Article: Repàs a la #CiFiCAT en un any ple de celebracions [per Eloi Puig*]

La ciència-ficció a casa nostra, està per una banda d’enhorabona i per l’altra segueix arrossegant els estigmes que li impedeixen créixer o almenys consolidar-se. Aquest és, almenys, el meu particular punt de vista com a president de la SCCFF (Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia) però també com a afeccionat a aquest gènere tan menystingut des de sempre.

Sembla una paradoxa tot plegat. Comencen sent positius: Estem d’enhorabona! Sí! Perquè? Doncs perquè si comparem la situació actual amb la de fa uns anys (no masses), trobem que la situació ha millorat, per exemple perquè sorgeixen petites editorials que aposten pel fantàstic autòcton; també perquè es van produint petits moviments sísmics en forma de contactes, trobades i idees que en un primer moment no es fan notar però que estic segur que a la llarga esdevindran tremolors importants sobre el gènere. Perquè l’interès del públic ha crescut (un mica) i ara llegir una novel·la de ciència-ficció o de fantasia no sembla tan estrany –això ho hem d’agrair a les sèries televisives-. En fi, que sembla que la cosa es vagi encarant pel bon camí… almenys pel que fa al gènere fantàstic autòcton.

Siguem més positius encara i continuem d’enhorabona: Enguany es celebraran els 10 anys de les Ter-Cat (Tertúlies Catalanes de Ciència-Ficció i Fantasia) que consisteixen en que 4 o 5 cops a l’any diferents afeccionats, escriptors, editors etc es reuneixen en diferents seus (ciutats o pobles) per fer-la petar, per debatre, per presentar novetats o simplement per passar una bona estona garlant sobre el tema que ens apassiona a tots. Aquest deu anys de Ter-Cat (amb 44 edicions a l’esquena) han estat fantàstics per conèixer gent nova i mantenir viva la dèbil flama del gènere. Tothom hi és benvingut sempre.. i esperem amb il·lusió noves incorporacions. Les Ter-Cat han servit per exemple per tirar projectes en comú com la revista Catarsi o els premis Ictineu.

He dit que estem d’enhorabona? No m’heu entès… estem exultants! Perquè? Doncs perquè el proper 25 i 26 de novembre celebrem a Vilanova i la Geltrú la primera CatCon, o el que és el mateix, la I Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia. Per entendre’ns: un cap de setmana ple de ponències, xerrades, entrevistes i molts afeccionats a qui conèixer i amb qui contactar. Hi assistiran entre d’altres escriptors de la talla de Mike Resnick, provinent dels EUA, o l’Emilio Bueso i en Marc Pastor, tots ells convidats d’honor.

Esperem que aquesta primera CatCon sigui de prou interès per animar a la gent a continuar mobilitzant-se per normalitzar el fantàstic. Per continuar creant projectes i compartir idees. I aquest és l’escenari ideal per fer bullir l’olla, així que us esperem a tots! (Per més informació dirigiu-vos a htttp://www.catcon.cat)

Però diguem també realistes. Al començament d’aquest escrit he esmentat una paradoxa: He comentat que sí, que el fandom català fa xup-xup però que encara arrosseguem cadenes que ens impedeixen moure’ns amb suficient llibertat. De què parlo? Parlo de la manca de traduccions al català de grans obres de la literatura de gènere, tan clàssics com plenament contemporanis. Parlo del desconeixement generalitzat de la societat en vers a la fantasia i a la ciència-ficció a les quals se les etiqueten encara d’infantils o juvenils com a norma, paro de la fragant manca de còmic en català. Ja veieu, sí, em queixo, perquè entenc perfectament que el català és un idioma que pel seu volum de parlants no pot competir amb altres llengües, però sí que hauria d’estar a la mateixa alçada quant a qualitat d’obres traduïdes.

És normal que no ens arribin les mateixes novetats de novel·les o antologies publicades que en castellà per exemple. Lògic. No hi ha prou massa crítica per absorbir-ho tot però sí que hi ha una mancança vergonyosa en dues vessants de la traducció: Els clàssics indiscutibles que tota persona hauria de poder trobar amb certa normalitat i els grans best-sellers que haurien de publicar-se al mateix moment en que triomfen en altres idiomes, no després de molts anys.

Així doncs tenim una paradoxa: El gènere autòcton (especialment ciència ficció, doncs la fantasia està molt més minvada) va creixent, lenta però sense pausa; mentre que el gènere fantàstic que ens ve de l’exterior cada cop és més escàs i arriba tard (si exceptuem l’àmbit juvenil). Nosaltres ens podem moure molt però també hem d’aconseguir trobar una complicitat per part dels editors i naturalment per part del fandom que ha d’exigir també aquesta normalització.

Com a membre de les Ter-Cat o com a president de la SCCFF em sento cofoi al comprovar que els nostres autors trenquen estereotips i volen sortir a la llum i reivindicar-se. I els llocs on tot aquest xup-xup comença és amb la complicitat dels afeccionats, ajudat per les xarxes socials però consolidat en presentacions, Ter-Cats, trobades… en definitiva amb el contacte directe.

Des d’aquí us crido a que us uniu en la mesura de les vostres possibilitats de temps i energia a la SCCFF, a les Ter-Cat, que assistiu a presentacions editorials, que col·laboreu amb revistes o us feu socis d’entitats afins… aquesta és la visió utòpica que tinc per fer créixer el gènere fantàstic. I un dels primer llocs on podeu integrar les vostres idees o passions és en aquesta primera CatCon.

Us hi esperem!

© Eloi Puig

© imatge destacada: Inauguració del I Encontre el 1997 amb Jaume Fuster, president de l’AELC; Jordi Sarsanedas, degà de l’a ILC; Esteve Orriols, alcalde de Vilanova, i Isabel-Clara Simó, aleshores delegada del llibre. Font: sccff.cat.


Eloi Puig és actualment president de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia i administrador de la pàgina web de ressenyes de gènere fantàstic La biblioteca del Kraken, la més antiga en llengua catalana.

Estrella convidada

Estrella convidada

Periòdicament, des del web convidem alguna personalitat del món de la ciència-ficció, la fantasia, el terror i/o els còmics a col·laborar amb nosaltres. Avui…

convidat has 4 posts and counting.See all posts by convidat

Deixa un comentari