Recomanacions: La nostra tria per Sant Jordi 2017

RECOMANACIONS

Recomanacions: La nostra tria per Sant Jordi 2017

Com cada any per aquestes dates, els tripulants de la nau El Biblionauta signem un seguit de recomanacions.

Es tracta d’un tria personalíssima i, doncs, absolutament heterogènia. Però esperem que enmig de la varietat, cada lector pugui trobar aquella recomanació que li sigui útil.

En qualsevol cas, no ens volem estar de dir-vos que la millor recomanació és que el dia 23 aneu a una bona llibreria (la de confiança, la de sempre) i remeneu i remeneu fins que trobeu el llibre que us faci la peça. I el 24, també. I el 25. I el…

Herba negra, de Salvador Macip i Ricard Ruiz (Fanbooks, 2016)

No podia deixar de recomanar aquesta petita meravella de la literatura infantil i juvenil que Macip-Garzón ens van oferir l’any passat. I no només perquè va ser escollida per votació popular com un dels millors llibres de gènere fantàstic de l’any anterior en els nostres Premis Imperdibles, sinó perquè conté una barreja extraordinària dels millors elements del gènere de la ciència ficció: intriga, referències als clàssics, especulació científica, visió crítica de la realitat… El llibre, que també va guanyar el Premi Ramon Muntaner a millor novel·la infantil i juvenil, és obra de dos autors contrastadíssims en la literatura per a joves i infants, i tota una garantia d’entreteniment per a lectors de totes les edats.

Daniel GenísLlegir ressenya
Kou el corb, de Tangi Malmanche (Hermenaute, 2016)

Bretanya des de sempre s’ha relacionat amb un món màgic, romàntic, carregat de llegendes celtes, però amaga altres joies com aquest recull de contes de Tangi Malmanche que l’editorial Hermenaute ens ha ofert en català. En els tres relats de què es composa el recull es podrà copsar una Bretanya diferent de la que tenim idealitzada: rural, però llòbrega i morbosa, amb uns personatges folklòrics propers a la comèdia negra o a la novel·la picaresca. I si amb els relats no n’hi ha prou, l’editor Lluís Rueda ens explica al pròleg com es va fer amb el llibre en una altra història que de nou ens porta a la màgia bretona.

Enric BassegodaLlegir ressenya
¡García!, de Santiago García i Luís Bustos  (Astiberri ediciones, 2015)

García és un superagent d’espionatge que, des dels anys cinquanta, ha estat en hibernació induïda a una base secreta. Concretament a un complex que l’espionatge franquista té sota el Valle de Los Caídos. El personatge està a mig camí entre el Capità Amèrica de la segona època i Big Ben, el volat que lluita contra comunistes -i que apareix al Miracle man d’Alan Moore-. Un cop reanimat, com li passarà a l’Steve Rogers, li costarà encaixar els seus valors al segle XXI. Però García és un personatge rodó i, el que comença com una picada d’ullet als còmics de mig segle, on un heroi acompanyat d’un nen lluiten contra el mal -Roberto Alcázar i Pedrín- s’acabarà convertint en una trepidant novel·la negra que destapa la corrupció i l’amoralitat de la classe política, del periodisme de la caverna i dels poders econòmics. Altament recomanable.

Jordi Casals
Ningú no ens espera, de Manuel Baixauli (Periscopi, 2016)

Manuel Baixauli em cau malament; llegint aquest recull descobreixo un autor petulant, contradictori, sovint banal, preocupat per crear-se un personatge –el nou home de Sueca de les Lletres Catalanes-, falsament modest i molt, molt ambiciós. Per què recomano un llibre seu? Doncs perquè malgrat tot el que he dit i que el personatge que opina sobre tot a tort i a dret m’ha semblat insuportable, haig de reconèixer que comparteixo gairebé el 95% de les opinions que formula. Miro l’art, la cultura, els mitjans i la quotidianitat amb una sensibilitat pràcticament equivalent a la seva, la qual cosa em fa pensar que, o bé no he fet una lectura correcte del llibre o bé jo sóc també petulant, contradictori, sovint banal, preocupat per crear-me un personatge, falsament modest i molt, molt ambiciós. Com no recomanar un llibre que ens fa replantejar qui som?

Joan Manuel Soldevilla
El diari de la princesa, de Carrie Fisher (B.Cat, 2017)

El passat 5 d’abril, B.Cat (el nou segell en català d’Ediciones B) va treure a la venta El diari de la princesa, el tercer i últim llibre de memòries de Carrie Fisher. En ell, l’actriu repassa la seva vida durant el 1977, en ple rodatge de La guerra de les Galàxies.  Els quaderns, escrits a l’edat de 19 anys, on relatava la seva relació amb Harrison Ford, dins i fora de la pantalla, van ser publicats abans de la seva mort i ens arriben just a temps per fer un bon regal per aquest Sant Jordi. Es tracta d’un llibre divertit i alhora melancòlic, molt recomanable per a tots els fans de Star Wars i de la princesa Leia Organa.

Meri Motos
 
Farishta, de Marc Pastor (Amsterdam, 2017)

L’última novel·la d’en Marc Pastor enganxa molt. Quan comences a conèixer la Farishta a través del seu diari ja serà massa tard, voldràs saber què més passa, quins misteris s’oculten darrera del complex d’illes paradisíaques on ha anat a viure per una feina aparentment tranquil·la i et farà que vulguis marxar aviat de la feina i acabar ràpid el dinar i el sopar per continuar llegint més i més. La història és fresca i té un bon ritme, conté amor, sexe, violència i cançons dels 90, però sobretot és emocionant i atrevida. Un llibre que no us decebrà.

Josep SanchoLlegir ressenya
Los caminantes, de Carlos Sisi (Dolmen Books, 2009)

L’autor madrileny de la saga Los caminantes (2009–14) prové del món de la creació d’aventures conversacionals per ZX Spectrum. Amb aquesta tetralogia de temàtica zombi es va estrenar com a novel·lista. L’acció transcorre principalment entre les províncies de Màlaga, Granada i Lleida. Reconec que això pot xocar en un principi pels que estan acostumats a les situacions geogràfiques americanes. A l’obra hi podem trobar gairebé tots els elements propis d’un apocalipsi zombi: supervivents que a vegades costa de distingir dels zombis, militarisme, científics bons i dolents, destrucció de la civilització, i el paper dels mitjans de comunicació, entre d’altres. Un element potser mes novedós, però caracteristic de les produccions espanyoles de zombis, és el de la introducció d’elements religioso-fantàstics a la trama.

Francesc Xavier Morales
Alerta Z: Ébola, de Xavier Vila (Egarbook S.L., 2016)

Una de les lectures que més m’han sorprès aquest any ha estat Alerta Z: Ébola, de Xavier Vila. El relat, una odissea zombi en terres gironines escrita en primera persona i en format diari, esdevé un compendi dinàmic i reflexiu, a parts iguals, d’aquest univers zombi que tant ha sacsejat l’imaginari col·lectiu del S. XXI ambThe Walking Dead al capdavant, clar. Olot, Besalú i el castell de Sant Ferran de Figueres, entre d’altres, són algunes de les localitzacions on es desenvolupen les desventures dels nostres protagonistes, liderats per un metge que aconsegueix fugir de l’eclosió de la pandèmia Z produïda arran d’una mutació del virus ébola.

David “Callahan” Ruiz
Sopa de elegidos, de Pablo García Maeso (Sportula, 2016)

Atents a la recepta per a una aventura èpica i divertidíssima:
Agafar una olla de fang. Ficar dins una horda d’orcs, semiorcs, nans, elfs i humans més estranys que els mateixos personatges fantàstics. Afegir de manera gradual i surrealista elements com protestes estudiantils, intrigues d’estat. Contraban de fem de ratpenat. Fabricació de gelats sense registre sanitari. Per últim afegir una pobre becaria d’alquímia més un company semiorc i usar-los sense prejudici ni compassió per remoure tots els ingredients a foc lent. En acabat, lleves el llibre i proclames: Per què el bufó no fa imitacions? I… Perfecte! Ja tens un plat de comensal cinc estrelles que es diu Sopa d’elegits.

Carlos Acedo
Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin (L’altra editorial, 2015)

Aquest conjunt de relats corprenedor, d’una duresa commovedora, és de lectura obligada per als amants dels contes. Ens trobem amb personatges perdedors, desesperançats, llançats a un món que no acaben d’entendre i pel qual es van movent fent tentines, com si duguessin els ulls embenats. De vegades són benestants i d’altres pertanyen a les classes més desafavorides però sempre se senten profundament incòmodes amb la seva vida i demostren una franca ineptitud a l’hora de prendre’n les regnes. A través dels relats podem resseguir alguns dels aspectes de la vida de l’autora, però no és necessari conèixer la seva biografia per deixar-se seduir per una prosa tan exquisida.

Mercè CuartiellaLlegir ressenya
El pacifista que pretenia volar una discoteca, de Joan Gasull (Llibres del Segle, 2016)

Els anys 60 van canviar el món. També varen transformar moltes persones. Si no fos així… com s’explicaria que en una petita ciutat com Figueres es gestés un grup d’estudiants de secundària fortament polititzats i que un d’ells pretengués volar una discoteca de Platja d’Aro per desestabilitzar el franquisme? L’autor, Joan Gasull, assumeix el repte d’explicar els fets i sobretot endinsar-se en la piscologia dels protagonistes, a través d’aquest interessant llibre. Si en lloc de succeir a l’Empordà hagués passat a Califòrnia, ara parlaríem d’un best-seller i d’un futur blockbuster.

Josep M. Dacosta
Kaiju: Quadern de camp, d’Eduard Terrades (Tyrannosaurus Books, 2016)

Els amants dels monstres japonesos destrossa maquetes estem d’enhorabona. Sorgit d’un crowfounding ens va arribar l’any passat aquest assaig dedicat al mític gènere japonès. Aquí tenim un repàs, entre cinèfil i criptozoològic, on s’analitzen a Godzilla, Gamera i companyia. Hi tenim les fitxes tècniques de cadascun seguit d’un repàs a la seva gestació i filmografia i una ressenta a la seva pel·lícula més representativa. Un estudi minuciós i esplèndidament il·lustrat imperdible per a tots aquells que alguna vegada hem pensat en aixafar amb el peu a mitja humanitat.

Jacint Casademont
Lo que dicen las mesas parlantes, de Víctor Hugo (Wunderkammer, 2016)

Victor Hugo i la seva família es van veure obligats a mitjans 1850 a exiliar-se per motius polítics. En aquest temps van prendre per costum realitzar sessions d’espiritisme. De nit, la família s’asseia al voltant d’una taula de tres potes que els parlava. I amb la seva ajuda, Hugo, poc a poc va anar passant de la incomprensió i la incredulitat a la devoció i el fanatisme. En aquest llibre, l’autor ens relata algunes de les converses que manté amb diversos difunts cèlebres, com Galileu, Shakespeare, Jesucrist i, fins i tot, la mateixa Mort.

Ester Marcos
Nens de llet, de Damià Bardera (El Cep i la Nansa, 2016)

Tot sigui dit, la literatura empordanesa està en flames. Crema del talent. I un exemple d’aquesta revolució d’escriptors locals és Damià Bardera Poch. Nens de Llet així ho mostra. Un recull de contes despietats i bizarres, provocadors i sensacionals. Combinen infantesa, innocència i un aire naïf, amb una atmosfera angoixant i demolidora. Els protagonistes sempre són nens, sovint confosos, que ensopeguen amb un entorn brutal i sanguinari: el món dels adults, la crua realitat. Una obra cruel alhora que gratificant. Nens de llet és un oxímoron: un “mal vici inofensiu”, com l’absurd cigarro electrònic. Magistralment escrit, el llibre es defineix per un estil genuí i impecable. Brevetat, precisió i contundència. No apte, potser, pels lectors més susceptibles. Precisament aquests l’haurien de llegir. No deixarà indiferent a ningú.

Agus IzquierdoLlegir ressenya

Més enllà d’aquestes recomanacions signades per cada membre, en nom del web també us en volem fer algunes un pèl més especials, perquè són de gent “de la casa”.

En primer lloc, Don Quijote en Barcelona. La ciudad imaginada (Cal·lígraf, 2016), d’en Joan Manuel Soldevilla. Una amena i formativa lectura a propòsit de si Cervantes coneixia o no la ciutat que tan bé va retratar en la seva immortal obra. En la mateixa línia de la recerca històrica, en Francesc Xavier Morales va publicar l’any passat Josep Pujol, àlies “Boquica” (PAM, 2016), biografia d’un català que va servir a l’exèrcit de Napoleó. Una obra plena de bandolers, contrabandistes, mossos d’esquadra, miquelets i gendarmes. I, at last but not at least… el debut literari de la nostra llibretera de capçalera, l’Ester Marcos, amb el seu particular receptari La cuina de la néta (Cal·lígraf, 2016). Tres llibres per llepar-se’n els dits!

I, és clar, això no serien les nostres recomanacions de Sant Jordi si no us convidéssim a passar pel nostre Quiosc virtual, on podreu gaudir gratuïtament d’algunes de les nostres creacions literàries de l’últim any, com els contes “Aplicació Shana”, de M. Mercè Cuartiella i “Sierra Slumber”, de l’Enric Bassegoda. I, òbviament, també del segon número de la nostra revista El Biblionauta. L’almanac de ciència-ficció, fantasia i terror de les comarques gironines, amb mitja dotzena de relats de gènere fantàstic obra de Sebastià Roig, Txús Matés, Carlos Acedo, Marta Silvestre, David Sandó i Ruy d’Aleixo.

Si voleu més recomanacions, també podeu donar un cop d’ull a la nostra tria en la versió en castellà del web aquí.

Bona diada, i bona lectura
El Biblionauta


T’ha agaradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments