Tal i com dèiem allà, El Biblionauta va morir aquell dia. I això no va ser cap innocentada. El web tal i com va ser concebut fa un temps, aquell espai bilingüe on apareixien setmanalment ressenyes de tot tipus de llibres (malgrat que predominessin els de gènere fantàstic), articles, notícies, microrelats i on fins i tot ens fèiem ressò de diversos podcasts, s’ha acabat i no tornarà. Almenys no tornarà de la mateixa manera, tal i com vam explicar en el programa Quimèric fa només uns dies.

Però la idea no era enterrar el projecte, estabellar la nau. Sinó prendre’ns un temps de reflexió, qui sap si per redreçar el rumb. Una pausa és molt saludable a la vida. T’atures, aixeques el cap i observes d’on vens i t’imagines on vols arribar. També és saludable quan comandes un web. Al cap d’un mes d’aquella aturada, doncs, avui publiquem aquest altre comunicat per anunciar que tornem (de fet, mai havíem marxat del tot). Iguals, però molt diferents.

El primer que cal dir d’aquest nostre particular retorn als orígens és que renunciem a la versió en castellà del web, que no obstant això continuarà navegant, a la deriva, pel ciberespai, com aquelles naus fantasma farcides de misteris, per a què lectors errants puguin continuar gaudint-ne.

La versió en català, en canvi, experimentarà (ha experimentat ja, de fet, només cal que us passegeu una miqueta per coberta per comprobar-ho) una remodelació profunda per encarar nous reptes. I no únicament es tracta de xapa i pintura, de la forma. La remodelació és també del fons. Per això hem actualitzat el nostre quadern de bitàcola, per fixar el rumb amb mà ferma, i hem enrolat nous tripulants.

En aquest país ha costat molt reviscolar i dignificar un gènere com el fantàstic en català. Avui, però, ja són un munt els autors i els petits editors que han apostat per aquest gènere. I cada dia són més els lectors de totes les edats que sense complexos consumeixen fantàstic en català.

No obstant això, es troba a falta encara a dia d’avui una premsa especialitzada que es dediqui a parlar de literatura de gènere fantàstic amb normalitat. Per això ens sembla que espais com El Biblionauta són més necessaris que mai.

El Biblionauta no és l’única llum en aquesta nit. Hi ha un grapat de blogs que fan una feina espectacular, i dels quals n’hem d’aprendre molt. Però la idea d’un espai col·lectiu on a part de ressenyes s’hi publiquessin articles i entrevistes sí que era força exclusiva del que era El Biblionauta, que a més potenciava la creació literària amb uns premis, un concurs i una revista digital.

Aquests projectes, que ens va costar tant d’aixecar, no podíem deixar que es perdessin així com així. Si nosaltres ens rendim, ells guanyen! 🙂 Si de premis, concursos, pàgines i premsa especialitzada en fantàstic en llengua castellana n’hi ha un munt, la situació és molt diferent en català. Potser és aquí, doncs, on hi ha un nínxol, una necessitat i on fa falta fer-hi feina.

Aquesta sí pot ser una tasca il·lusionant. Aquest sí podria ser un camí perquè recorregués la nostra nau. La literatura és cultura, i el fantàstic és literatura. Pedrolo, del qual es commemora el centenari del naixement aquest 2018, és una excusa magnífica per carregar els dipòsits de la nostra nau amb il·lusió renovada i per parlar, més que mai, de literatura fantàstica… feta en català.

Així que amics, molt atents els propers dies a la Catosfera, perquè tornem!