Les millors lectures del 3r trimestre de 2016

Iniciem l’últim trimestre de l’any repassant el bo i millor que ha passat pel nostre web els mesos caniculars (juliol, agost i setembre).

Com sempre, la tria s’ha fet a partir de la valoració de cada ressenya, deixant de banda criteris com la novetat o la promoció editorial. Per això, el resultat és, necessàriament, heterogeni.

Esperem que sigui del vostre gust:

 

introduccio-a-lombraIntroducció a l’ombra (Pagès Editors, 2016), de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo torna a estar de moda, la qual cosa ja és una bona notícia per si mateixa. Però que no sigui a causa del seu arxipopular Mecanoscrit del segon origen (1974) encara la fa més bona. I és que a la reedició enguany d’Introducció a l’ombra a Pagès Editors (escrita el 1956, malgrat que no es va estrenar fins l’any 1972), cal sumar-hi la reaparició també aquest 2016 de Procés de contradicció suficient (1976) a Orciny Press i d’Acte de violència (1975) a la valenciana Sembra Llibres. Una selecció que ens ajuda a confegir una radiografia prou exacta de la polièdrica personalitat de l’autor i de l’interès que encara desperta avui la seva obra, més enllà de les aventures juvenils de l’Alba i en Dídac… [seguir llegint]

 

jack el destripadorJack el destripador (Alberto López Aroca, 2016), de Curtis Garland

Això no és un llibre, sinó una petita biblioteca. Això no és un llibre, sinó una aposta arriscada, necessària i imprescindible. Això no és un llibre, sinó una atmosfera. Això no és un llibre, sinó una porta d’entrada. Perquè recollir en un volum sis novel·les de Curtis Garland, un dels últims grans autors de la novel·la popular hispànica que tenen com a denominador comú la figura de Jack l’Esbudellador és tenir l’oportunitat de gaudir de sis pulps, sis bolsilibros que retraten amb saviesa literària els carrerons ombrívols i inquietants del Londres victorià. Perquè és necessari, imprescindible i arriscat reeditar les novel·les dels mestres de la literatura de quiosc abans que caiguin en el més injust dels oblits. Perquè fer-ho és tenir una magnífica introducció a un dels fenòmens culturals i literaris més intensos que s’han viscut en aquest país; un fenomen tan extraordinari com menyspreat i oblidat per la cultura oficial… [seguir llegint]

 

el hombre en el castilloL’home al castell alt (Minotauro, 2013), de Philip K. Dick

Segons diuen alguns, la realització d’aquest llibre va arribar en un moment de profunda crisi personal i literària de Philip K. Dick, que no aconseguia el reconeixement que desitjava. Pels dubtes, les obsessions i les paranoies que van acompanyar-lo al llarg d’aquest temps podem entendre, doncs, l’estranya dedicatòria amb què comença: “Per a l’Anne, la meva dona, sense el silenci de la qual aquest llibre no s’hagués escrit”. Com a tants genis, el reconeixement li va arribar a Dick especialment després de mort. Un exemple més del ressò de la seva obra (entre els títols més cèlebres de la qual es troben la font d’inspiració per a films tan populars com Blade Runner, Minority Report o Desafío total) és la recentment estrenada sèrie de televisió a partir d’aquesta novel·la, precisament… [seguir llegint]

 

frankensteinFrankenstein (la Magrana, 2000), de Mary W. Shelley

En la nòmina de relats de terror gòtic hi té un lloc destacat Frankenstein o el modern Prometeu (el més conegut dels homes salvatges del Romanticisme) de Mary Shelley, l’esposa de l’afamat poeta anglès Percey Shelley. Espléndida reflexió al voltant de la moral científica, la creació i la destrucció de la vida i l’audàcia de la humanitat en la seva relació amb Déu (d’aquí l’analogia amb Prometeu), la història del savi científic que dóna vida a un ésser constituït amb membres de cadàvers ha esdevingut un dels grans clàssics de la literatura universal, i ha vist nombroses adaptacions cinematogràfiques, algunes més fantasioses i grotesques (com les dues de James Whale amb Boris Karloff com a monstre i la de Terence Fisher amb Christopher Lee) i d’altres de més fidels a l’original (com la de Kenneth Brannagh amb Robert de Niro)… [seguir llegint]

 

la ciutat de la porLa ciutat de la por (Les Males Herbes, 2016), Joan Crespi Marti

En un país com el nostre, on el gènere fantàstic no ha gaudit mai d’un gran reconeixement, sens dubte es deuen haver desaprofitat un munt d’autors i obres brillants. Si realment existeix un Cementiri de Llibres Oblidats, el català segur que hi és llengua majoritària. I si Males Herbes no existís, ens l’hauríem d’inventar! Són poques (i petites) les editorials que s’esforcen en dignificar aquest gènere, però la seva tasca resulta impagable i mica en mica sembla que els mitjans i l’opinió pública en general els van prestant l’atenció que es mereixen. La ciutat de la por, del quasi desconegut Joan Crespí Martí, no pertany en sentit estricte al gènere fantàstic, però igualment la podem posar de costat, per exemple, de La barca d’Isis (1933) de Joan Oller, un altre llibre que ha estat maltractat injustament per la nostra història literària fins que ha arribat Males Herbes, l’ha desenterrat i l’ha revivificat amb tota la seva esplendor… [seguir llegint]

 

Bon viatge i bona lectura.
La tripulació de la nau.
Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments