquest sistema com a mitjà de protecció. Hi ha dos mil probabilitats contra una que, fins i tot disposant d’una llum, aconsegueixi una persona sortir d’aquí, però si hagués de fer-ho movent-se entre tenebres, li resultaria molt més difícil.

En un moment donat, però, l’espelma que subjecta Burger s’apaga, i tot queda en la més absoluta de les negrures. Llavors, Kennedy sent la veu de Burger, que des del pregon d’aquella fosca li diu:

Doncs bé, Kennedy, tinc entès que hi ha dues coses a les quals és vostè molt aficionat. Una d’elles és l’aventura, i l’altra, tenir obstacles que vèncer. En aquest cas, l’aventura ha de consistir en que vostè se les arregli per sortir d’aquesta catacumba. L’obstacle consistirà en les tenebres i en els dos mil angles equivocats que fan difícil aquesta empresa. Però no necessita donar-se pressa, perquè disposa de temps en abundància. Quan s’aturi de tant en tant per descansar, m’agradaria que se’n recordés precisament de miss Mary Saunderson, i que reflexionés en si es va portar vostè amb ella amb tota decència.

Kennedy renega, insulta, suplica per la seva vida. Però res commou el cor de Burger, que s’allunya del seu col·lega.

L’última veu humana que va sentir Kennedy a la seva vida foren les riallades de Burger, i aquestes paraules, que sonaven ja llunyanes en la fosca:

Miss Saunderson estava compromesa per casar-se amb un pobre diable, amb un desmanegat investigador que es deia Julius Burger.

Escriví Borges:

Sigo el odiado / camino de monótonas paredes / que es mi destino. Rectas galerías / que se curvan en círculos secretos / al cabo de los años.

L’amor, en el cor dels homes, sempre és el pitjor laberint; si no s’ho creuen, preguntin-ho al minotaure!


Publicat originalment a la revista Mira’m el juliol de 2008 a la secció Els arxius Conan Doyle.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada