El Biblionauta / Concursos / ConcurTs

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print

CONCURTS.
CONCURS DE CONTES CURTS

El ConcurTs. Concurs de contes curts és un altre projecte de l’Associació Cultural El Bilbionauta. En la modalitat per a adults es ve realitzant des de l’any 2015. A partir d’un disparador creatiu, l’organització proposa cada any una temàtica diferent per als relats, sempre relacionada amb els gèneres fantàstics (la ciència-ficció, la fantasia o el terror sobrenatural).

cap concurts

ANY 2021

GUANYADOR

A la deriva

Manuel Pérez Alegre

És una tortura. Estic convençut d’haver superat amb escreix el rècord de vida de la meua espècie malgrat el meu estat: el cos, decrèpit i malaltís, fa fàstic, però els nanobots fa temps que campen al seu aire dintre meu, combatent infeccions i reemplaçant el teixit necrosat amb un material entre sintètic i orgànic que generen a partir de… M’estime més no saber-ho. Tampoc amb què m’alimenten via intravenosa.

Sospite que aviat tindré algun tipus de marcapassos, perquè últimament cada batec representa un esforç titànic. Ja ho feren amb l’implant del respirador en fallar els pulmons, i amb l’extracció de ronyó, la diàlisi, el càncer. No debades la cabina s’assembla més a un box d’urgències de qualsevol hospital que a la que un dia fou la meua nau. Tot ple de braços articulats i tubs que em foraden l’esqueixat uniforme per introduir-se en braços i cames, boca i nas, m’estalviaré detalls de la resta d’orificis. Això i un munt de monitors exhibint les meues constants vitals, com si hi haguera algú més per a veure-les.

Tanmateix, la pantalla principal continua parpellejant, amb cadència monòtona, el missatge d’alarma que hi aparegué en perdre tot contacte amb la nau nodrissa, quan l’ordinador va activar el protocol d’emergència prenent el control de la nau. Aquesta és una nau petita, el protocol d’emergència només té dues premisses bàsiques, sense matisos: emissió ininterrompuda d’un S.O.S a l’espai… i preservar la vida del pilot.

Sense matisos.

EDICIONS ANTERIORS

ANY 2020

GUANYADOR

La mateixa cicatriu

Joan Josep Camacho

Avui quan m’he aixecat, la ferida encara hi era. Deu tenir la mida d’un braç adult, però abans, ja fa unes setmanes, quan m’hi vaig fixar per primera vegada, deuria fer dos o tres centímetres. En dic ferida perquè no sé com anomenar aquest fenomen o bèstia de cap altra manera. La part del centre és carnosa i de color vermell clar mentre que les vores són crostes gairebé negres. I palpita, sembla viva. S’està expandint per la paret del dormitori. Al principi, creia que era una esquerda. Ara sé que és una ferida. De l’habitació? Del pis? Les cases estan vives? Pateixen? No tinc cap explicació: només sé que creix. Supura sang, regalima pus. De nits, quan apago el llum de la cambra i em poso dins el llit, s’il·lumina tènuement: em parla. La dona i els fills han marxat fa dies, ja no vaig a treballar, mai surto de l’estança. M’estic assegut davant per davant de la ferida: l’observo. Quan em vaig adonar que no era una taca d’humitat, vaig pintar la paret sencera. Al cap d’uns minuts, va sorgir de nou més ampul·losa i brillant. Cada cop tenia més matisos estranys, cada cop m’atreia amb més i més força. Avui m’esperaré que es faci fosc: tancaré el llum de la tauleta de nit, em despullaré de dalt a baix i m’hi acostaré sense fer fressa. I quan les fosforescències em comencin a xiuxiuejar, m’hi posaré a dins –les mans, els braços, el cap, el tronc i les cames– a veure què passa…

ANY 2019

GUANYADOR

Parasòmnies

Carles Ribas

La bèstia és noctàmbula des d’antic. Un cop s’ha escolat dins el pis, acomoda el seu pes amb agilitat felina al damunt del pit de l’home que, sembla, dorm a estones. Malgrat que la seva forma és de gos pelut i negre, no es tracta d’un quisso afectuós buscant abric a prop de l’amo. Amb les seves peculiars quatre potes d’acer, el monstre no vol afecte humà de cap mena, ben al contrari: només desitja martiritzar per simple perversió. La fera s’hi posa bé: aixafa el cos rígid i l’apropa a l’asfíxia; segresta l’alè i li deixa els músculs inerts; absorbeix la vitalitat i gaudeix mentre desvetlla; engendra malsons… O potser el malson és ella? El despertar s’acosta, i abans de convertir-se en ombra i esmunyir-se ràpidament, la Pesanta necessita percebre les esgarrifances que sentirà l’home quan es trobi atrapat dins un cos que no respon, alimentant-se dels sentiments d’horror del qui és viu però se sent mort. Poc després —temps fugisser— tocarà anar-se’n. Demà, però, potser tornarà. Quan arriba el moment de marxar, en travessar el forat del pany de la porta de la cambra, el sistema parany instal·lat pel dorment —un percaçador a sou del govern de torn— estaborneix i captura la materialització. La interfície d’usuari l’avisa que un altre mite ha estat recol·lectat, i que ja està llest i preparat per restituir a l’imaginari col·lectiu, d’allà on no havia d’haver sortit mai.

ANY 2018

GUANYADOR

Sense títol

Arnau Domènech

La professora continuava:

– … la vida és un procés cíclic en el qual els organismes neixen, creixen, es reprodueixen i moren. A l’última fila, els robots es van posar a riure.

ANY 2017

GUANYADORA

Sense títol

Georgina Torra

Descobria en els ulls dels altres els somnis que tenien, i això li agradava. Fins que un dia veié en uns ulls el seus, i s’espantà.

ANY 2016

GUANYADOR

Sense títol

Pau Garriga

Davant la immensitat de l’espai només podia pensar que els trenta segons d’aire que li quedaven se li estaven fent molt llargs.

ANY 2015

GUANYADORA

Sense títol

Zoraida Zaro

En dos minuts, “ningú” va ser la resposta que va lletrejar el got sobre el tauler a la pregunta “hi ha algú aquí?”

El Biblionauta / Concursos / ConcurTs JOVE

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print

CONCURTS JOVE.
CONCURS DE CONTES CURTS PER A ESTUDIANTS

El ConcurTs JOVE. Concurs de contes curts és un altre projecte de l’Associació Cultural El Bilbionauta, organitzat amb el suport del Servei Educatiu de l’Alt Empordà (SEAE), la Biblioteca Fages de Climent i l’Ajuntament de Figueres. En la modalitat juvenil es ve realitzant des de l’any 2020. A partir d’un disparador creatiu, l’organització proposa cada any una temàtica diferent per als relats, sempre relacionada amb els gèneres fantàstics (la ciència-ficció, la fantasia o el terror sobrenatural).

Guanyadors del ConcurTs 2021

ANY 2021

GUANYADORA

Categoria C

Ulls de mar

Maria Valenzuela / INS Ramon Muntaner

Una nau blanca ens fa arribar fins a un territori desconegut enmig de la immensitat de l’espai. Baixo la primera i no veig res més que roques porpres de diferents tonalitats. Quan estic a punt de fer-li un senyal a la resta de l’equip perquè surti també, veig algú que se m’acosta a poc a poc; és una noia amb ulls de mar que té el cabell ros.

–Umi? –Li pregunto. Sé que és ella, no pot ser ningú més. No porta vestit espacial. De fet, no duu res més que un vestidet de cotó.

De sobte, una pedra impacta contra el seu cap i, davant la meva mirada atònita, es desfà. M’hi acosto i noto una certa escalfor als dits quan toco amb els guants trossos de metall i de carbó, que és l’únic que queda del seu cos.

–Ja ens havíem topat amb criatures com aquesta en una altra missió, comandant. S’alimenten d’un record i el fan semblar real –Em diu una veu des del meu darrere, un company–. Millor marxem ja.

No era un record, era ella. Ho sé perquè ningú podria imitar els seus ulls de mar i perquè mai havia portat aquell vestidet de cotó, i no puc recordar una cosa que no he vist. Seria el mateix que reconèixer algú de qui desconeixes l’existència o enyorar algú a qui mai no has conegut.

ACCÈSSIT

Categoria C

La derrota de l'argila

Aina Rodríguez / INS Ramon Muntaner

Els astronautes tot just trepitjaven terra desconeguda quan els van veure des de lluny; bocabadats, es miraven com resplendien sota els potents rajos de sol, els llampants colors que lluïen les gegantines figueres. El sòl, tan sec com estava, donava la sensació que demanava aigua amb crits silenciosos; malgrat tot, cap núvol feia acte de presència.

Aquells homes superaven en alçada als gratacels, però per altra banda es desplaçaven amb una lentitud exasperant. Un dels astronautes, àvidament, es va adonar que els enemics no estaven fets de carn i ós. Entre hipòtesis, van arribar a l’encertada conclusió que estaven fets, ni més ni menys, que d’argila.

No tenien escapatòria, els superaven en nombre i força. Va ser per això que van decidir decantar-se per la guerra tàctica en comptes de per la força bruta. Regint-se pels seus costums folklòrics, van dur a terme un ritual per aconseguir que plogués una bona quantitat d’aigua com més aviat millor. Aquest ritual grupal va consistir a dansar agafats de les mans formant una rotllana i, alhora, recitar unes cançons ancestrals que, hores després, invocarien una pluja torrencial.

Llavors, com si en comptes de gotes d’aigua fossin d’àcid, les grans figures van començar a fondre’s. Els ulls i les pintures es descolorien, les cames s’escurçaven i apareixien cràters i deformacions allà on l’aigua hi contactava. Finalment, davant dels estupefactes astronautes, una gran bassa marronosa assenyalava la victòria.

GUANYADORA

Categoria B

Petrolman

Laura García / INS La Jonquera

Soc en Petrolman, superheroi de quarta generació. Avui m’estreno disposat a lluitar per les bones causes com van fer els meus avantpassats. En un moment eliminaré dolents i salvaré vides. Bevent benzina seré capaç de tot.

Només hi ha un problema: som al segle XXII i no hi ha combustible fòssil!

ACCÈSSIT

Categoria B

Escac i mat?

Blai Higueras / INS Ramon Muntaner

Abans de moure les peces, ell hi parla. Cadascuna, però, li explica una història diferent. L’alfil s’ensuma la victòria, la torre albira neguitosa el rei contrari. Falta que la dama li digui com pot guanyar. Entre el col·loqui i el càlcul, bandera! Se li ha esgotat el temps.

GUANYADOR

Categoria A

Un tour glaçat

Tomeu Beltran / INS La Jonquera

Fa una mica de fred, així que es tapa amb el nòrdic, segueix una mica adormit i murmura: Quina fred, sembla que estigui al Pol Nord! Això ho diu mentre el llit corre entre els icebergs perquè el persegueix un ós polar afamat.

EDICIONS ANTERIORS

ANY 2020

GUANYADOR

Categoria C

Sense títol

Darwin Montaño / INS Ramon Muntaner

El jove vampir Maiwill Wordsworth, pertanyent al llinatge de la trentena generació de vampirs, està a punt de figurar en un dels llibres més importants sobre vampirs, però ell no ho sap. Escrit sota el pseudònim de George Eliot, la seva amiga humana Mary Anne Evans es dedicaria a deixar reflectida la desgraciada vida del seu amic vampir, una vida plena d’apariències i descontents amb la filosofia de la seva generació. Però ell no ho sap.

A l’alba del 7 de juny del 1832 el meu amic Mailwill Wordsworth i jo, com cada nit, ens reuniem en el petit poblet de Raveloe, una comunitat de gent d’allò més sòrdida la qual rebutjava plenament l’entrada als estrangers. Per això, quedàvem d’amagat a aquesta hora del dia, perquè aquella petita comunitat feia hores que s’havia deixat seduir per la lucidesa dels somnis. I en efecte, era la comunitat on residia amb els meus pares.

Ara em trobo amb en Maiwill. Està trist, no vol continuar fent el que se suposa que ha de fer. Sent fortament la opressió a què està sotmès, voldria ser ell mateix. Mentrestant, jo vaig fent petites anotacions mentals de manera subtil per tal que no senti que l’estic estudiant exhaustivament. Li dono uns consells. Li dic que s’imposi davant els valors decadents d’una comunitat, que si continua així, està destinada a la més terrorífica i meresecuda destrucció, perquè ja s’ha pogut comprovar en antigues civilitzacions que la cobdícia comporta l’autoextinció. Després, em besa i marxa inexplicablement feliç.

GUANYADOR

Categoria B

Corporis homine

Albert Cuadrado / Les Escolàpies

Pensava que la transformació no havia sorgit efecte. Encara no ho sabia però ja no tenia set de sang, sinó de destrucció. M’havia convertit en el pitjor ésser que trepitja la Terra, només tenia ganes d’arrasar tot el que s’interposés en el meu camí. La incompetència, l’odi, la culpa em recorrien les venes. Era com si tots els meus bons sentiments s’haguessin extingit i no quedés ni un bri d’esperança dins meu. Dolent per naturalesa, en resum, un home.

ACCÈSSIT

Categoria B

Un hàmster o un vampir?

Ranya Eaayadan Sekali / INS Olivar Gran

Va ser un matí quan la Paula es va despertar amb una mena de mossegada al coll, però no li va donar importància i la va tapar amb un collaret dels Beatles. L’endemà, es va despertar amb més pèl en els braços, i el següent, amb cua. Passaven els dies i cada vegada patia més transformacions que li costaven més amagar. Un dia va decidir quedar-se desperta tota la nit per veure el que realment provocava les transformacions i, forçant la vista en la foscor, va poder aconseguir veure una mena de silueta que va passar de tenir un cos diminut a un cos d’ésser humà. Aquell mateix dia la Paula va desaparèixer

Van passar mesos i la seva família encara tenia fe en què la trobarien. Per fer menys traumàtica la situació per a la seva germana, van voler adoptar un altre hàmster, el qual també faria companyia al que ja tenien:

–Mama, i com és que aquest ja ve amb collaret? –va preguntar intrigada la germana.

–És curiós… i a més a més dels Beatles.

GUANYADOR

Categoria A

Avui no és el dia, millor demà

Tomeu Beltrán / INS La Jonquera

Es va aixecar, va esmorzar, es va dutxar i quan s’anava a afaitar, va recordar que corria el risc de tallar-se: no es podia veure reflectit al mirall. Avui no és el dia, va pensar mentre s’agafava la barba per no trepitjar-la.

Van passar mesos i la seva família encara tenia fe en què la trobarien. Per fer menys traumàtica la situació per a la seva germana, van voler adoptar un altre hàmster, el qual també faria companyia al que ja tenien:

–Mama, i com és que aquest ja ve amb collaret? –va preguntar intrigada la germana.

–És curiós… i a més a més dels Beatles.