Recomanacions: xiscles, sang i fetge en els nostres llibres per Halloween 2016

RECOMANACIONS

Recomanacions: xiscles, sang i fetge en els nostres llibres per Halloween 2016

Benvinguts a la nostra tria anual per a la nit de Tot Sants

Sincerament, al web no som gaire de celebrar Halloween, però si l’excusa ha de servir per poder recomanar algun llibre de canguelo que ens agradi i que vosaltres el llegiu i el gaudiu (o patiu, en aquest cas, que ve a ser el mateix), ja ens sembla justificada aquesta entrada.

Com és habitual, aquesta vegada també hem demanat a cada tripulant que ens escrivís una breu recomanació, amb el terror (més o menys) com a nexe comú. Així que si teniu res a dir, penseu que els culpables en són només ells…

A continuació us oferim, doncs, les recomanacions que ens han fet arribar aquest any perquè passeu tremolant aquesta vetllada:

Nit, Joan Maria Arenas (Voliana, 2015)

La lectura l’any passat d’aquesta novel·la va ser una sorpresa majúscula, de la qual ja vaig deixar constància per aquí. Es tracta d’una aconseguida història de terror al voltant de la peculiar situació d’un home que queda atrapat en un lloc on el temps sembla discórrer de manera diferent a la resta del món. L’existència d’aquests dos temps paral·lels i com són viscuts pels protagonistes estan molt ben representats, aconseguint l’autor (un veterà en aquest terreny) contagiar-nos de tota la càrrega dramàtica i asfixiant del cas. Havent llegit darrerament Introducció a l’ombra de Pedrolo, no me’n puc estar de recomanar encara més aquest relat.

Daniel Genís

The leftovers, Tom Perrotta (Edicions del Periscopi, 2014)

Imagineu-vos per un moment que un dos per cent de la població mundial desapareix de cop, sense cap avís previ i sense cap mena d’explicació. Imagineu-vos després que vosaltres sou dels que heu quedat. Com us comportaríeu llavors? Quins serien les expectatives de futur que tindríeu? Per què, i si tornés a passar? Doncs bé, aquesta és la premissa que es troba a The Leftovers i que continua amb el comportament de la gent després d’haver viscut una desolació, un apocalipsi, tan gran com la que no s’explica a la novel•la però que n’és el motor narratiu, focalitzat a la família d’en Kevin Garvey, alcalde del poble imaginari de Mapleton. Ah! I no mireu la sèrie, que s’assemblen, però són diferents.

Enric Bassegoda

El monstre de Hawkline. Un western gòtic, Richard Brautigan (La breu edicions, 2014)

Richard Brautigan va escriure la història de dos cowboys que són contractats per capturar un monstre força peculiar. Difícil d’engabiar en un sol gènere, El monstre de Hawkline barreja el pulp del western i del terror, amb la prosa lisèrgica dels beatniks i l’humor agosarat i particular de l’escriptor hippie més famós de tots els temps —amb permís de Bob Dylan—. Si entenem la Nit de Tots Sants com una barreja de festa de disfresses, de bogeria i d’invitació a jugar amb les pors ancestrals, El monstre de Hawkline s’escau a Halloween com anell —de poder— al dit —de Llanterna Verda—.

Jordi Casals

Providence. El miedo que acecha, Alan Moore i Jacen Burrows (Panini Còmics, 2015)

No és la primera vegada que el genial Alan Moore guionitza un còmic de temàtica lovecraftiana, però en aquest cas l’aproximació és més profunda. Ambientat al 1919, Providence ens proposa que acompanyem al periodista Robert Blake en el seu viatge des de la redacció d’un diari de Nova York fins a la Nova Anglaterra rural, on els horrors còsmics s’amaguen darrere cada cantonada.  Els 4 capítols estan basats en obres de Lovecraft però vistos des d’una perspectiva actual: temes com el racisme o l’homosexualitat hi són incorporats per Moore. El millor del còmic? Que tindrà continuïtat. Tres volums més continuaran relatant-nos les aventures de Robert Blake en un món ple de malsons.

Oriol Ribas

La senyoreta Keaton i altres bèsties, Teresa Colom (Empúries, 2015)

Entre el terror i la fantasia, Teresa Colom construeix, a través de cinc relats magnífics, un univers inquietant i hipnòtic que desconcerta i atrapa el lector. Una prosa personal i depurada, una imaginari d’evocació victoriana, el ressò de les veus de Garcia Márquez, Poe, Lovecraft o Tim Burton, i tot plegat combinat amb una imaginació controlada, intensa i coherent articulen un dels llibres més sorprenents del panorama de les lletres catalanes. “El fill de l’ enterramorts” esdevé, al bell mig del llibre, un relat exemplar, d’aquells que s’haurien de llegir sovint per mostrar com només poant des de la tradició és com es pot trobar un veu personal que ofereixi  un sacseig a la literatura de gènere.

Joan Manuel Soldevilla

Locke & Key. Omnibus 1, Joe Hill i Gabriel Rodríguez (Panini Còmics, 2015)

Lovecraft sempre resulta. I si va acompanyat d’Stephen King Jr., encara més. I és que la meva recomanació per Halloween d’aquest any els uneix a tots dos: es tracta ni més ni menys que de la novel·la gràfica Loke & Key, il·lustrada per Gabriel Rodríguez i amb guió de Joe Hill (el fill del Mestre). La història té lloc a la Casa de les Claus, la residència de vacances de la família Locke, en la il·lusòria localitat de Lovecraft. Després d’una tragèdia terrible, la família es trasllada a aquesta mansió, on es troben ocultes una sèrie de claus amb sorprenents propietats i poders. Al llarg de sis volums recopilats en dos toms redescobrim noves cares als terrors de tota la vida.

Meri Motos

La història secreta de Twin Peaks, Mark Frost (Columna, 2016)

Fa pocs dies ha arribat a les llibreries un dels llibres més esperats de l’any: La història secreta de Twin Peaks, escrit per Mark Frost, cocreador de la sèrie que va suposar un abans i un després en el món de la ficció televisiva, Twin Peaks. Qui no recorda l’home d’un altre lloc (el nan) ballant d’una forma terrorífica a la sala vermella? O aquells doppelgängers que apareixen a l’últim episodi i que és un autèntic ball de terror? La novel·la és una joia, plena de fitxes i fotografies de l’FBI amb els misteris que van envoltar la mort de Laura Palmer. Promet explicar-nos què va passar amb alguns dels personatges per tal de posar-nos a punt per l’estrena de la nova temporada prevista per la primavera de 2017.

Josep Sancho

Els somnis a la casa de la bruixa, H.P. Lovecraft (Laertes, 2015)

Tornar als clàssics sempre està bé, però quan el clàssic en qüestió és l’inigualable mestre de l’horror còsmic H.P. Lovecraft, encara molt més. La lectura que us vull recomanar és Els somnis a la casa de la bruixa, un relat que, com acostuma a ser habitual en l’iniciador dels mites de Cthulhu, us farà caure a l’interior d’una espiral de bogeria i horror. Què passaria si un estudiant de matemàtiques, arrossegat per la seva curiositat científica, s’instal·lés a l’antiga casa d’una bruixa per investigar la seva desaparició durant les caceres de Salem de l’any 1692? Aquest és el punt de partida d’un relat obscur, fascinant, oníric i delirant, amb salts dimensionals, el Necronomicon i la presència estel·lar d’un personatge inigualable: la rata antropomòrfica Brown Jenkin. Lovecraft en estat de gràcia.

David “Callahan” Ruiz

Los mitos de Cthulhu, Esteban Maroto (Planeta Cómic, 2016)

Sempre és un plaer reprendre els clàssics del terror. Aquí tenim una versió en còmic reeditada per tornar a gaudir de la ploma del gran Esteban Maroto i de tres de les millors històries del creador del terror còsmic. Howard Phillips Lovecraft. “La ciutat sense nom”, “El cerimonial” i “Els mites de Cthulhu”. En aquesta reedició trenta anys després de la seva primera publicació recuperem les inigualables vinyetes de Maroto. Així tornarem a contemplar la Ciutat dels pilars i als seus constructors reptilians. Als éssers alats invocats pel Necronomicón i a Arthur Machen i Lord Dunsany, explorant la perspectiva que sota el món quotidià i conegut s’amaga una realitat prodigiosa i aterridora que amenaça la humanitat des de les tenebres.

Carlos Acedo

Memòria del buit, Marcello Fois (Edicions del Periscopi, 2015)

Memòria del buit és la historia de Samuele Stocchino, el bandit més buscat de Sardenya, la historia d’un home que té el cor de llop i per qui matar representa una sensació superior a totes les altres. Però Stocchino no és home que mati pel plaer de fer-ho, sinó que es mou portat per la venjança. Si creus que els morts fan por, hauries d’anar en compte amb els vius que tenen el cor de llop!

M. Mercè Cuartiella

Nacido de hombre y mujer, y otros relatos espeluznantes, Richard Matheson (Gigamesh, 2014)

Poc o res original sóc amb aquesta recomanació, però no em sap greu. Només em dol que afeccionats a la narrativa de terror no s’hagin llegit aquests relats o, pitjor encara, que no coneguin al seu autor. La ment que va parir aquest collar de petites perles és el responsable de modernitzar l’horror literari i, de pas, en tots els seus camps. Tot teclejant la seva màquina d’escriure va apropar fins la nostra porta, deixant enrere castells en ruïnes i paisatges exòtics, per convertir el veí del costat o les noves tecnologies en els substituts del Monstre de Frankenstein o en Comte Dràcula. Darrera la coberta us trobareu un exhaustiu recorregut pels seus primers relats fins 1984. Per si fos poc, mentrestant, va tenir temps d’escriure “Sóc llegenda” i guionitzar els millors capítols de la sèrie “La dimensió desconeguda”.

Jacint Casademont

El psicoanalista, John Katzenbach (Ediciones B, 2009)

Per sortir dels tòpics de Halloween, la meva proposta no es tracta d’una novel·la de terror sinó d’un thirller de suspens psicològic. El psicoanalista, va ser la novel·la debut de John Katzenbach, guionista i escriptor, amb la qual va sorprendre el món. L’èxit del llibre va ser tan espectacular, que s’ha publicat a infinitat d’idiomes. El Dr. Starks, psicoanalista de professió, esdevé el protagonista d’aquesta novel·la, precisament per una “felicitació” que rep el dia del seu aniversari. Un inquietant missatge anònim, que li envia algun dels seus pacients, dient-li que si no esbrina qui n’és l’autor, i per què se l’envia, li farà la vida tan impossible que o bé s’acabarà suïcidant o serà testimoni de la mort de tots els seus familiars. Un psicòpata sense escrúpols, un psicoanalista estressat i una trama imprevisible, una novel·la que no et deixarà indiferent i que no et permetrà aixecar la vista del llibre.

Ester Marcos

El dia dels trífids, John Wyndham (La Magrana, 1991)

Considerada més una història de ciència-ficció que de terror, aquesta novel·la us posarà els pèls de punta. Aquest clàssic de John Wyndham adaptat al cinema i la televisió, també ha servit de font d’inspiració per a diverses pel·lícules. Unes estranyes llums verdes il·luminen el cel, un atractiu i estrany fenomen natural que fa que pràcticament la població sencera del món observi amb admiració. La majoria de les persones desperten cegues i les poques persones que conserven la vista lluiten per sobreviure en un univers postapocalíptic. Una situació de desavantatge per a l’home que no dubten a aprofitar els trífids, una nova espècie de planta de creació humana.

Abel Granda

La casa de arenas movedizas, Carlton Mellick III (Orciny Press, 2016)

Cartlon Mellick III s’ha consagrat com un dels escriptors bizarros anglosaxons més prestigiosos i talentosos de l’època. Però La Casa de las Arenas Movedizas supera tota expectativa. La història desplega una aventura brutalment angoixant que situarà el públic en un entorn apocalíptic i una atmosfera claustrofòbica. El millor ‒i segons com es miri, el pitjor‒, és la sensació de buit, de pessimisme existencial que l’obra canalitza al lector; un espantós calfred que fascinarà als amants de la literatura de sang i fetge. Alhora, hipnotitzarà als més escèptics per la seva formidable narrativa. Sortir de casa després d’un capítol no serà tan fàcil. Heus aquí l’ambigüitat: el dubte de si és una peça a recomanar o a prohibir degut al seu impacte. La Casa de las Arenas Movedizas no és un llibre, és un cop de puny a l’estómac que deixa al lector noquejat durant i després del seu descobriment.

Agus Izquierdo

Esperem que hagi estat del vostre gust.

Bon Halloween o Tots Sants o castanyada (o el que sigui…) a tots.
El Biblionauta

T’ha agaradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments