ESDEVENIMENTS & ACTES
Notícia: Els Premis Imperdibles 2016
Aquests són els nostres premis Imperdibles d’enguany.
Un any més, amb el matí de reis arriba també el lliurament dels Premis Imperdibles als millors llibres de ciència-ficció, fantasia i terror ressenyats al blog l’any anterior. La idea va sorgir fa temps, quan ens vam adonar que alguns llibres que havíem ressenyat (pocs) es mereixien una distinció que anava més enllà de les cinc estrelles que són el sostre de valoració per a qualsevol ressenya. Fou llavors que vam concebre aquests premis, entesos com una mena de menció especial que fem a aquells títols que, per un o altre motiu, ens han semblat mereixedors de destacar per sobre dels altres.
Vam acordar llavors que limitaríem aquesta llista a cinc títols de literatura universal i que, si s’esqueia, inclouríem també un títol original en llengua catalana. Els nostres Imperdibles, com totes les llistes, són absolutament subjectius, així que, inevitablement, en un any tan fecund i amb tantes obres excel·lents com aquest 2015 que ens acaba de deixar, els lectors trobaran a faltar algun títol (o no estaran d’acord amb la inclusió d’algun altre). No faré esment de nou a la bella analogia de les opinions i els culs, però cal tenir en compte que en el fons tota valoració és opinió. També aquests Imperdibles.
Dit això, els nostres Imperdibles 2016 són els següents:
LA FUNDACIÓ (1951, 1952, 1953)
L’extraordinària trilogia d’Isaac Asimov havia de figurar per força entre els Imperdibles d’aquest any, i la fem constar com un únic títol, igual com va decidir el jurat dels Premis Hugo l’any 1966, quan la va premiar com a millor saga de ciència-ficció de tots els temps. De fet, i malgrat constar de diversos relats més o menys breus, els tres volums configuren una unitat de sentit complet, que ni tan sols les aportacions més tardanes ha alterat.
DUNA (1965)
Creiem indispensable també aquest títol, que enguany ha complert ni més ni menys que 50 anys. L’estranya bellesa de la prosa de Frank Herbert i la seva mitologia còsmica (Arrakis, els Atreides, els Harkonnen, els fremen, etc.) es mereix de sobres figurar en aquesta llista de la millor ciència-ficció que hem ressenyat l’últim any. Desgraciadament, però (i a diferència del cas anterior), les continuacions no han mantingut el nivell i és per això que distingim únicament el primer volum de la saga.
SOLARIS (1961)
A l’alçada de les altres dues, l’obra mestra del polonès Stanislav Lem, una de les plomes més prolífiques en el camp de la ciència-ficció europea el segle passat, va patir un cert menyspreu quan es va estrenar, per raons del tot injustificades i extraliteràries. La seva lectura, però, no pot deixar indiferent cap lector sensible. El magnetisme de la seva escriptura és capaç d’embolcallar magistralment un relat superb amb un estil poètic incomparable.
NARRATIVA COMPLETA (2005-2007)
Un altre clàssic immortal, però en aquest cas més proper al terror còsmic o a la fantasia que a la ciència-ficció estricta, són els relats del nord-americà H.P. Lovecraft. L’edició de Valdemar, amb una traducció acuradíssima i un pròleg i unes notes que dignifiquen el text, obra del gran expert lovecraftià Juan Antonio Molina Foix, han estat l’excusa perfecta perquè al llarg de tot un any anéssim ressenyant alguns dels mites de Cthulhu més destacats.
LA CARRETERA (2006)
Cormac McCarthy és un dels autors fetitxe d’aquest blog i en consonància ja havia aparegut anteriorment per aquí. Però aquesta novel·la, guanyadora del Premi Pulitzer, representa la culminació de la seva prosa, aspre i dura. Ciència-ficció apocalíptica, de profunda càrrega reflexiva, tremendament desesperançada, més preocupada per la condició humana que pels avenços tecnològics. No apte per a tots els públics ni per a esperits proclius a la depressió, però una autèntica meravella.
EL VISITANT (2015)
I finalment, el representant en llengua catalana és aquesta novel·la de Joan Marcé, a mig camí del thriller o la novel·la d’espies i la ciència-ficció. Es tracta de la segona part d’una trilogia, però el fet d’ésser força autònoma l’ha fet mereixedora de figurar per si sola en aquesta llista del bo i millor que hem ressenyat el 2015. El seu desconeixement pel gran públic clama al cel i quan la vam llegir ens vam quedar amb la boca oberta. Des del blog ens hem proposat reivindicar-la.
Doncs bé, aquests són els nostres escollits entre els llibres llegits i ressenyats al blog el 2015. Els afortunats que, arribat el moment, haurem de salvar i pujar a la nau de El Biblionauta. Els que no podem deixar que es perdin. Els nostres Imperdibles.
I vosaltres, quins salvaríeu?
T’ha agaradat? Comparteix:
EL + NOU
“El Visitant” és un llibre boníssim, i l’anterior del mateix autor, “Un intrús a l’estany”, també.
D’Un intrús a l’estany en tinc molt bones referències, i ja està esperant a la pila. El visitanmt ha estat una grandíssima sorpresa. Celebrem coincidir amb el teu criteri Miranda, i gràcies pel comentari!
Jo salvaria Fantasma de la Laura Lee Bahr i editada per Orciny Press. Per a mi el millor que he llegit el 2015.
Un llibre excel·lent, que sobretot em va agradar perquè escapa a allò convencional, molt en la línia editorial d’Orciny. Però ja quan la vaig ressenyar no li vaig acabar concedint 5 estrelles, sinó 4, així que… Comprovaràs per la meva tria que tinc debilitat pels clàssics 😛 Potser l’hauria d’haver deixat envellir i després Fantasma m’hauria semblat idoni per a la llista.