L’ESCUDELLÒMETRO (1905) – Santiago Rusiñol

Autor: Santiago Rusiñol
Títol: L’escudellòmetro
Editorial: Galàxia Gutenberg
Editor:Víctor Martínez-Gil
Any: 2005 (1905)
Pàgines: 3 [dins Els altres mons de la literatura catalana, pàg. 417-419]
ISBN: 978-84-8109-348-3
Valoració: ★★★★

 

Aquesta petita peça, de tipus còmic, escrita en forma teatral per Santiago Rusiñol, és una autèntica raresa, de les moltes que tenim el goig de llegir a la meravellosa (doblement, per la seva naturalesa intrínseca i per la dels relats que s’hi inclouen) antologia de Víctor Martínez-Gil Els altres mons de la literatura catalana. Estrenada al Teatre Català (Romea) la nit del 6 de març de 1905 per Joaquim Vinyas i publicada per L’Avenç, L’escudellòmetro és el monòleg teatral d’un “estranger de qui sap a on” vestit amb robes velles i deixades i d’aspecte físic igual de despreocupat:

Porta els cabells llargs, les ungles llargues i les cames llargues. Sembla boig, i potser ho és.

De fet, aquest és el dubte que tenalla la ment de l’espectador a mesura que escolta el relat: estem davant d’un autèntic mad doctor o en realitat els bojos som tots els altres?

El protagonista ens explica que ha inventat un giny revolucionari capaç d’acabar amb la fam al món i, conseqüentment, amb les desigualtats socials.

Per fi el meu el gran problema de l’alimentació simètrica, de la regularització estomacal, de l’anivellació digestiva! Ja el tinc resolt amb tota glòria!

Aquest revolucionari aparell no és altra cosa que una gran olla a pressió en la qual s’hauria de confegir una extraordinària escudella que alimentaria els afamats de la terra, en una visió utòpica, alhora que ben gastronòmica.

A un costat hi ha les olles immenses com acuirassats, com catedrals, com castells portentosos; una olla d’acer de trenta mil tonelades pels fideus, i una de quaranta mil per l’arròs; a l’altra, l’olla de la carn; un purgatori de carn; mils de moltons i de vedelles entrant-hi a ramats, amb els pastors acompanyant-los fins a arribar al bullidor; més enllà la de les pilotes: carretades de pilotes com muntanyes de grava tova; al costat, la cansalada, més enllà, la col, i la pedregada de cigrons, i tot, per l’aire comprimit anant a l’escudellòmetro, al temple del caldo, al bullit maximus, a l’alimentació popular, i d’allí a les canyeries, i a passar per les aixetes, i a les cases dels pobres, dels menestrals, dels rics, de tothom qui mengi escudella!

Resulta interessant de fer notar que, si en un primer moment la personalitat grotesca del protagonista, volgudament exagerada per Rusiñol, ens du a prendre’ns el relat amb una certa riallada grassa, a mesura que anem llegint ens adonem que poua en el fons alguna cosa més que la simple voluntat de fer riure. Les bogeries del protagonista ho són únicament perquè el món, en mans de les classes poderoses i panxacontentes, conservadores, gira en sentit contrari al que ens proposa ell. Però, i si no fos així? I si de debò el món es posés d’acord per construir aquest extraordinari escudellòmetro? No serviria per acabar amb tot allò que malmet la vida de la majoria dels humans en favor d’uns pocs, que se n’aprofiten? L’escudella, aquell aliment tan nostrat i que en les antigues generacions de catalans era menja diària, tenia, en paraules de l’escudellòfil Josep Pla el “sentit de l’estalvi i de l’equilibri social que sempre ens caracteritzà”, just com apareix en aquest relat, en què es destaca el seu poder anivellador de les classes socials. Efectivament, sembla lògic pensar que un cop tots els estómacs estiguessin tips, s’acabarien els problemes i serien inútils els reis, els ministres, els generals i els jutges, com llegim en el relat, perquè ells són el senyal més clar de les desigualtats humanes. I evidentment, també s’acabarien els burgesos, el gran enemic de Rusiñol i dels artistes bohemis aquells anys.

Burgesos: ja s’haurà acabat l’opressió quan tingui muntat l’invent.

Cal assenyalar que l’any 1905, en què Rusiñol escriu aquesta delirant història, l’autor es troba en el moment de més activisme antiburgès de la seva carrera, havent publicat ja algunes de les seves peces més carismàtiques en aquest sentit. Resten encara uns anys (dos per a la novel·la i dotze per a la versió teatral, amb les conegudes diferències estructurals i de matís) perquè Rusiñol moderi el seu discurs i comenci a admetre una certa col·laboració entre l’artista modernista i la societat burgesa en L’auca del senyor Esteve, que és on millor es veu aquest canvi. L’escudellòmetro, però, l’hem d’englobar per alguns aspectes fonamentals en la seva etapa anterior i més radical, i en especial recorda L’alegria que passa (1898). En aquella obra, Rusiñol defensava que la societat havia de mantenir-se al marge de qüestions materials per poder viure dedicada a la Bellesa. Però el rebuig de la gent a aquest model de vida provocava l’enfrontament inevitable entre l’artista i la societat. L’alegria que passa esdevenia l’expressió més clara de la irreconciliabilitat entre la societat i l’artista, i si a la fi de l’obra l’artista era marginat per la societat (aspecte que apareixia simbolitzat per la misèria dels còmics ambulants), l’artista al seu torn condemnava la societat a la prosa eterna.

Les paraules finals del nostre monòleg semblen actuar d’un mode semblant.

I si la mà oculta em busca, que em busqui. Jo, a complir la meva missió, a fer via. Que el dia que jo em morís s’hauria acabat l’escudella.

Pla, en un altre dels seus coneguts aforismes, també deia que la gent que no té l’escudella a taula no es pot preocupar d’altres foteses. El primer, és menjar. Gràcies a l’invent revolucionari de Rusiñol la primera preocupació ja no serà aquesta, i la gent ens podrem dedicar a la recerca d’aquella Bellesa tan necessària, segons ell. Quasi podem sentir la veu del propi Rusiñol sota la del protagonista, assenyalant la funció de guia (de màrtir gairebé, perquè ningú l’entén) de l’artista davant una societat de xais encegats que el prenen per boig, quan en realitat és l’únic que hi veu clar. Com la vaca cega maragalliana, camí del gran escudellòmetro…

 

Subscriu-te:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada