5 anys. Parada i fonda

ESDEVENIMENTS & ACTES

5 anys. Parada i fonda

Avui és un dia molt especial per a tots els que formem (o han format al llarg d’aquest periple) part de la tripulació de El Biblionauta. I és que avui complim cinc anys.

Des d’aquell llunyà 29 de desembre de 2012, en què vam publicar la primera ressenya, hi ha hagut molts canvis a la nau. Segurament el més cridaner és que ara som molts més que aquell primer dia, escrivint a un ritme de 3 o 4 publicacions setmanals. I que ara publiquem en català i castellà, és clar. I que ara també al web ens fem ressò de notícies i cròniques i fem entrevistes i… Sense comptar que aquest any, per primer cop, hem implantat una novetat en els nostres Premis Imperdibles: els hem obert a la participació popular, i hem aconseguit un ressò mediàtic força notable a través de les xarxes. O que hem consolidat tant el Concurs de microrelats fantàstics com la revista digital de El Biblionauta (recent sortida del forn amb set relats inèdits de gènere), que arriben a la seva tercera edició, en ambdós casos.

Com indica el nostre quadern de bitàcola, la nau sempre ha tingut la proa encarada a les activitats que es feien a la província de Girona, i en aquest terreny també hem aconseguit teixir algunes sinèrgies amb altres entitats amigues del fantàstic, de les activitats de les quals ens hem fet ressò al llarg d’aquest temps, i en algun cas fins i tot hem participat: presentacions de llibres, participació en les xerrades del Festival de cinema fantàstic Acocollona’t, intervenció en diverses activitats d’Oci Ficció

Fites, sens dubte, que aquell primer dia no hauríem ni gosat de somiar.

 
2017, un any de llums…

Quan parlem de tot el que hem aconseguit, és important recordar que El Biblionauta, a diferència d’altres espais semblants, no compta ni ha comptat amb cap subvenció, ajuda institucional ni altaveu publicitari (deixant a part la bona predisposició de Llibres Low Cost des del primer dia), i que tot els tripulants i col·laboradors que han passat per aquí ho han fet de manera absolutament desinteressada, malgrat ser persones de solvència contrastada en el seu camp.

Això encara fa més extraordinàries algunes fites aconseguides aquest 2017:

I és que aquest any ha estat un any de reconeixements a la feina que hem fet. En d’altres ambients es diu que els premis arriben sempre al final d’una carrera professional, o quan algú està a punt d’estirar la pota, o quan l’acaba d’estirar. Doncs bé, serà casualitat, però aquest últim any El Biblionauta ha vist com, en dues ocasions, se’ns mencionava a l’hora d’atorgar premis a mitjans de comunicació digitals que tinguessin cura especial de les nostres lletres. Primer va ser en els Premis Carles Rahola, on vam acabar essent finalistes, i uns mesos més tard en els Premis Lletra, on vam ser mereixedors d’una menció del jurat en la cerimònia de lliurament. Pot semblar poca cosa, però per a un espai dedicat a un aspecte tan concret de la cultura com és la literatura de gènere fantàstic, fer-se un lloc en uns premis de tipus generalista no està gens malament.

Tampoc ens podem (ni volem) oblidar de la gentil invitació de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) per parlar a la CatCon de Vilanova i la Geltrú sobre la nostra experiència de difusió del fantàstic a les xarxes.

 
…I un any d’ombres

Al llarg d’aquest 2017, però, no tot han estat roses i flors, és clar. Per exemple, l’anhel de poder publicar els 18 relats que han aparegut fins ara en format digital en la nostra revista s’ha quedat únciament en això, en un anhel. I és que la realitat és un mur infranquejable fins i tot per a una nau tan avesada a navegar pels mars de la ficció, i a l’hora de trobar editorial o finançament per iniciar un projecte d’aquestes característiques, la realitat de la nostra literatura s’ha imposat. Ja se sap: llengua catalana, gènere fantàstic, relats curts… Per què negar-ho: ens hauria agradat que els contes dels nostres col·laboradors haguessin pogut competir en els Premis Ictineu, dels pocs que hi ha a Catalunya que premien relats curts publicats en català i de gènere fantàstic. Malauradament, però, caldrà que seguim insistint un any més a la SCCFF perquè també les publicacions digitals tinguin cabuda en les nominacions dels Ictineu. Eloi?… 😉

Tampoc el ressò de les nostres publicacions ha estat tot el que creiem que podria haver estat:

Per als amants dels números, dir que aquest 2017 hem aconseguit una xifra global de 62.500 visitants i 90.000 pàgines vistes. És a dir, que cada dia visiten El Biblionauta més de 170 internautes. Ara bé, no es poden comparar els números de visites i visitants entre les dues versions del web, lògicament. Desglossant les xifres globals per llengües, podem dir que en la versió del web en llengua catalana hem aconseguit que ens visitin unes 12.500 persones (que han visualitzat més de 20.000 pàgines), xifra que en castellà s’ha disparat fins als 50.000 visitants i les quasi 69.000 pàgines vistes.  Això significa un increment en la versió en castellà realment espectacular, ja que l’augment ha estat de 32.800 lectors (!), que s’han passat per més de 44.000 pàgines més en relació a l’any passat. En canvi, en la versió en català, l’increment ha estat molt menys accentuat, fins i tot percentualment, ja que únicament ha estat de 2.800 visitants més, que han vist unes 3.200 pàgines més que el 2016.

Si tenim en compte que la versió “mare” és la catalana, que és la primera que va sorgir i aquella en què buidem més continguts, i que aquest any l’activitat setmanal ha estat molta més que l’any passat, no podem estar-ne satisfets del tot, dels resultats. Certament, el nostre objectiu no és acaparar xifres de visites (som amateurs i treballem per amor a l’art, la qual cosa ens deslliura de servilismes com el de les visites), però sí que les visites són un baròmetre de l’interès que pot suscitar el que fem i, en últim terme, tots aquests esforços només tenen com a finalitat interessar a quanta més gent millor.

Pel que fa als continguts consultats pels internautes, la diversitat que es pot veure entre les consultes en la versió en català i la versió en castellà es deu ben segur al fet que qui visita la versió en català acostuma a entrar al web a través de la nostra pàgina de Facebook (a destacar que aquest 2017 hem arribat als 1.181 likes, un parell de centenars més que l’any passat) o del Twitter (1.876 seguidors a finals d’aquest any, tres-cents més que a finals de 2016), i s’interessa per l’últim que publiquem, mentre que el gruix de lectors en llengua castellana hi accedeix a través de cercadors com Google, i busca coses molt concretes, la majoria de vegades ressenyes de fa temps, i són poques les vegades que hi entra per consultar l’últim que hem tret (a no ser que sigui algun llibre d’autor espanyol i que la nostra sigui de les primeres ressenyes en aparèixer).

Allò més llegit en català el 2017Allò més llegit en espanyol el 2017
TítolVisitesTítolVisites
Convocatòria III Concurs de microrelats511La banda de lunares (ressenya)3.934
Recomanacions Sant Jordi 2017403Narrativa completa Lovecraft (ressenya)3.110
La pell freda (ressenya)326Escándalo en Bohemia (ressenya)2.505
Farishta (ressenya)278Convocatoria Premios Imperdibles2.383
Convocatòria Premis Imperdibles272Sobre héroes y tumbas (ressenya)2.273
 
Maleïda realitat

Per tot això cal reconèixer, amics, que sí, que ens hem fet grans. En la mesura que un web dedicat a la literatura, sobretot de gènere fantàstic, i amb especial atenció a la que es fa en llengua catalana, es pot fer gran. I precisament perquè ens hem fet grans convé aturar-nos, per veure com hem arribat fins aquí i decidir cap on volem anar.

Qualsevol que hagi tingut un blog o una pàgina de ressenyes literàries col·lectiva, com aquesta, i que hagi durat temps i l’hagi explotat intensament, sap que és una tasca sacrificada. Amb múltiples recompenses, és cert, com conèixer col·legues amb les mateixes dèries o fins i tot autors i editors extraordinaris, que et fan veure que la teva passió també és la de molts altres, però sacrificada i feixuga. Cal planejar els continguts, trobar el temps per llegir els llibres, escollir les paraules exactes per fer-ne la ressenya, composar-la al web amb cura que no hi hagi gaire errades ortogràfiques i acompanyar-la amb imatges, cal fer-ne publicitat a les xarxes… Si, a més a més de ressenyes (87 aquest any), resulta que també publiquem notícies (45), articles (20), entrevistes (4)… la feina es multiplica. Feina “extra”, ja que tots ens hi dediquem en el nostre temps lliure.

Això, en condicions diríem “normals”, ja seria prou excusa perquè qualsevol es volgués prendre un descans. Però deixeu que digui que aquests últims mesos, a Catalunya, no hem viscut una situació de normalitat i que en molts aspectes del dia a dia la tensió i el cansament han estat insuportables. Sí, amics, fins i tot aquí, al ciberespai, l’actualitat s’imposa… Resulta tremendament descoratjador observar com la realitat resulta immune a la vacuna de la literatura, i l’absurditat i la barbàrie ho acaben dominant tot, en el dia a dia. No faré demagògia de la barata, que per això ja hi ha els polítics. Per saber què ha passat (i per a vergonya de molts) podeu consultar les imatges de la premsa (bé, només d’alguna premsa, la que se n’ha volgut fer ressò), que han donat la volta al món. Però resulta inexcusable de dir que res ni ningú ha romàs indemne ni s’ha pogut escapar del tot al que hem viscut (i estem vivint encara) a Catalunya aquest final de 2017. I això també ens ha passat factura, amics, almenys anímicament.

 
El futur és incert

Per tot plegat, doncs, us anuncio, amb una barreja de pena i il·lusió, que avui El Biblionauta celebra cinc anys del seu naixement, però que també hem decidit posar-li fi. Pel que he comentat a dalt, considerem que hem acomplert un cicle, que hem assolit una etapa. És hora de descansar.

En una de les millors pel·lícules de la sèrie original d’Star Trek, el capità Kirk citava Shakespeare i es referia al futur com “aquell país desconegut”. Es tractava d’una bella anlogia, però errada, ja que l’anglès, en aquests versos, feia referència a la mort i no pas al futur. Sens dubte, però, podem interpretar-ho com un error només a mitges, ja que en el futur sempre hi ha present la idea de l’extinció. Tot el que comença insuflat per l’alè de vida creix amb el canvi i, a la fi, després d’un període més o menys llarg de temps, inexorablement s’apaga. Ni el món internàutic s’escapa d’aquesta màxima funesta.

Així doncs, avui s’apaga la flama de El Biblionauta, almenys tal i com l’hem conegut els últims temps. La versió en castellà del web continuarà operativa, però ja no l’alimentarem amb noves ressenyes a partir de gener. Ha estat un viatge curt (poc més d’un parell d’anys) però bonic, i hem gaudit molt amb l’interès creixent i la confiança que, cada dia més, ens heu demostrat. A vosaltres, doncs, lectors de El Biblionauta en llengua castellana, moltíssimes gràcies. Sincerament. Heu estat la millor alegria aquests últims temps. I tranquils, que no us deixem orfes: en castellà hi ha una munió de pàgines que parlen de gènere fantàstic i publiquen ressenyes interessantíssimes. Aquí un parell, per a navegants distrets: Dreams of Elvex, del nostre company Xavi, i Boy with Letters, de Daniel Pérez. Si no les coneixeu deixeu-vos-hi caure. De la resta no us en diré res (ells tampoc s’han fet mai ressò de nosaltres), però segur que no us costarà de trobar-los amb una senzilla cerca.

Pel que fa a la versió en català, les coses són ben diferents. Ara mateix, no existeix en la nostra llengua un web col·lectiu dedicat exclusivament a fer-se ressò de la literatura fantàstica que es publica en català, a l’estil del que havia estat Fantàstik. Per això no descartem, després d’un període de prudent reflexió, tornar-hi. Perquè és veritat, com deia abans, que potser en la situació actual no és quan ve més de gust llegir ni parlar de llibres, però és ara quan més falta fa. Ho devem als escriptors, als editors i als llibreters que es trenquen les banyes cada dia perquè això tiri endavant, malgrat tots els impediments, que cada vegada són més. I us ho devem també a vosaltres, lectors aficionats al fantàstic en llengua catalana. Ho tenim present.

Però el que està igualment clar és que si decidim continuar, no serà com fins ara. El recentment creat repositori CiFiCAT ha vingut a ser el lloc de llocs de tots els webs que es fan ressò del gènere fantàstic en català. Allà hi podeu trobar totes les notícies que genera a la xarxa aquest món. Per tant, El Biblionauta se sent deslliurat d’aquesta tasca més periodística (notícies, cròniques, anuncis…) que, almenys en allò tocant a la província de Girona, havíem provat de fer aquests dos últims anys. En la unió està la força, i el repositori CiFiCAT ho entén així.

No estem en disposició de dir si hem brillat amb el doble d’intensitat, però en qualsevol cas no creiem que haguem durat la meitat de temps. Cinc anys potser no siguin res en el món de les persones, però en el món d’internet són una enormitat de temps. En qualsevol cas, avui ens acomiadem amb la incertesa de si en el futur tornarem o no.

És clar que, això, qui ho sap…?

 
The end?

A tots els tripulants de la nau, passats i presents, una forta abraçada. Al llarg de tot aquest temps ha estat un  honor compartir el pont de comandament amb vosaltres.

Als lectors que ens heu fet confiança, moltíssimes gràcies. Si això ha durat el que ha durat ha estat per culpa vostra. I recordeu que si ho voleu celebrar, avui a les 20h al bar de La Cate de Figueres brindarem amb cava per aquests 1.825 dies en òrbita.

Res més, biblionautes.

Tot el nostre agraïment, i que acabeu de passar unes bones festes amb els vostres, vosaltres que podeu.

Ens veiem aviat, o no, per les xarxes.

Daniel Genís
El còmit de la nau

T’ha agaradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

4 Comments
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments
raulmaigi
6 years ago

The end? No m’ho puc creure!

JOMATEIXA
6 years ago

Felicitats!
No és fàcil aguantar. NO US RENDIU!!!