© El Biblionauta 2025
SECC | 12€ | 100 pàgs.
És considerada l’obra mestra de Donald Barthelme. Publicada per Farrar, Straus & Giroux l’any 1975, narra la processó de 19 persones que arrosseguen una entitat gegantina que representa la paternitat, ni viva ni morta, a la qual condueixen a la tomba. En aquest llibre, Barthelme pren temes clàssics de la narrativa d’Estats Units, com la paternitat o el viatge per oferir-ne una nova versió passada pel garbell de l’experimentació postmoderna i el seu particular sentit de l’humor, amb el que satiritza el patriarcat. Tot i restar inèdita en català, l’obra de Barthelme ha estat reivindicada des dels anys seixanta per escriptors com Quim Monzó, que va traduir-ne dos contes per la revista “Els Marges” (1982, núm. 26, p. 73-80), “El nou membre” i “Alguns de nosaltres havíem estat amenaçant el nostre amic Colby.
Extinció edicions | 17€ | 263 pàgs.
Després de perdre la feina com a tècnica de so, l’Isis es trasllada a una torre propietat de la família, a la Franja de Ponent. De seguida se sent atreta per una sèrie de fets inusuals: petits moviments sísmics gairebé imperceptibles i la presència d’un camp sonor d’origen desconegut. Mentre l’Isis intenta esbrinar la naturalesa d’aquests fenòmens, es veurà abocada a assumir certs aspectes del seu passat. Amb un estil sinuós i compacte, Elena Bartomeu flirteja amb elements poques vegades tractats en la literatura, per construir una història intimista i sobrenatural, on el misteri té a veure amb la solitud de l’ésser humà modern.
Males Herbes | 18€ | 282 pàgs.
En aquest número podreu llegir sis relats de gènere fantàstic originals en català: “Els cent de Zhòusī Láikǎàosī” de David Gálvez, “Nostàlgia” de Víctor García Tur, “Dramatis personae” de Jordi Masó, “Organismes” d’Inés Macpherson, “El senyor J.” de Ricard Ruiz Garzón i “El vent solar” d’Elisenda Solsona. També hem inclòs, un any més, el microrelat guanyador del ConcurTs 2021, “A la deriva” de Manuel Pérez Alegre i, com a cirereta, la traducció de “El niu de llibres”, conte de Naomi Kritzer traduït per Edgar Cotes i que aquest 2021 ha guanyat el Premi Locus i és finalista del Premi Hugo.
El Biblionauta | 5€ | 114 pàgs.
Una dona amargada i menystinguda pel marit que torna en forma de pomera vella i torta per perseguir-lo després de morta, una noia misteriosa obsessionada amb seduir soldats, una parella d’alpinistes que descobreixen un culte estrany al capdamunt d’una muntanya o l’enigma d’un suïcidi comès sense cap motiu aparent són algunes de les històries incloses en aquest esplèndid recull de contes. Bona part d’aquests relats són radiografies del cantó menys idíl·lic del matrimoni, de dones atrapades en vides que no les satisfan i que no es conformen amb el que els imposa la societat de la seva època.
Males Herbes | 20,90€ | 330 pàgs.
El 1915 la pel·lícula El naixement d’una nació, de DW Griffith, va llançar un encanteri a través d’Amèrica, inflamant les files del Klan i bevent profundament dels pensaments més foscos de la tradició blanca. A tota la nació es difonen la por i la violència entre els més vulnerables. Planegen portar l’infern a la Terra. Però fins i tot els Kukluxos poden morir. Fermes en el seu camí, hi ha la Maryse Boudreaux i les seves companyes combatents de resistència, una tiradora de boca bruta i una Harlem Hellfighter. Armades amb fulla, bala i bomba, cacen els seus caçadors i envien els dimonis del Klan directament a l’infern. Però alguna cosa horrible es prepara a Macon, i la guerra a l’infern està a punt d’esclatar. Podrà la Maryse aturar el Klan abans que acabi el món?
Mai Més | 17,95€ | 160 pàgs.
Robert Neville sembla ser l’únic supervivent d’una guerra bacteriològica que ha assolat el planeta i convertit la resta de la humanitat en vampirs. Serà ell l’últim home viu a la Terra? Tot un clàssic en el seu gènere, aquesta novel·la és un pertorbador relat sobre la soledat i l’aïllament i una magnífica reflexió sobre conceptes que ens semblen molt clars com normalitat i anormalitat o bé i mal.
Laertes | 18€ | 245 pàgs.
En aquesta novel·la breu sobre una casa encantada, Edward Bulwer-Lytton desplega totes les seves habilitats per escriure una angoixant ghost tale en què el narrador, sense fer cas als consells dels seus, decideix passar una nit, amb l’única companyia del seu criat i el seu gos, en una casa encantada londinenca. Allà, serà testimoni de tot un reguitzell d’aparicions sobrenaturals vinculades amb uns terribles crims que van tenir lloc molts anys enrere. El secret de tot aquest malson podria amagar-se en una cambra buida…
Laertes | 12,50€ | 102 pàgs.
El pare Damien Karras passa per una profunda crisi de fe després d’haver perdut qui més s’estimava. Quan l’actriu Chris MacNeil recorre a ell desesperada pel comportament erràtic i violent de la seva filla Regan, el pare jesuïta conclou que la nena ha estat posseïda per un esperit diabòlic. Amb l’ajuda del pare Merrin, un exorcista experimentat, en Karras farà tots els possibles per tornar a creure i salvar la Regan d’un destí fatal. Inspirat en el relat d’una possessió demoníaca durant la dècada dels quaranta, William Peter Blatty fou l’artífex d’una de les trames més controvertides que s’han escrit mai. L’obra, amarada d’una cruesa i d’una profanitat sense precedents, ha inquietat i aterrit generacions de lectors. L’exorcista és una història esgarrifosa i addictiva que ha esdevingut la novel·la de terror per excel·lència i ha transformat la cultura popular per sempre
Obscura | 23,90€ | 416 pàgs.
A L’Oracle assistim a l’avantsala d’una “certa fi del món”, del qual se n’albiren alguns indicis, sense que s’acabi de mostrar-se encara el marc sencer. Auspicis d’un món en el qual la tecnologia ha substituït completament a la natura, o, millor dit, d’una tecnologia que es naturalitza. I que s’ha fet viral, penetrant a l’escorça de la terra, de l’arbre i del cervell. Un nou bacteri que condueix als protagonistes a un viatge incert a la recerca d’un refugi contra les forces que ha desfermat l’obsessió humana per controlar la natura. Novel·la gràfica de difícil catalogació (terror al·lucinogen i Sci-Fi catastrofista, però sempre intimista), influenciada per autors com Alan Moore, W.H. Hodgson, Joan Amades o el Popol Vuh, L’Oracle és un relat mitològic contemporani que enfonsa les seves arrels al costumari català.
Extinció Edicions | 16€ | 68 pàgs.
Necrofília, amputacions, canibalisme, sexe entre espècies mutants, kaijus exhibicionistes, alienígenes aràcnids delerosos de tenir sexe, [des]aprenentatges BDSM, receptes d’aplicació cenobítica, paranys de discoteca poligonera, iniciacions depravades, comportaments autolesius… Ero-guro, hentai, slaptick, torture porn… Quaranta microficcions Splatterpunk per a la postmodernitat que arriba amb la nova normalitat. Quedes advertit.
– | 7,95€ | 76 pàgs.
‘Rondalles de sang’ de la Trilogia Llegendàrium és un recull de dotze rondalles i llegendes de la tradició popular i oral catalana centrades en la violència, cadascuna acompanyada d’un assaig que l’analitza en profunditat. ‘Rondalles de sang’ és la primera part d’una trilogia que anirà seguida de Rondalles de difunts i Rondalles del Diable. Totes les cultures tenen històries violentes. També la catalana. La violència, despullada de qualsevol altre artifici, juga en l’àmbit de la cultura popular tradicional un paper molt divers. Pot ser que avisi de perills i, per tant, tingui un caire didàctic; pot tenir un valor abstractiu amb relació a les passions; pot portar-nos als racons més foscos de les relacions humanes, fins a enfonsar-nos dins del pou de la bogeria. O, simplement, ens pot parlar de fets terriblement reals, que van quedar gravats per sempre en la memòria col·lectiva.
Hermenaute | 18€ | 310 pàgs.