Novel·la original

-Ruy d’Aleixo (Aleix Ruiz Falqués, Sant Feliu de Codines, 1982), Lampun. «Distorsions», 77, Editorial Males Herbes, Barcelona, gener 2021. [Lampun és un naga, una mena de follet del bosc que propicia la sort; el narrador i el seu cosí, pagesos, en temps de treva exerceixen de botxins i han de sacrificar el naga.]

-Borja Bagunyà (Barcelona, 1982), Els angles morts. «Escafandre», 15, Edicions de Periscopi, Barcelona, març 2021. [En una mena de subtrama subsidiària del gruix del llibre, no desplegada del tot i aprofitada només pel valor simbòlic, el dia de Nadal neix en una clínica un nadó d’aparença cubista, cantellut i amb els elements externs desplaçats i deformats, tot i que els òrgans interns són tots a lloc; a partir d’aleshores es van produint naixements similars, i els pares els maten i els llencen en contenidors i abocadors, però les autoritats ho silencien i amaguen.]

-Elena Bartomeu (Vilablareix, 1978), Fòrvid. «Distorsions», 81, Editorial Males Herbes, Barcelona, juny 2021. [Del camp mig terrorífic mig fantàstic de les cases encantades, aquí explicat per una mena d’organisme tel·lúric ancestral organitzat com una forma de vida, for-vid, que articula casa i finca, té mal geni i no li agrada ser molestat.]

-Jaume Cabré (Barcelona, 1947), Consumits pel foc. «A tot vent», 745, Proa, Barcelona, abril 2021. [Novel·la existencialista d’un personatge gris embolicat a contracor en una acció criminal que li desfà la vida; l’únic punt de fantasia o realisme màgic és el paral·lelisme recurrent amb una família de senglars, presentats amb trets humans a manera d’al·legoria.]

-Jair Domínguez (Barcelona, 1980), Estructures profundes. «Clàssica», 1321, Columna, Barcelona, setembre 2021. [Distopia força habitual: en una Barcelona futura, en Jordi treballa de fumigador, però voldrà fugir-ne a través del Túnel, el sinistre món subterrani dels més marginats.]

-Ricard Efa (Ricard Fernández, Sabadell, 1976), Les màquines del caos. «Nüwa», Mai més, Girona, març 2021. [En un món dividit entre el Sistema d’Estats i l’Aliança de Nacions, separats per un mur, una xarxa extraterrestre, a la manera de Clarke, intenta controlar el caos provocat per una trama clàssica de ciberpunk, amb guerrillers hàckers i éssers virtuals.]

-Víctor García Tur (Barcelona, 1981), L’aigua que vols. Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural, Barcelona, febrer 2021. Premi Sant Jordi 2020. [Novel·la realista amb tècnica transgressora; situada al Quebec, una noia belga és presentada com una barrufeta, però té més valor simbòlic que fantàstic; també en algun moment la presència de barrufets i fades té simplement sentit al·lucinatori i al·legòric, sense que faci entrar l’acció en el domini fantàstic.]

-Pol Guasch (Tarragona, 1997), Napalm al cor. «Llibres Anagrama», 83, Anagrama, Barcelona, març 2021. [Més al·legòrica que de fantasia: en un espai indeterminat acaba la intervenció armada i un noi fuig amb el seu amant i el cadàver de la mare, per enterrar-la nord enllà.]

-Enric Herce (Barcelona, 1972), L’estrany miratge. «Distorsions», 80, Editorial Males Herbes, Barcelona, maig 2021. Premi Ictineu 2022. [Amb tècnica de cyberpunk, confusió constant de realitat i virtualitat, aquí amb un projecte de destrucció de la xarxa des de dins i fils que majoritàriament al final lliguen.]

-Albert Plans (Sabadell, 1970), La segona estrella. «Mesllibres.cat», 30, Ànima llibres, Barcelona, setembre 2021. [Novel·la d’acció quasijuvenil sobre una confusa intervenció extraterrestre al cervell d’alguns humans.]

-Elisabet Riera (Barcelona, 1973), Efendi. «Distorsions», 83, Editorial Males Herbes, Barcelona, setembre 2021. [Distopia mística: la Ciutat Blanca està regida per Efendi, el terminal individualitzat que té cura de cada habitant; el narrador en somnis viu una realitat alternativa, reminiscència del món abolit per la màquina.]

Novel·la traduïda

-Lauren Beukes (Johannesburg, 1976), Les lluminoses. Tr. Lluís Delgado. «Nüwa», Mai més, Girona, març 2021. [En Harper ha estat atret i acollit per una casa, al Chicago dels anys trenta, que és una porta temporal a anys futurs, fins als anys noranta, i així pot complir la comesa d’esbudellar noies, les lluminoses, fent salts en el temps.]

-Edward Bulwer-Lytton (Londres, 1803 – Torquay, 1873), La casa i el cervell. Tr. Jordi Llavoré. «L’arcà», 97, Laertes, Barcelona, juliol 2021. [Història gòtica de casa encantada investigada amb mètode proper a la pseudociència-ficció, teosofia i mesmerisme, i amb personatge de vida prolongada a la manera de Zanoni.]

-Susanna Clarke (Nottingham, 1959), Piranesi. Tr. Ferran Ràfols Gesa. «Ams», 203, Amsterdam, Barcelona setembre 2021. Premi Ictineu 2022. [Un professor malvat ha trobat el camí per a arribar al món paral·lel que manté l’harmonia del temps en què humans i natura compartien saviesa i interessos, però és utilitzat amb finalitats perverses.]

-Simone Costa (Bologna, 1982), Capgirats. El Daimon retrobat. «Sèrie Versat», El cep i la nansa, Vilanova i la Geltrú, juliol 2021. [No ho diu, però l’original és en italià. Presentat com Llibre primer, en Gargori és víctima d’una explosió al mercat de València, i salvat per en Gabriel, una mena d’àngel que el mena a Girona, on en Gargori ja havia viscut i on conviu amb diferents nivells de realitat.]

-Philip K. Dick (Chicago, 1928 – Califòrnia, 1982), Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch. Tr. Josep Sempere. «Distorsions», 82, Editorial Males Herbes, Barcelona, setembre 2021. [En un sistema solar en què els destinats a planetes poc confortables sobreviuen amb una droga al·lucinògena, Eldritch, tornat d’anys en un sistema exterior, estén una nova droga que duu a una experiència mística i abassegadora que vol alterar l’existència humana.]

-Philip K. Dick (Chicago, 1928 – Califòrnia, 1982), Ubik. Tr. Martí Sales. «Faktoria K Narrativa», Kalandraka, Barcelona, 2021. [Trama endimoniada entre vius, morts i semi-vius, a partir de la lluita despietada entre l’empresa de precogs i telèpates i la dels neutralitzadors contrapsis.]

-Kazuo Ishiguro (Nagasaki, 1954), La Klara i el sol. Tr. Xavier Pàmies. «Llibres Anagrama», 82, Anagrama, Barcelona, març 2021. [La Klara és una Amiga Artificial, un androide programat per a tenir cura d’adolescents solitaris; quan l’adquireix la mare de la Josie, un noia fràgil i malaltissa, la Klara haurà d’afrontar més d’un repte per a preservar l’existència de la noia.]

-Ursula K. Le Guin (Berkeley, 1929 – Portland, 2018), El nom del món és bosc. Tr. Blanca Busquets. Raig verd editorial, Barcelona, maig 2021. [El planeta Athshe és poblat de boscos i els habitants viuen en simbiosi amb l’entorn natural; els terrans colonitzadors l’exploten descontroladament i fins planegen exterminar-los.]

-Hervé Le Tellier (París, 1957), L’anomalia. Tr. Jordi Boixadós. «El balancí», 838, Edicions 62, Barcelona, abril 2021. Premi Goncourt 2020. [Un avió procedent de París aterra a Nova York després de passar una turbulència extraordinària; tres mesos després, després de passar una turbulència extraordinària, el mateix avió amb els mateixos passatgers, en una realitat duplicada, torna a aterrar als Estats Units.]

-Richard Matheson (Nova Jersey, 1926 – Califòrnia, 2013), Quins somnis vindran. Tr. Cesc Martínez. «L’arcà», 96, Laertes, Barcelona, maig 2021. [Una dona, que afirma que és vident, lliura a en Robert Nielsen el manuscrit que suposadament li ha dictat el seu germà mort, Chris. En Chris va morir d’accident, després la seva dona es va suïcidar, i per això segueixen diferents camins d’ultratomba.]

-Nnedi Okorafor (Cincinnati, Ohio, 1974), Binti. Casa. Tr. Bel Olid. Raig verd, Barcelona, juny 2021. [Segon llibre d’una trilogia juvenil sobre Binti, estudiant d’una universitat interplanetària, amb ressons dels llibres de Terramar, dels de Harry Potter i altres mitologies de l’autora.]

-Jules Verne (Nantes, 1828 – Amiens, 1905), L’esfinx del glaç. Tr. A. Munné-Jordà. «Escrivanies», 34, El cep i la nansa, Vilanova i la Geltrú, març 2021. [El geòleg Jeorling, explorant illes de damunt el cercle polar, s’embarca a la «Halbrane», a càrrec d’un capità obsedit a creure que les aventures d’Arthur G. Pym són reals, per a esbrinar com és realment el pol Sud.]

-Jules Verne (Nantes, 1828 – Amiens, 1905), El país de les pells. Tr. David Serrat i Congost. Ediciones Paganel, Sociedad Hispánica Jules Verne, Marratxí, abril 2021. [Uns pioners van a fundar una factoria de pells a l’extrem nord del Canadà i la nova Amèrica russa, però la península on s’instal·len resulta que no pertany perennement a la terra ferma.]

-Horace Walpole (Londres, 1717-1797), El castell d’Òtranto. Una història gòtica. Tr. Emili Olcina. «L’arcà», 99, Laertes, Barcelona, desembre 2022 [2021]. [Novel·la fundacional del terror gòtic, 1764, fingint la traducció d’una d’italiana de 1529 que al seu torn seria una versió d’una obra medieval, de màgia i cavalleria: en un castell usurpat, els fantasmes dels veritables senyors reclamen els drets i clamen venjança.]

-H.G. Wells (Bromley, 1866 – Londres, 1946), L’illa del doctor Moreau. Tr. Albert Pijuan. «El far», 43, Angle editorial, Barcelona, gener 2021. [Nova traducció. El nàufrag Edward Prendick, que ha estudiat biologia amb Huxley, va a parar a l’illa del doctor Moreau, fisiòleg expulsat de Londres, que per mitjà de trasplantaments, empelts i hipnotisme ha fet evolucionar animals fins a fer-los mig humans.]

Conte original

–Diversos autors, Barcelona 2059, ciutat de posthumans. «Nüwa», Mai més, Girona, setembre 2021. [Relats de nou autors que pretenen configurar un tot coherent entorn d’una illa artificial posthumana davant Barcelona: Roser Cabré-Verdiell, «L’horitzó era dins un forat de la ciutat», partit en dues parts, la decadència de Barcelona i la fuga d’una dissident de l’illa producte d’una intervenció esguerrada; Salvador Macip, «Revolucionaris», sobre la resistència a la Ciutadella; Ricard Ruiz-Garzón, «Èxtim», amb simulació d’implants a nouvinguts; Carme Torras, «Postintimitat», amb dissensions entre tecnos i posthumans; Ivan Ledesma, «El segon lloc», amb projecte alternatiu de realitat virtual; Jordi Nopca, «Casa nostra», amb l’experiència virtual d’un no modificat; Laura Tomàs Mora, «Variacions», amb implants biònics que conserven l’essència d’un mort; Susana Vallejo, «Tornar-hi», amb l’últim viatge d’un expulsat; Bel Olid, «Oblivion», amb possibilitats d’implants sexuals.]

–Diversos autors, Bromistes, tramposos i mentiders. Antologia del realisme màgic català 1923-1945. A cura de Ramon Mas. «Distorsions», 78, Editorial Males Herbes, Barcelona, febrer 2021. [Contes ja publicats: Apel·les Mestres, «El boscater i la mort», paròdia de rondalla tradicional; Lluís Capdevila, «El ressuscitat», fantàstic inexplicable; Josep Carner, «Prometeu i els llumins», paròdia mítica; Carles Sindreu, «La Venus ortopèdica», pre-posthumanisme; Àngel Ferran, «1 de novembre. Tots Sants», tríptic de fantasmes; Àngel Ferran, «El parc de Toronto», zoologia fantàstica; Joan Sacs, «L’home que agafà una estrella», fantàstic inexplicable; Salvador Espriu, «En Panets passeja el cap», sàtira social; Elvira Augusta Lewi, «L’extraordinari Pau», terror pigmalionià; Pere Calders, «L’imprevist a la casa número 10», fantàstic inexplicable; Francesc Trabal, «Tres arguments», sàtira surrealista; Joan Oliver, «Nadal de suïcida», fantasmes d’ultratomba; Ramon Vinyes, «El llac d’Atitlan», mític i d’obsessió; Ramon Vinyes, «L’albí», fantàstic terrorífic tradicional.]

–Diversos autors, La ciutat invisible. Edició de Raul Ciannella, Daniele Comberiati i Daniele Porretta. Sfabula editorial, Barcelona, 2021. [Vuit escrits aproximadament ucrònics a partir de projectes arquitectònics fantasiosos o no realitzats: sobre un embarcador de Gaudí, Melian Du Lac, «El saló dels prodigis», i David Pierre, «Més enllà del segon cos»; sobre el Park Güell, Enric Llorach, «Avellanes a les butxaques»; sobre il·lustracions de la Barcelona futura, Tibidabo, Sara Beltrame, «Si escrius “pont”», i Via Laietana, Inés Macpherson, «Aparadors»; sobre la Nau lluminosa de Buïgas, David Caralt, «Plenitud espiritual»; sobre un hotel de Gaudí i Joan Matamala, Albert Franquesa, «Hotel Attraction»; sobre un zoològic de Rubió i Tudurí al Park Güell, Maria-Antònia Martí Escayol, «Les màquines d’escórrer els cors».]

–Diversos autors, Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? «Crims.cat», 60, Alrevés, Barcelona, setembre 2021. [Subtitulat «Distopies criminals en temps de pandèmia», són onze contes, no tots distòpics amb fet criminal i pandèmia: Jordi de Manuel, «Redempció», amb trasplantament d’òrgans d’un criminal; Teresa Solana, «La secció 42», amb burocràcia totalitària; Max Besora, «Marxa nupcial en la societat postindustrial», sàtira dels tòpics futuristes; Salvador Macip, «Crim (quasi) perfecte», amb recreació de Poe; Margarida Aritzeta, «Els crims del núvol», amb dissenyadors de somnis; Andreu Martín, «Extremistes», amb fugitius d’un món hipercontrolat; Llort, «Black & Deckard», sàtira amb múltiples referències; Jordi Nopca, «Un camp de golf a la Lluna», paròdia interplanetària; Anna Maria Villalonga, «Brigada AS», amb trama governamental perversa; Carme Torras, «Traficants d’intel·ligència», amb revolta animal contra la biotecnologia; Marc Pastor, «Cita a Chunking Mansions», intriga policíaca autoreferencial.]

-José A. Donaire Benito (Salamanca, 1968), La síndrome del Dr. Strangelove. «Clàssica», 1292, Columna, Barcelona, gener 2021. [«Rendiments decreixents», des que va heretar la funerària, fa un any, no s’ha mort ningú a la comarca; «El descobriment de la memòria», una societat en què només hi ha precords, percepcions del futur cert, però no records, memòria del passat inexistent; «Amargant remuga el garbí», un traductor fidel que es desconfigura; «La malenconia de l’algoritme», el domini de la intel·ligència artificial; «La síndrome del Dr. Strangelove», arran d’un tumor la mà s’independitza i marca el camí de la personalitat; «Semàntica clandestina», reunions d’amagat per llegir diccionaris i usar paraules no habituals; «Tractat de ventrilòquia», trasplantament a dos pacients que uneixen com siamesos.]

-Manuel Esteller (Sant Boi de Llobregat, 1968) i Salvador Macip (Blanes, 1970), Un dia la porta s’obrirà. «Ciència-ficció», 33, Pagès editors, Lleida, setembre 2021. [Vint-i-dos contes en onze apartats, amb el lligam d’una estada a Escòcia evocant l’aplec suís de Vil·la Diodati: de cada apartat, primer el d’Esteller i després el de Macip; de Macip, nou ja publicats: «Una mica de justícia», 2017; «Annabel Lee Redux», 2014; «Una cosa important», 2013; «El dia de la fi del món», 2017; «L’home i l’illa», 2016; «Comiat», 2018; «El Viatger», 2015; «L’Home Invisible (o la construcció d’un assasí)», 2015; «Gènesi 2.0», 2014; inèdits, «La millor màquina d’escriure», que escriu el que vol, i «Una victòria fàcil», paròdia d’invasions; d’Esteller: «La llegenda del tren que mai s’atura», tradicional de fantasmes; «Miranda», gòtic truculent; «Norman Pickbeale torna a casa», fantàstic clàssic; «Tres… dos… un… Atlanta!», sàtira apocalíptica; «La Mentilina», molècula de la veritat; «Obra en tres actes», amb dinosaure del llac Ness; «Vora el llac Piscataway», d’exili moral; «El marc», d’homes invisibles; «Un dia la porta s’obrirà», lovecraftià; «Sidònia», amb fecundació d’un planeta erm; «El senyor Jones és un pallasso», amb pallassos extraterrestres.]

Conte traduït

-Nana Kwame Adjei-Brenyah (Nova York, 1991), Friday Black. Tr. Ferran Ràfols Gesa. «Narrativa», 581, Empúries, Barcelona, juny 2021. [Dotze contes, n’hi ha set de gènere fantàstic: «Friday Black», distòpic o de realitat deformada, apocalíptic sobre la gent desfermada un dia de rebaixes; «Lark Street», «L’hospital on» i «L’escopidora de llum», de fantasia o realisme màgic o amb fantasmes; «Zimmerlàndia», distòpic en un parc temàtic a la manera de Sanders; «L’Era» i «Més enllà de la fogonada», ciència-ficció postapocalíptica.]

–Diversos autors, Dames invisibles. Quatre contes de fantasmes. Tr. Edgar Cotes. «Els minairons clàssics», Edicions SECC, l’Hospitalet de Llobregat, octubre 2021. [Contes britànics gòtics clàssics: Mary Elizabeth Brandon (1835-1915), «El rostre en el mirall» (1880), amb un inici que sembla voler anticipar el to desmitificador d’«El fantasma de Canterville»; Edith Nesbit (1858-1924), «Des de la mort» (1893), de romanticisme descordat; Mary E. Wilkins Freeman (1852-1930), «Les ombres a la paret» (1902), clàssic de denúncia i premonició mortal; Mary Shelley (1797-1851), «La noia invisible» (1833), només aparentment de fantasmes, que es resol ben de peus a terra.]

-Fiodor Dostoievski (Moscou, 1821 – Sant Petersburg, 1881), El somni d’un home ridícul. Tr. Marta Nin. «Narrativa», 19, Godall edicions, Barcelona, juny 2021. [Dins un volum amb quatre contes més. Abans d’engegar-se un tret l’home ridícul s’adorm i somia que se suïcida i un cop mort el duen a un planeta utòpic, rèplica de la Terra, que ell altera.]

-E.T.A. Hoffmann (Königsberg, 1776 – Berlín, 1822), L’home de sorra. Tr. Marina Bornas. «Incís», 7, Edicions de 1984, Barcelona, juny 2021. [Nova traducció, conte en llibre solt. Nathanael és seduït per Olímpia, la noia que porta Coppelius, l’home de la sorra, però només és un autòmat que el menarà a la perdició.]

-Daphne du Maurier (Londres, 1907 – Fowey, 1989), La pomera i altres contes. Tr. Marta Pera Cucurell. «Les altres herbes», Editorial Males Herbes i L’altra editorial, Barcelona, maig 2021. [Set contes, quatre de fantàstics: «Els ocells», de terror inexplicable, amb la rebel·lió dels ocells; «La pomera», de terror fantàstic, amb reencarnació venjativa en un arbre; «Monte Verità», de fantasia mítica entorn d’un Shangri-Là; «El vell», drama rural amb final de metamorfosi fantàstica.]

-Jules Verne (Nantes, 1828 – Amiens, 1905), Una extravagància del doctor Ox. Tr. Anna-Maria Corredor Plaja. Ediciones Paganel, Sociedad Hispánica Jules Verne, Marratxí, juliol 2021. [Conte publicat com a llibret. A la tranquil·la ciutat flamenca de Quiquendone arriba el professor Ox, que els ofereix d’instal·lar-los l’enllumenat de gas, però en realitat hi estén un excés d’oxigen pur, que els excita i els descontrola.]

Còmic traduït

-Albert Monteys (Barcelona, 1971), Calavera Lunar. Especial 25è aniversari. Mai més, Girona, novembre 2021. [Inclou la primera historieta del personatge, heroi galàctic, de 1996, altres també traduïdes, i una de publicada directament en català.]

Novel·la original

-Max Besora (Barcelona, 1980), La musa fingida. «Distorsions», 70, Editorial Males Herbes, Barcelona, març 2020. [Novel·la metaliterària, amb una primera part de relats de personatges que apareixeran, o no, al relat central i en què recupera el del hàmster mutant «Manuel» del volum dels relats ecofuturistes de 2016 i altres constants com el campus de Sant Jeremies i els habitants del planeta Nyargoc; el cos central té més to de paròdia de novel·la de crims, tot i la presència de personatges fantàstics, i tot plegat es clou amb la irrupció del personatge rebel a ca l’autor.]

-Marta Carnicero Hernanz (Barcelona, 1974), Coníferes. «Biblioteca mínima», 218, Quaderns Crema, Barcelona, setembre 2020. [L’especulació sobre un xip que permet emmagatzemar records i bloquejar-los a voluntat conviu amb la presència del doble en una intriga amb moltes ramificacions en una urbanització antitecnològica, les comunitats Walden, veïnes de la tecnològica New Ithaca.]

-Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977), Halley 2042. «Llibres del delicte», 46, Llibres del delicte, Barcelona, març 2020. [Proposta metaliterària en què al final hi surt un androide sexual.]

–Llort (Lluís Llort, Alacant, 1966), Temps mort. «Crims.cat», 54, Editorial Alrevés, Barcelona, setembre 2020. [El barceloní Robert Camp rep l’avís que una cosina de l’avi, que vivia a Nova Orleans, s’ha mort i l’ha deixat hereu d’un casalot aïllat; traslladat a la Louisiana per a fer-se’n càrrec, troba dins la casa un estrany aparell format per dos discos que, quan els fa encaixar, deturen el temps per a tothom, i ell, l’únic dotat de moviment en un món aturat, sent que ho ha d’aprofitar per a complir una missió transcendental.]

-Ramon Mas (Sant Julià de Villatorta, 1982), L’endemà de la teràpia. «Mirmanda», 200, Edicions de 1984, Barcelona, octubre 2020. [Després d’una teràpia de desbloqueig personal, un programador de videojocs va massa enllà en l’obsessió de cloure el joc; novel·la de sàtira, l’element fantàstic hi és molt lleu: o reportat per testimonis poc fiables o potser producte de l’autosuggestió.]

-Josep Penya (Barcelona, 1966), La psicografia. «Voliac. Retorn al sol», 11, Voliana edicions, Argentona, febrer 2020. [En Conrad, de família d’espiritistes, ha heretat de l’avi un manuscrit d’una psicografia, suposadament dictada a l’edat mitjana, que descriu un món futur amb vols transatlàntics i màquines com un condensador d’ànimes i un mirall que en reflecteix, i s’involucra a restablir l’equilibri entre el món dels esperits i l’encarnat.]

-Violeta Richard (Abarán, Múrcia, 1972), Y. «Amsterdam», 195, Ara llibres, Barcelona, novembre 2020. XXII Premi Roc Boronat. [En un futur postapocalíptic, en què han desaparegut tots els homes, una anomalia genètica en una noia pot comprometre l’equilibri de la nova societat femenina.]

-Albert Villaró (la Seu d’Urgell, 1964), La companyia nòrdica. «Clàssica», 1272, Columna, Barcelona, agost 2020. [Un escamot de soldats estrangers, anomenat la companyia nòrdica, al servei dels carlins en la primera guerra, és fulminat per un llamp, i de nit es corporitzen i executen cruels matances entre els cristins; un curiós grup format per oficials de tots dos bàndols, una noia misteriosa i un monjo de Montserrat s’encarreguen de localitzar-los i desactivar-los, amb mètodes que combinen la ciència de l’època, la tecnologia de l’electricitat, els conjurs màgics i la fantasia tradicional.]

Novel·la traduïda

-Margaret Atwood (Ottawa, 1939), Els testaments. Tr. Ernest Riera. «Biblioteca mínima», 217, Quaderns Crema, Barcelona, abril 2020. [Continuació del Conte de la serventa; el final de la república teocràtica de Galaad, per les rivalitats internes i l’acció de la resistència.]

-Laurent Binet (París, 1972), Civilitzacions. Tr. Mia Tarradas. «Mirmanda», 198, Edicions de 1984, Barcelona, setembre 2020. [Ucronia en què al segle XI els islandesos intervenen a la costa est americana, el Carib i l’Amèrica central, i hi introdueixen el ferro, els cavalls i els anticossos de malalties europees; al segle XV, Colom i els seus mariners són derrotats a Cuba; al segle XVI els inques d’Atahualpa, amb les naus de Colom reparades, arriben a Europa, i més tard Cervantes i el Greco hauran d’anar a Mèxic a provar de viure del seu art.]

-Samuel Butler (Langar, 1835 – Londres, 1902), Erewhon. Tr. Victòria Gual i Godó. «D’ací i d’allà», 73, Adesiara editorial, Martorell, març 2020. [Un colon britànic d’un indret que no vol revelar explora terres desconegudes, a l’altra banda de les muntanyes que limiten la colònia, i fa cap a Erewhon, un regne aparentment civilitzat que es regeix per lleis absurdes i sobretot es basa en la fòbia contra el maquinisme, atès que considera que les màquines evolucionen més ràpidament que els humans i aviat els desplaçaran.]

-Dino Buzzati (San Pellegrino, 1906 – Milà, 1972), El secret del Bosc Vell. Tr. David Nel·lo. «Distorsions», 69, Editorial Males Herbes, Barcelona, març 2020. [Gairebé un conte fantàstic tradicional: el coronel i el seu nebot han heretat una gran propietat rústica, on hi ha el bosc Vell, d’avets mil·lenaris cadascun protegit per un geni, i on els vents, els ocells i les altres bèsties tenen veu i comeses a complir.]

-Don DeLillo (Nova York, 1936), El silenci. Tr. Ferran Ràfols. «El balancí», 829, Edicions 62, Barcelona, novembre 2020. [Una tarda de l’any 2022 els passatgers d’un avió i els espectadors d’un partit de futbol americà per televisió veuen que les pantalles s’apaguen, tots els sistemes elèctrics s’extingeixen, no funcionen els telèfons ni el metro, sembla el col·lapse mundial i tothom s’ha d’enfrontar al silenci.]

-Amal El-Mohtar (Ottawa, 1984) i Max Gladstone (Cambridge, EUA, 1984), Així es perd la guerra del temps. Tr. Lluís Delgado i Rosa Borràs. «Nüwa», Mai més, Girona, març 2020. [La Roja, membre de l’Agència, i la Blava, agent de Jardí, viatgen pel temps en situacions conflictives al servei de les organitzacions respectives, enfrontades, i es van deixant missatges l’una a l’altra, que provocaran una relació cada vegada més íntima.]

-Suzette Haden Elgin (Patricia Anne Wilkins, Jefferson City, 1936 – Huntsville, 2015), Llengua materna. Tr. Eduard Castanyo. «Arcàdia», 1, Editorial Chronos, Barcelona, gener 2020. [En uns Estats Units del segle XXII que han desplegat colònies a l’espai, hi ha una ferotge opressió masclista sobre les dones; els lingüistes són una casta privilegiada i mal mirada, perquè dominen la comunicació amb espècies alienígenes, pel sistema de fer-hi conviure nadons, que així obtenen les formes de comunicació extraterrestres com a llengua materna, i les dones clandestinament també van elaborant la seva llengua pròpia, el làadan.]

-Jacqueline Harpman (Etterbeek, 1929 – Brussel·les, 2012), Jo, que no he conegut els homes. Tr. Anna Casassas Figueres. «Antípoda», 53, Edicions del Periscopi, Barcelona, novembre 2020. [Quaranta dones estan recloses en una gàbia, vigilades per tres guardians; un dia, al moment que obrien la porta per passar-los el menjar, sona l’alarma i els guardians fugen; elles es poden alliberar, surten a l’exterior, però no reconeixen el lloc on són, no saben com les van capturar, ni si hi ha més presoners, ni a quin món han anat a parar.]

-Stephen King (Portland, 1947), La gran caminada. Tr. Martí Sales. «Distorsions», 73, Editorial Males Herbes, Barcelona, setembre 2020. [Publicat amb el pseudònim Richard Bachman. Cada any a Maine cent joves fan una gran caminada, supervisats pels militars, que van eliminant els que perdent el ritme, fins que només en queda un.]

-Marc-Uwe Kling (Stuttgart, 1982), QualityLand. Tr. Ramon Farrés. «Antípoda», 47, Edicions del Periscopi, Barcelona, març 2020. [Alemanya ha esdevingut QualityLand, un món totalment informatitzat, en què el sistema domina la identitat digital, les companyies envien a casa els productes que la gent desitja abans que els demani i escullen el primer president androide.]

-John Lanchester (Hamburg, 1962), El mur. Tr. Joan Puntí Recasens. «Narrativa», Univers, Barcelona, setembre 2020. [Després del gran canvi climàtic, el mar ha envaït les costes i la Gran Bretanya està envoltada per un mur que la protegeix de l’arribada dels Altres; en Kavanagh compleix els dos anys obligatoris de servei al Mur, per impedir als Altres entrar, i el càstig si algun passa és ser abandonat en un bot al mig del mar.]

-Amin Maalouf (Beirut, 1949), Uns germans inesperats. Tr. Anna Casassas i Figueras. Alianza editorial, Madrid, 2020. [Se’n va la llum, s’interrompen el telèfon i totes les connexions, i els protagonistes pensen que s’ha produït la temuda apocalipsi atòmica, però són els amics d’Empèdocles, una civilització més avançada que confisca l’armament més perillós i pretén encarrilar la humanitat cap als problemes importants, en una mena d’Ultimàtum a la Terra des de dins mateix.]

-Ian McEwan (Aldershot, 1948), La panerola. Tr. Ricard Vela. «Llibres Anagrama», 68, Editorial Anagrama, Barcelona, gener 2020. [Fantasia de política-ficció: al revés que La metamorfosi, un escarabat es desperta encarnat al cos del primer ministre britànic, que prepara l’inversionisme, un corrent econòmic invers pel qual la gent paga per treballar, les botigues paguen als clients i els exportadors paguen als receptors, cosa que aïlla el Regne Unit, que només serva la complicitat de l’energumen que presideix els Estats Units; sàtira del Brèxit.]

-Wu Ming (pseudònim col·lectiu bolonyès: Roberto Bui, Giovanni Cattabriga, Federico Guglielmi), Proletkult. Tr. Pau Vidal. Tigre de paper, Manresa, 2020. [Situada a Rússia de 1907 a 1928, i centrada en l’autor real Aleksandr A. Bogdànov (1873-1928) i la seva novel·la Estel roig (1908), en què a Mart han fet la revolució socialista i un rus hi viatja i ho comprova, la novel·la de Ming barreja la història soviètica real i la fictícia per mitjà de Denni, que afirma que és filla del terrícola Leonid Vólokh i de Netti, nadiua del planeta Nacun.]

-Sylvain Neuvel (Quebec, 1973), El test. Tr. Marina Espasa. «Catxap», 3, Mai més, Girona, gener 2020. [Un immigrat persa se sotmet al test per a adquirir la ciutadania britànica, i és víctima d’una salvatge i irreversible prova de realitat virtual.]

-Albert Pla (Sabadell, 1966), Espanya en guerra. Tr. Martí Sales. «Amsterdam», Ara llibres, Barcelona, març 2020. [Distopia o política-ficció: arran de la proclamació d’independència de Catalunya, Espanya recorre a l’ajut dels Estats Units, i l’exèrcit americà, després d’ocupar Catalunya, continua ocupant Espanya i fent-hi el mateix que els espanyols feien amb els catalans.]

-Terry Pratchet (Beaconsfield, 1948 – Broad Chalke, 2015), Guàrdies! Guàrdies! Tr. Ernest Riera. «Refugi A’Tuin», «Discmón: la guàrdia nocturna», 1, Mai més, Girona, novembre 2020. [A Discmón, un món pla sostingut damunt quatre elefants que s’estan damunt la gran tortuga A’Tuin que navega pel golf interestel·lar, regeix la màgia i tota mena d’incoherències de l’àmbit de la fantasia. El primer llibre de la sèrie traduït al català, dedicat als habituals membres de la guàrdia a les obres d’aventures.]

-Terry Pratchet (Beaconsfield, 1948 – Broad Chalke, 2015), Igualtat de ritus. Tr. Ernest Riera. «Refugi A’Tuin», «Discmón: les bruixes», 1, Mai més, Girona, novembre 2020. [Segon llibre de l’àmbit de Discmón traduït al català, dedicat al funcionament de la bruixeria.]

-Tamara Romero (Barcelona, 1982), Els dits de la bruixa. Autotraducció. «Catxap», 4, Mai més, Girona, juliol 2020. [Qualificada de gènere «bizarro», barreja de bruixes i cíborgs, fantasia meravellosa i ciència-ficció postapocalíptica.]

-Robert Silverberg (Nova York, 1935), Els vents del temps. Tr. Maria Rosich. «Tràntor», 2, Editorial Chronos, Barcelona, setembre 2020. [Jud Elliot, estudiós de l’imperi bizantí, entra a treballar de guia de turistes temporals al Servei del Temps, però no és una feina fàcil i els continus salts temporals poden originar paradoxes i fins i tot duplicacions personals.]

Conte original

–Diverses autores, Extraordinàries. Noves autores de l’insòlit. «Distorsions», 68, Editorial Males Herbes, Barcelona, febrer 2020. [De ciència-ficció, Roser Cabré-Verdiell, «Soc llevadora», distopia demogràfica; Anna Martínez, «A dins», de programació genètica; Gemma Martí O’Toole, «Solastalgia», del doble; Inés MacPherson, «NEAT», d’estètica metafísica; Cristina Xifra, «En perill d’extinció», d’exhauriment del planeta; Elena Bartomeu Magaña, «Comando butxaca», de realitat alterada; Elena Polanco, «L’univers als seus ulls», amb connexió extraterrestre. De fantasia, Aina RS, «La carn vol carn», eroticocaníbal; Eva Espinosa, «El conte», desmitificació de contes tradicionals; Laura Tomàs Mora, «Perduda», desmitificació de llegendes; Maria Arazo, «Una de la marea», oníric; Esperança Carrió, «Si a flor d’aigua surt un peix», retorn a la rondalla meravellosa; Àngels Blasco Ros, «El plor del fènix», fantasia èpica; Gemma Nafria, «Memento mori», eròtica immortal; Muntsa Mimó, «Secrets», eròtica fantàstica.]

–Diversos autors, Contes per al (des)confinament. «Distorsions», 72, Editorial Males Herbes, Barcelona, juliol 2020. [De ciència-ficció, Ruy D’Aleixo, «Pandemònim», amb una màquina del temps per a anar a rebre il·luminació del Buddha; Ramon Mas, «Mal de seqüència», amb pandèmia que provoca amnèsia; A. Munné-Jordà, «El fang del paradís», amb projecte de viatge en el temps per a evitar el pecat original; Albert Pijuan, «L’illa del doctor Woreau», amb videojoc que materialitza l’animal humanitzat a voluntat; Míriam Cano, «Sort del casc», amb un despertar posttraumàtic en una realitat diferent; Hèctor Rivadeneyra Moll, «Homo Mensura», una missió espacial víctima d’un pirata saquejador sense escrúpols. De fantasia, Elisenda Solsona, «Escates i tiges», amb mons paral·lels de vius i morts interconnectats pel record; Ferran Garcia, «Vulgata», amb intervenció diabòlica; Inés Macpherson, «A l’altra banda», surrealista amb la corporització del reflex del mirall. Amb elements fantàstic al·legòrics, «Pedres per al kobold» de Gemma Martí O’Toole i «El dispar» de Lucia Petrelli, i amb somnis premonitoris, «Anit, en Martí va tornar a parlar en somnis» d’Enric Herce.]

–Diversos autors, Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. «Apostroph narrativa», 5, Apostroph, Alcoletge, maig/juny 2020. [Silvia Broome, «De portes endins», terror fantàstic, els fonaments d’un edifici en van devorant els veïns; Anna Carreras, «Miss Elèctrica», metaliteratura amb un xip de memòria implantat; Víctor García Tur, «Els filiformians», invasió alienígena simbiòtica; Andrea Jofre, «Un homenatge», a una Terra devastada inhabitable; Inés Macpherson, «Biblioteca zero», els fantasmes dels escriptors recuperen la fantasia; Ramon Mas, «L’hora del relleu», obstetrícia d’anticipació amb intel·ligència potenciada; Jordi Masó, «Una tomba de vida», un futur en què els nadons ja saben la data de mort, un text trufat de títols de Bradbury; Pep Prieto, «Papallona», relacionat amb «El so d’un tro»; Carme Torras, «El carrusel de les complicitats», alumnes capturats per les pantalles; no de fantasia, Salvador Macip, «Dies de vi i records», insinuació de terror.]

-Jordi Masó (Granollers, 1967), Ambrosia. «Distorsions», 71, Editorial Males Herbes, Barcelona, juny 2020. [Dels prop de setanta textos, més de setze són de fantasia, des de la paròdia de ciència-ficció «La crinflacció del cumbreny», les teocronies «Caigut en desgràcia», «Els impostors» i «I mai no vam fer pessebre», les mitològiques «El deute» i «Homo universalis», l’acostada a la rondalla «Es necessita rei», les acostades al terror «El repòs del soldat» i «Nadal 1944», les d’ultratomba «Esmenes» i «Hàbits», i de fantasia «Ambrosia», «El dia de la independència», «El rescat», «Mudança» i «Naufragis».]

-Carme Torras (Barcelona, 1956), Estimades màquines. «Distorsions», 75, Editorial Males Herbes, Barcelona, novembre 2020. [Deu contes, la majoria de ciència-ficció ja publicats: «El joc de jocs», de Científics lletraferits, 2014, en què som perifèrics dels ordinadors dominants; «Memòria d’equip», traduït d’Alucinadas, 2014, amb realitat virtual; «Una arrítmia silenciada», d’Elles també maten, 2013, amb marcapassos connectat a l’exterior; «Zacaries i el rellotge de l’ànima», d’Els fills del capità Verne, 2005, amb rellotge que altera el temps real; «Al bosc de plata», del butlletí de la SCCFF, 2008, amb existència fora del temps; «L’indigent», de Deu relats ecofuturistes, 2016, amb robot últim reparador i reciclador; «La vita e-terna», de «Catarsi», 2013, amb trasplantaments per perpetuar-se en diversos cossos; i, inèdits, «L’origen real de la llei zero», de robots i eutanàsia, i «L’atracció del parc», de desballestament de robots.]

Conte traduït

-Aliette de Bodard (Nova York, 1982), La mestra del te i la investigadora. Recull de relats de l’univers Xuya. Tr. Anna Puente. «Nüwa», Mai més, Girona, juny 2020. [«Espargits al llarg del riu del Paradís», d’una poeta i líder política; «Els dies de la guerra, vermells com la sang, negres com la bilis», d’ocupació i exiliats; «Les estrelles que l’esperen», d’un cementiri de naus vives; «La mestra del te i la investigadora», a la manera d’investigació detectivesca; «L’alè de la guerra», d’esculpir a la pedra criatures vives.]

-Ray Bradbury (Waukegan, 1920 – Los Angeles, 2012), L’home il·lustrat. Tr. Martí Sales. «Distorsions», 67, Editorial Males Herbes, Barcelona, febrer 2020. [Amb el lligam de l’home que duu escenes tatuades, recull de divuit contes de l’era espacial; tres ja havien sortit a Les pomes daurades: «La sabana», amb casa domòtica; «Calidoscopi», tragèdia astronàutica; «L’altre peu», crònica marciana de racisme; «L’autopista», al marge del món; «L’home», messianista; «La pluja infinita», en un Venus hostil; «L’astronauta», víctima de la seducció de l’espai; «El globus de foc», amb missioners a Mart; «L’última nit del món», a la fi del món; «Els desterrats», amb autors de fantasia exiliats a Mart; «Ni de dia ni de nit», el mal de l’espai; «La guineu i el bosc», fuga pel temps; «El visitant», malalts desterrats a Mart; «La formigonera», sàtira d’invasió; «Titelles, SA», androides de substitució; «La ciutat», venjadora dels invasors; «L’hora zero», invasió amb nens; «El coet», il·lusionat viatge fingit.]

-Ted Chiang (Nova York, 1967), Exhalació. Tr. Ferran Ràfols Gesa. «Nüwa», Mai més, Girona, setembre 2020. [«El mercader i la porta de l’alquimista», amb portal del temps; «Exhalació», de fatalisme termodinàmic; «El que s’espera de nosaltres», de determinisme i lliure albir; «El cicle de vida dels objectes de software», del respecte a la intel·ligència artificial; «La mainadera automàtica patentada Dacey», de les mancances de la criança artificial; «La veritat dels fets, la veritat del sentiment», de l’assoliment de la memòria perfecta; «El gran silenci», de comuncació entre espècies; «Òmfal», de la feblesa del creacionisme; «L’angoixa és el vertigen de la llibertat», com Temps obert, personalitats alternatives.]

–Diversos autors, Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic. Roger Fortea, editor. «Distorsions», 76, Editorial Males Herbes, Barcelona, desembre 2020. [«Del cas que li ocorregué al doctor Alveiros» de Vicente Risco, fantasia humorística d’ultratomba, i «Empresonat amb els faraons» de H.P. Lovecraft i Harry Houdini, terror mític i oníric; també hi ha «Conversa amb una mòmia» d’Edgar Allan Poe i «L’anell de Thoth» d’Arthur Conan Doyle, ja traduïts; el gruix del llibre és més aviat mític i ocultista i poemes; hi ha un apunt d’Eduard Toda, «Amenti», inici d’un conte fantàstic que no va tirar endavant, publicat a Orientalia barcinonensia el 1991.]

-Téophile Gautier (Tarba, 1811 – Neully-sur-Seine, 1872), La morta enamorada. Tr. Marta Marfany Simó. «Narrativa», 19, Quid pro quo, El gall editor, Pollença, setembre 2020. [Un seminarista al moment de professar és seduït per una dona vampir, i a partir d’aleshores viu migpartit entre el capellà que de nit somia que és l’amant de la seductora i l’amant gentilhome que de nit somia que és capellà.]

-Edgar Allan Poe (Boston, 1809 – Baltimore, 1849), Contes foscos. Tr. Jordi Cussà i Anna Camps. Selecció de Víctor García Tur. Editorial Comanegra, Barcelona, novembre 2020. [Contes ja traduïts: «La caiguda de la casa Usher», «El pou i el pèndol», «El cor delator», «L’esfinx», «L’home de la multitud», «William Wilson», «La màscara de la mort escarlata», «El gat negre», «L’enterrament prematur», «Els fets del cas del senyor Valdemar», «El barril d’amontillat», «Hop-Frog», «El retrat oval», «Morella», «Berenice».]

Teatre original

-Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1845-1891), Teatre complet II, 1874-1877. Edició de Magí Sunyer. Publicacions URV, Edicions UB, Biblioteca Pública Arús, Tarragona-Barcelona, juny 2020. [Hi ha La llanterna màgica, de 1876: Per guarir de les manies en Bernat, li munten un viatge extraordinari a partir de Verne —«Figuri’s que jo li porto / per provar si aixi’l distrech / una obra d’en Julio Verne, / que me la pren, la llegeix. / Va d’un cap de món a l’altre / travessa tot l’univers, / passa’ls mars y las montanyas, / navega pel firmament, / y se’n puja á veure’l sol / y á la lluna de regrés»—, «per medi d’un aparato / que lo porta en un moment / allá hont vulgui el pensament»; la màquina és «una especie de garita ab alas, punxaguda y ab una ancora al costat, te rodas», en Bernat la compara a l’Ictineu de Monturiol, i cada cop que s’hi tanca figura que va a un lloc diferent. Al volum hi ha altres comèdies de màgia i fantasia.]

Còmic original

-Julià Guillamon (text), Toni Benages i Gallard (dibuix), Llibre de cavalleries. Empúries, Barcelona, març 2020. [Adaptació de la novel·la de Joan Perucho, amb diversos homenatges al seu món. Un enginyer rep un estrany encàrrec, que el fa anar de comissionat de la cancelleria medieval dels comtes-reis a l’Aràbia del petroli, en un viatge amb salts temporals.]

Reedició novel·la traduïda

-William Gibson (Conway, EUA, 1948), Neuromàntic. Tr. Joan Fontcuberta i Gel. «Ciència-ficció», 32, Pagès editors, Lleida, novembre 2020. [Reedició de l’edició de 1988. Case, cauboi informàtic mutilat pels amos que havia estafat, es veu obligat a executar el projecte Mut-d’hivern, una intel·ligència artificial paral·lela a Neuromàntic.]

-Daniel Keyes (Brooklyn, 1927 – Florida, 2014), Flors per a l’Algernon. Tr. Pep Verger i Fransoy. «Les altres herbes», L’altra editorial [i Males Herbes], Barcelona, octubre 2020. [Reedició corregida de l’edició de 1997. Charlie Gordon, disminuït psíquic de trenta-dos anys, és sotmès a un tractament d’ampliació d’intel·ligència que s’havia experimentat amb el ratolí Algernon.]

Reedició conte original

-Agustí Esclasans (Barcelona, 1895-1967), Històries de la carn i de la sang. «Distorsions», 66, Editorial Males Herbes, Barcelona, gener 2020. [«L’home-rellotge», «experiment organitzat per les puixances del més enllà»; «Les sagetes de fusta», de suplantació dels humans per les creacions artificials; «L’art de comptar les estrelles», de contraposició de ciència i poesia; «El lector del seti quinze», de desdoblament i emmirallament; «L’escarabat blanc i negre», síntesi fantàstica; «Pau i guerra», fantasia al·legòrica amb combustió espontània, com «L’home de foc».]

-Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003), Els homes invisibles. Edició de Julià Guillamon i Jordi Puig. Editorial Comanegra, Barcelona, febrer 2020. [Reedició de Diana i la mar Morta (1953) i Cendres i diamants (1989), amb altres textos complementaris. A Diana, «Els homes invisibles», entre el fantàstic i l’al·legoria, i «Suivez-moi, chéri», entre el mite i el poema, i dels complementaris, «Aquest home», al límit del desdoblament. A Cendres, proses poètiques, impressions, la majoria d’aire fantasmal, de presències secretes o evocacions al fons del mirall.]