Tot just encetem l’any i el primer que fem des del web és girar la vista enrere i donar un cop d’ull a les millors lectures d’aquests últims tres mesos (octubre, novembre i desembre).
Es tracta precisament dels primers mesos que naveguem amb la nova nau, després de la profunda reestructuració que vam patir al mes de setembre. Per això, el volum de llibres ressenyats va ser fins i tot superior a l’habitual i la seva qualitat també.
Com sempre, la tria s’ha fet a partir dels 5 llibres millor valorats en les ressenyes dels nostres tripulants. Com sempre, vagi per davant que es tracta d’una tria heterogènia i personal.
Els somnis a la casa de la bruixa (1932), d’ H.P. Lovecraft
Tornem a Lovecraft. I ho fem ni més ni menys que amb una de les històries més fabuloses de totes, aquesta de “Els somnis a la casa de la bruixa”, apareguda per primer cop l’any 1932 a la revista Weird Tales. Quan l’any 2015 vam decidir ressenyar algunes de les històries més aterradores del Somiador de Providence, no vam incloure aquesta entre la tria. Greu error. Aquest relat llarg és a parer nostre un dels més extraordinaris que va escriure Lovecraft al llarg de la seva carrera.
Ganivet d’aigua (2015), de Paolo Bacigalupi
Encara avui dia em continuo trobant persones a qui no agrada la ciència-ficció. Així, en general, sense especificar res més. No els agrada, diuen la majoria de cops, perquè parla de coses irreals, inexistents, que ni han passat ni passen ni podran passar. Per tant, no els interessa. Segurament són les mateixes persones que prefereixen una bona dosi de “telerealitat” a TeleCirco, o en qualsevol altra dels canals que ofereixen subproductes semblants. Personalment, ja no m’hi trenco el cap, amb aquests individus. En el fons sé que són persones limitades, mancades d’aquella facultat essencial a l’individu associada a la intel·ligència i que ens permet parlar del món real a base de metàfores. De símbols. Precisament per poder-ne parlar amb més llibertat, amb més profunditat. Però si encara tingués esma de convèncer aquesta pobre gent, sens dubte un llibre com aquest seria una bona manera.
El mundo de la tarántula (2016), de Pablo Carbonell
Si algú s’acosta a les memòries de Pablo Carbonell esperant trobar una combinació d’anècdotes de disbauxa rockanrolera, dosis d’humor absurd i sagaços dards contra la intransigència, que no es preocupi: El mundo de la Tarántula no el defraudarà. Sens dubte, en el llibre apareixen el sexe, les drogues, el rock and roll i moltes anècdotes que semblen escrites de manera conjunta per guionistes de La Dimensió Desconeguda i els Monthy Pyton. Però hi ha alguna cosa més. Tres coses més, almenys. Una és l’estil —directe, acurat i lliure—, una altra l’Emoció i una altra la Veritat.
El món de gel i foc (2014), de Linda Antonsson i Elio Miguel García Jr.
El Mundo de hielo y fuego és un llibre imponent, tant per les seves dimensions i la cuidada edició com per l’ambició del seu contingut. Es tracta d’una edició en tapa dura encoixinada, amb les pàgines envellides, com simulant les d’un llibre antic. Els seus autors són Elio M. García i Linda Antonsson, també fundadors de Westeros.org, que han treballat en aquest projecte sota la supervisió de Martin. Westeros és una pàgina web de referència per als fans de la saga, on es recopilen totes les dades disponibles, tant dins com fora de les novel·les.
[seguir llegint foto-ressenya]
Llibres de sang [vol. I, II, III] (2016), de Clive Barker
Qui m’havia de dir que la millor lectura de l’any arribaria a les seves acaballes? És clar que qualsevol cosa que dugui el segell Valdemar (en la seva col·lecció Gótica) és susceptible de ser molt gran i, per tant, la sorpresa s’ha de considerar relativa. A més, aquest llibre no és cap novetat i qualsevol que conegui una miqueta el món del terror (no únicament en literatura, sinó també en el mitjà audiovisual) sap qui és Clive Barker. Un dels grans-molt-grans (Hellraiser, Razas de noche). Tot i així, el nivell exhibit per bona part dels relats continguts en aquesta antologia, la diversitat de situacions en què ambienta l’autor els seus contes, la proliferació de recursos narratius, les mil i una cares del terror que ens mostra… el fan una peça única, meravellosa i, possiblement, irrepetible. Imperdible.
Bon viatge i bona lectura.
La tripulació de la nau
