Sergi G. Oset és un autor que ja s’ha fet un nom en el món de la literatura especulativa i, en especial, en el gènere del microrelat, amb el qual ens ha ofert diverses obres, com Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund de qualitat contrastada, entre altres. Ara bé, fins ara ens havia ofert uns microrelats enginyosos, divertits, amb grans dosis de jocs de situacions i de paraules. Aquest havia estat el seu to habitual, però, en el llibre que ara es ressenya, el to ha canviat completament i en aquesta ocasió els microrelats continuen amb el joc i l’enginy que ha acostumat l’autor, ara bé, el to ha canviat per esdevenir més fosc i violent. De fet, per separar-se una mica d’aquest nou registre, Oset ha creat un alter ego, Stergin Osetkinj, que és qui signa el recull. Les il·lustracions del recull han anat a càrrec de Cryptococcus.

En el dos pròlegs, el de l’autor i el de David Alarcón, ens situen al gènere que predomina al recull, l’Splatter, una barreja de sang i fetge amb sexe sense cap tipus de mirament ni tabú, amb un marcat caràcter còmic. Les escenes de violència i d’alt contingut sexual desperten l’humor per l’exageració, per bé que no s’ha d’oblidar la base de violència que contenen. I això és el que passa en el recull d’Oset, un esclat de sexe i violència, en una lectura que pot ferir sensibilitats i alhora despertar bones riallades.

Però això és en una lectura superficial, ja que si s’hi aprofundeix (sobretot després de l’epíleg) es pot comprovar que aquest recull té un correlat amb els temps pandèmics que ens ha tocat viure i en els quals, hi ha gent que ho ha passat malament, amb patiments molt durs i amb pèrdues doloroses. I és en aquestes diverses capes de lectures que ens hem d’apropar a aquest recull, curt, però sobradament intens. També és on hi ha l’expertesa de l’autor, que és capaç de tornar a oferir un recull de microrelats molt ben treballats en els quals ha reinventat el contingut.

Nines, linxs, nais està dividit en quatre parts, més un material extra. Les parts, bàsicament microrelats, estan agrupats segons les línies temàtiques, una primera dedicada als alienígenes sota l’epígraf de “D’un altre planeta (D-generat)” i una segona part més propera, més lligada a la Terra amb “Curts que són d’aquest món”. La tercera part està escrita sota la forma de l’haiku, en la qual hi ha un bon treball d’aquesta forma líria, tot i que, a causa de la brevetat, el contingut és més especial. Un poema podrit clou aquesta tercera part, amb un treball lingüístic que es reprèn més endavant i que és una autèntica meravella. I una última part, la més dura, amb grans dosis de violència i sexe i amb uns textos una mica més llargs; d’aquesta darrera part destaca «Llasus da sanc», amb un contingut molt bo, llegiu-lo (i tronxeu-vos) i un treball lingüístic admirable, que és el mateix que havia aparegut al final de la tercera.

A més, per a aquest recull, Oset recupera un relat que havia publicat en castellà i que ara ha traduït, titulat «La gran nit d’en Claus» i que combina perfectament amb la resta del recull, ja que comparteix la temàtica. A més, incorpora tota la gènesi del text, amb les influències que ha rebut i com ha construït els personatges, cosa que és molt interessant. Finalment, s’hi incorpora la biografia de Stergin Osetkinj, una biografia delirant que, tot i no formar part dels materials extra o del cos pròpiament del recull, esdevé un relat més del conjunt, amb excessos de tot tipus i que serà el colofó final que es mereix aquest llibre.

Com va dir Sebastià Roig: «En Sergi G. Oset té les natges recobertes d’adamàntium i se’n surt molt bé de tot plegat. M’imagino que devia concebre microficcions mentre flotava en el líquid amniòtic». Amb Nines, linxs, nais ho torna a demostrar alhora que és capaç de reinventar-se amb un nou to i amb un contingut, durs, foscos, sí, però que el tornen a encimbellar en el podi del microrelat.