VISIONS DEL PURGATORI (2018) – Diversos autors

Autor: Diversos autors
Títol: Visions del Purgatori
Any: 2018
Editorial: Males Herbes
Pàgines: 281
ISBN: 9788494780066
Valoració: ★★★

 

El cap de l’Església assegurava el 2011 que el Purgatori no és un lloc físic de l’espai ni de l’univers. Segons l’editorial Males Herbes no només n’és un sinó que en són deu, tants com relats inclou el nou artefacte ideat conjuntament amb Cryptshow en el marc del festival de gènere fantàstic que se celebra a Badalona i que enguany arriba a la dotzena edició. Visions del Purgatori és el delirant viatge sorgit de la ment d’una desena d’autors (cinc convidats i cinc seleccionats via concurs) per tal de trobar, o com a mínim poder albirar, aquest estat/indret incert que la tradició cristiana reserva a les ànimes que han pecat però que encara poden aspirar a la salvació. La ficció, però, convida a imaginar-nos quelcom diferent i molt més contundent, perquè qualsevol d’aquestes deu propostes resulta més esbojarrada i entretinguda (fins i tot més fidedigne) que el que ens volen fer creure les sagrades escriptures. Deixo a parer vostre, estimats lectors, que decidiu quina visió us plau més.

El Purgatori de Males Herbes és un videojoc a l’estil Doom, un balneari on tothom vol esdevenir model o un món postapocalíptic plagat de zombis. També pot ser la cafeteria buida dins la ment d’un escriptor frustrat, una nebulosa obscura i freda sense dimensions ni final, un estudi soterrani on s’hi couen els pitjors vicis, una rave enmig del boscam o la damnació que suposa la set eterna, insadollable. Fins i tot la realitat política del nostre propi país pot convertir-se en un indret semblant al que descriu Dante. O potser es tracta d’un dia de la marmota d’allò més particular: el d’un individu que treballa esborrant el rastre que han deixat els morts. Els éssers que deambulen per aquests paratges, com no podia ser d’una altra manera, són d’allò més extravagants: trinxeraires cibernètics, cràpules sense ofici ni benefici, zombis famolencs, vampirs que treballen a hospitals, noies que voldrien protagonitzar The Neon Demon però que acaben en un càsting encara més xungo i degenerat,… Vet aquí un reguitzell de personatges del tot inclassificable.

La boira és humida i gèlida. El rodeja pertot, li exhala al damunt, vomita sobre el seu rostre un alè de glaç que ell no pot defugir.

És aquest un llibre de sensacions punyents, un viatge gens plaent carregat de tortures i malsons. El recull de visions comença fort amb la prosa rotunda i atuïdora d’en Sebastià Jovani però aviat es dilueix amb el relat dispers d’Albert Pijuan i la barreja de lletania i balbuceig de David Gálvez. Remunta de nou, i de quina manera, amb el relat de Cristian Selvas i arriba al clímax amb l’angoixant i esfereïdorament detallista descripció del no-res que fa Anna Maria Villalonga (un relat excel·lent amb un final superb). En Sergi G. Oset entoma el repte de mantenir el nivell amb un malson (costa una mica entrar-hi) que desemboca en un esclat de pulsions incontrolades amarades d’un teixit negre i pestilent, un escenari digne de la pitjor paranoia de H.P. Lovecraft. El viatge oníric de l’Anna Carreras ens bressola amb un concert carregat de psicotròpics i despertem amb la reinterpretació, bella i dolorosa, que la Gemma Martí fa del mite del vampir. Joan Ferrús ens fa recuperar l’humor amb una sarcàstica i eixelebrada distopia (molt propera a la realitat) en la qual els reptilians conspiren per engegar la societat occidental en orris. L’Iñaki Rubio tanca el recull amb un curiós individu que no sintonitza amb els vius i que es troba més còmode entre els records dels morts.

Com passa amb qualsevol conjunt de relats el resultat esdevé irregular, en part degut al caràcter heterogeni dels textos. Val a dir que tots són molt originals i que duen gravat a foc el segell personal de l’autor, un fet que els confereix el mèrit de ser absolutament singulars, sense un gram d’impostura. Així doncs n’hi ha que agradaran més i d’altres que agradaran menys, tot dependrà de les fílies i les fòbies del mateix lector (perquè tot es basa en això, en percepcions esbiaixades). És essencial mostrar afinitat i un elevat grau de permeabilitat pel que fa a les sensacions que l’escriptor ens vol transmetre, d’altra manera no gaudirem del viatge que suposa la lectura.

Va treure’s les ulleres i em clavà una mirada que s’injectà amb la inclemència d’un fibló emmetzinat en algun racó especialment sensible del meu hipotàlem

Sens dubte Visions del purgatori és un producte literari atípic i valent: Males Herbes segueix sent fidel al seu leitmotiv d’apostar pel risc i donar veu a nous escriptors (sense oblidar els clàssics). De la mateixa manera puc afirmar que el viatge que ens proposen els editors val molt la pena. Els deu relats sobre el Purgatori conviden a fer front als nostres focs interiors, a traspassar l’avantsala de l’infern i anar més enllà; caldrà veure si en sortim o no escaldats. Queda palès doncs que en aquest estat transitori anomenat Purgatori hi trobem patiment però també gaudi, aventura i molt d’humor negre. Com inequívoc és que no hi ha salvació possible per aquells que no llegeixin Visions del purgatori. Que Déu s’apiadi d’ells per no abraçar la fe de la literatura fantàstica i de gènere!

Relats continguts en aquesta antologia:
PURGATORIUM ★★★
Opus 215 ★★
Transició ★★
L’eriçó ★★★★
Per sempre ★★★★★
La tens! (H.P. Lovequeer) ★★★★
La mandolina ★★★
Casilda ★★★★
La fin de la civilisation… ★★★★
Aftermath ★★★

 

Compra els teus llibres online a





Ens ajudes amb una donació?