UBIK (1969) – Philip K. Dick

RESSENYA

UBIK (1969) - Philip K. Dick

Aprofitant el moment dolç del fantàstic en català, diverses editorials no exclusivamernt de gènere s’estan atrevint amb algunes “obres majors”. És el cas de Kalandraka i ‘Ubik’.

Autor: Philip K. Dick
Títol: Ubik (Ubik)
Editorial: Kalandraka
Any: 2021 (1969)
Traductor: Martí sales
Pàgines: 308
ISBN: 978-84-18558-12-2
L’has llegit?
Valora’l*:

25 votes, average: 4,08 out of 525 votes, average: 4,08 out of 525 votes, average: 4,08 out of 525 votes, average: 4,08 out of 525 votes, average: 4,08 out of 5

Vots emesos: 25.
Mitjana: 4,08 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

—Aleshores ets mort de debò.

—Esclar que soc mort. Que no has vist les notícies de Des Moines? Sé que sí, d’això també em va informar el meu precog.

No tenim gaire novel·les traduïdes del gran Philip K. Dick al català —per no dir res dels contes: quina serà l’editorial que s’atrevirà a traduir primer els seus extraordinaris relats?! Per això resulta tan destacable que en un mateix any n’apareguin dues. I, a més, que siguin de dues de les seves “obres majors”.  Si resulta que Males Herbes ha publicat aquest 2021 la traducció de Josep Sampere d’Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch, l’editorial gallega Kalandraka, especialitzada sobretot en literatura infantil i juvenil, ha publicat la de Martí Sales d’Ubik. Sorprenentment, tant una notícia com l’altra sembla que no han fet gaire enrenou, quan des d’aquí creiem sincerament que haurien d’haver estat portada de tots els diaris. Com a mínim!

En fi, com tantes altres vegades ens tocarà a nosaltres (i a d’altres com nosaltres) posar-hi remei…

La novel·la ens situa el juny de 1992, en un futur on al món hi conviuen els “normals” i persones amb tota mena de facultats psíquiques. En aquest futur, la mort del cos no és el final. S’ha desenvolupat un mètode de semi-vida gràcies al qual alguns afortunats resten en un estat latent de consciència, com surant en una mena de llimbs entre aquesta vida i la següent. El lector ràpidament haurà d’entrar en el joc de Dick i familiaritzar-se amb els conceptes que conformen aquest particular univers: precogs, inercials, antipsi, etc. El protagonista de la història és Joe Chip, un dels pocs personatges sense cap habilitat especial i, d’alguna manera, representació del propi lector. Chip treballa per a Glen Runciter, famós propietari d’una organització antipsi, el qual s’ha fet ric preveient intrusions de telèpates o precogs no autoritzades, és a dir, evitant el que avui coneixem com a espionatge industrial (tot i que no només, també a la vida diària de les persones). La novel·la comença amb el fitxatge d’un nou i inquietant membre per a l’equip de prevenció de Runciter, Pat Conley, que té l’estranya facultat d’alterar el passat per canviar el present. Malgrat que ningú acaba de comprendre el seu poder, se la inclou en l’equip que Runciter prepara per a una missió a la Lluna. Quan hi arriben, són víctimes d’un atemptat (aparentment perpetrat pel seu rival en els negocis, Roy Hollis) i a partir d’aquest moment tot es torna molt confús. L’autor de Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch (1965) i Els androides somien xais elèctrics? (1968) té tendència a moure’s a gust en la fina línia que separa la realitat de la ficció, el somni de la vigília, la vida de la mort. En aquesta novel·la també.

Per a qui no estigui familiaritzat amb la prosa lisèrgica i paranoica de Dick, és cert que tot plegat pot arribar a marejar. Realment, fins i tot per als lectors d’avui dia, tan avesats ja a tota aquesta mena de jocs, Dick és un autor revolucionari, un autèntic avançat, amb el que això comporta. Però si el lector ha tingut paciència i ha arribat fins aquí, cal dir que el relat millora ostensiblement a partir d’aquest punt. El caos inicial comença a prendre forma i, malgrat entrar i sortir constantment del món del ciberoníric sense avisar, podem besllumar mica en mica el propòsit de la història. Res és el que sembla. Això pot ocasionar (i de fet és gairebé impossible no caure en aquest joc) que el lector intenti imaginar possibles desenllaços, anticipar-se al final del llibre. L’autor sembla ser-ne conscient, perquè molt hàbilment inclou trampes en la història que ens duran irremeiablement a falses conclusions. En aquest sentit, la figura de Pat és certament enginyosa: creient-la tan important en la trama a causa de les seves facultats mentals, el lector li atribueix inevitablement un rol en els estranys esdeveniments que pateixen els membres de l’equip de Runciter que el durà a camins equivocats. És cert que en algun punt l’autor mostra poc respecte per les normes internes del relat, però ho fa per protegir el final, autèntic truc de màgia. De fet, podem pensar que Dick actua com aquell mag que, mentre ens crida l’atenció amb una mà, amb l’altra ens cola la carta marcada d’amagat. Però la pàtina d’humor que recobreix la història ho frivolitza tot de tal manera que, almenys en el meu cas, no m’ha molestat en excés que em prengui el pèl així. I és que Ubik és una novel·la amb un potent sentit irònic, que es fa notar de la primera a l’última pàgina i que té puntes realment sublims. Dick no es posa mai transcendent.

I d’aquesta manera arribem a la pregunta inevitable: què és Ubik? Un aerosol de poders màgics? Un recurs literari? La metàfora de Déu? Com el seu nom indica, Ubik es troba pertot. Dins el relat (on cobra tanta importància en el tram final, amb Chip agonitzant) i fora (a l’inici de cada capítol, en forma d’anunci publicitari dirigit al lector). Ubik és el mitjà perquè les forces positives puguin contrarestar en aquell ciberespai les negatives. Un deus ex machina. Però també el podem interpretar com el propi autor, fent i desfent com li ve de gust. Si nosaltres (lectors) som Joe Chip, Dick (l’autor, omniscient) pot ser tranquil·lament també Ubik, és a dir ubic. Però en qualsevol cas la naturalesa d’aquesta novel·la permet que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, generant un debat ampli, ric i inesgotable.

Sorprèn que una editorial no especialitzada en fantàstic s’hagi atrevit amb un llibre com aquest, però en qualsevol cas és una gran notícia i que sospitem que hem de contextualitzar en el moment dolç pel què travessa el gènere en la nostra llengua. Ara bé, hauria estat d’agrair una última repassada al text abans de donar-lo per bo, ja que malauradament se’ls han colat algunes errades, concentrades en punts concrets del relat. I no em refereixo a expressions del tipus “quarto de bany”, que òbviament responen a una tria del traductor, sinó a repeticions o a notes internes que haurien d’haver-se esborrat en una última revisió. Malgrat això, el text es llegeix bé i el fet de poder comptar en català amb el meu llibre de Dick prefereit ha fet que (quasi) m’oblidés de tota la resta. Tan de bo aquests serrells es puguin corregir en una segona edició. Serà la mostra que el llibre ha agradat i que els lectors s’hi han acostat com es mereix.

L’has llegit?
Valora’l*:

25 votes, average: 4,08 out of 525 votes, average: 4,08 out of 525 votes, average: 4,08 out of 525 votes, average: 4,08 out of 525 votes, average: 4,08 out of 5

Vots emesos: 25.
Mitjana: 4,08 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments

També et pot interessar…

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments