CATWINGS (1988) – Ursula K. Le Guin

Autor: Ursula K. Le Guin
Títol: Catwings
Editorial: Flamboyant
Il·lustrador: S. D. Schindler
Traductora: Maria Cabrera Callís
Any: 2019 (1988)
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-17749-34-7
Valoració:
★★★

Que els cadells tinguessin ales era, doncs, la menor de les preocupacions de la Sra. Tabby

Que Ursula K. le Guin (1929-2018) era una autora tot terreny és un fet ben conegut. Ella mateixa preferia que l’anomenessin ‘autora americana’ en lloc d’autora en un gènere concret (sigui fantasia o ciència ficció) justament per deixar palesa la seva capacitat de treballar en camps de la ficció ben diversos. Ara bé, és tota una sorpresa constatar gràcies al volum Catwings: Les aventures dels gats alats, recentment publicat per l’editorial Flamboyant de Barcelona, que le Guin també era autora de fantasia per a nens.

Aquest bonic volum, presentat en una colorista edició que manté les il·lustracions originals de S.D. Schindler (1952-) en blanc i negre, és de fet una edició òmnibus de quatre textos diferents, adreçats a un públic infantil també una mica divers. Els dos primers contes, “Un conte de gats alats” (1988) i “El retorn dels cats alats” (1989) es van publicar pensant en nens d’entre 7 i 11 anys (pre-Harry Potter per dir-ho així), mentre que les seqüeles “El meravellós Alexandre i els gats alats” (1994) i “La Jane va al seu aire” (1999) són contes per infants més petits, entre 4 i 9 anys. Això fa que sigui complicat dir quin és el públic ideal per aquest recull (potser nens i nenes de 8 anys?), en tant que si es llegeix tota seguit, com si es tractés d’una sola història, les variacions de to són perceptibles. Les il·lustracions, en tot cas, ajuden a donar homogeneïtat al volum mantenint al llarg dels quatre contes el mateix estil. Sobre la traducció cal comentar que flueix perfectament però que no s’entén del tot la decisió de mantenir el títol anglès Catwings en tant que no té connotacions conegudes pels lectors; a més el disseny de la portada i la grafia amb vistoses lletres de colors del títol fa que el possible comprador català pugui deixar de banda el llibre confonent-lo amb un volum originalment en anglès.

Tal com Catwings i els títols dels contes indiquen, le Guin es va inventar uns simpàtics gatets amb ales per aquestes històries. No hi cap justificació pel fet que els gatets puguin volar més enllà del desig de la seva mare, la Sra. Tabby (o Sra. Gateta Tigre), que puguin fugir de l’entorn urbà degradat on han nascut, a una ciutat sense nom. Les històries, molt simples, narren justament com els quatre gatets (Roger, James, Thelma, Harriet) deixen la ciutat pràcticament obligats per la mare i troben refugi gràcies a una nena i un nen a una granja. Dos d’ells retornen de visita a la ciutat per trobar-se amb la mare i amb la sorpresa afegida d’una germaneta (la Jane). La pobre gateta, traumatitzada per un episodi potencialment molt violent, recupera la parla gràcies a les atencions d’un nou amic, el preciós però ‘normal’ gatet Alexandre. Finalment, la Jane marxa en busca d’aventures i és acollida per una senyora gran que, si no vaig errada, es deu semblar molt a la pròpia le Guin. És evident que una persona que estima els gats, com era el seu cas, té a mà una constant font d’inspiració i això és el que demostra Catwings.

Cal aplaudir l’il·lustrador S.D. Schindler per afrontar el repte de representar de la manera més realista possible els gatets alats, figures encantadores que són una versió en miniatura dels lleons alats de la mitologia (i del Nou Testament, només cal pensar en el lleó que acompanya Sant Marc). Aquests contes de le Guin, cal aclarir, no contenen cap element màgic ni fantàstic més enllà del fet que els gatets poden volar. Tracten, de fet, sobre els perills que els envolten com a criatures diferents del comú, tant per part dels humans com per part dels altres animals –els ocells, en concret, es prenen molt malament l’aparició d’aquests competidors. La Jane viu en el quart conte un episodi d’explotació mediàtica que evidencia molt clarament la nostra incapacitat per conviure amb lo meravellós sense posar-lo en perill.

Ja hem arribat al punt de protestar contra les obres que li donen parla als animals i conductes antropomòrfiques, com ha passat amb alguns productes de la factoria Disney. Es podria dir que potser sí n’abusen una mica dels nostres companys en apropiar-nos a les nostres faules de les seves emocions i sentiments. Si un dia aprenen a parlar, segur que ens ho faran saber. De moment, però, tant nens com grans podem seguir gaudint dels gatets alats que va imaginar le Guin com a homenatge a una espècie ben singular... fins i tot sense ales.

© Sara Martín*

*Sara Martín Alegre (Barcelona, 1966) ensenya Literatura Anglesa i Estudis Culturals al Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1991. Està especialitzada en Estudis de Gènere, particularment en Estudis de les Masculinitats, metodologia que aplica a l’estudi de les ficcions populars en anglès, sobretot la ciència-ficció i el gòtic. Ha publicat nombrosos estudis acadèmics en aquests camps, a més de sobre les adaptacions cinematogràfiques. Entre els seus llibres es troben Monstruos al final del Milenio (2002), Expediente X: En Honor a la Verdad (2006), Recycling Cultures (2006), La Literatura (2008) i Desafíos a la Heterosexualidad Obligatoria (2011). Ha traduït a l’anglès Mecanoscrit del segon origen (2018) i recentment ha estat la curadora i ha participat amb un article a l’assaig col·lectiu Explorant Mecanoscrit del Segon Origen: Noves lectures (2018).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada