\u00c9s ben sabut que la literatura catalana des de la Renaixen\u00e7a ha estat dominada per un realisme cultista que ha volgut, aix\u00ed, dotar-la d\u2019una seriositat i un alt nivell cultural<\/strong>. Aix\u00f2 ha provocat que tot all\u00f2 que anomenem literatura de g\u00e8nere hagi estat obviat d\u2019aquest cercle oficial. Ara b\u00e9, autors internacionals de refer\u00e8ncia no van passar desaparcebuts i poc a poc van penetrar amb prou for\u00e7a i van marcar certa tend\u00e8ncia. Aquest \u00e9s el cas d\u2019Edgar Allan Poe<\/strong>, amb un inter\u00e8s ja a finals del segle XIX (possiblement per influ\u00e8ncia francesa) i que despr\u00e9s, amb m\u00e9s o menys pres\u00e8ncia, ha estat una constant al segle XX.<\/p>