Tot el que necessites per escriure la teva història

En aquest apartat trobaràs tota l’ajuda necessària per anar practicant l’escriptura creativa i el relat curt. Treu-li tot el partit al teu talent amb els nostres consells!

10 consells per a fer un bon relat curt

Un relat és una narració breu però completa i amb sentit.

És fonamental la presència del conflicte narratiu, definit com: enfrontar el personatge a una situació per a la qual no li serveixen els seus recursos habituals (tant a nivell intel·lectual, com emocional, com físic…), que remou els seus fonaments, que trastoca el seu món.

El relat ha de ser un text intens, concentrat, impactant, profund…

Es necessari transformar el personatge. De la vivència del conflicte, el personatge ha de sortir transformat internament, havent après alguna cosa o canviat d’alguna manera la seva visió del món.

Per a què un relat sigui eficaç cal precisió; aconseguir que cadascuna de les peces o elements que el componen compleixi la seva funció i estigui en el seu lloc.

Inici, conflicte i transformació són equivalents a plantejament, nus i desenllaç (estructura clàssica del relat).

També és necessària l’economia, entesa com aprofitament dels diferents elements de composició del text. Comptar més amb menys, per obtenir el major rendiment possible de qualsevol element de la construcció.

És important aportar només la informació necessària sobre el personatge i la situació que està vivint.

S’ha de captar l’interès del lector a través d’un bon inici que generi expectatives, inquieti, desperti la curiositat del lector, trenqui amb el previsible… 

És necessari treballar des de la coherència dels diferents aspectes de la construcció del text.

Aquest va ser l'estímul creatiu de l'última edició

Seguint la voluntat de reivindicar cada any una figura del gènere fantàstic en català, el 2020 el vam voler dedicar a Joan Perucho, del qual se celebrava el centenari del seu naixement. Per això totes les propostes de creació de relats curts van girar entorn la seva obra més destacada, Les històries naturals, i la figura d’Onofre de Dip, el vampir protagonista

Alguns dels autors que han passat pel ConcurTs

Escriptor i divulgador cultural.

Les seves obres han rebut premis com l’Edebé de Literatura Infantil o el Ramon Muntaner de Literatura Juvenil,

LECTURES RECOMANADES

LLIBRES FANTÀSTICS

Ambrosia, de Jordi Masó Rahola

Males Herbes. Jordi Masó és un especialista en les distàncies curtes. Llegint els seus contes breus, brevíssims, el lector no podrà evitar que se li escapi una rialla o un somriure de complicitat. Aquests textos, treballats amb la precisió d’un rellotger —o d’un pianista—, són plens de trampes en les quals, per més precaucions que prenguem, no podrem evitar quedar atrapats. Les seixanta-sis narracions que conformen Ambrosia, brillants i sornegueres, són petites peces d’orfebreria literària que posen de manifest que Jordi Masó, en poques línies, pot explicar novel·les senceres.

Un circ al pati de casa, de Damià Bardera

Empúries. Un circ al pati de casa recull els millors contes i microcon – tes de Damià Bardera –tant publicats com inèdits– i pretén acostar-los al públic que troba a faltar la irreverència de Quim Monzó, la imaginació de Pere Calders, la ràbia de Víctor Català i el sarcasme d’Espriu. Un llibre absolutament explosiu, diferent, mordaç, únic.

Hipermatrònic, de Sergi G. Oset

Orciny Press. Els cent onze microrelats d’aquest Hipermatrònic estan influenciats pel cinema de culte, els còmics, la literatura fantàstica i el rock ‘n’ roll. L’autor agafa aquestes influències, les fica a la batedora i extreu una cosa nova, palpitant i viscosa capaç de deixar un rastre al cervell del lector del que difícilment es podrà desfer.

Els híbrids minvants, d’Edgar Cotes

SECC Edicions. És un recorregut per l’univers fantàstic que Cotes ha anat creant des de ben jove al voltant del relat curt i el microconte: fantasia, tecnologia, distopia i crítica social formen un corpus amb relats de fina ironia o petits homenatges: Bradbury, Asimov, Calders, la mitologia més clàssica es barregen amb l’actualitat més punyent, i els referents musicals i cinematogràfics ens deixen petites perles en relats, de vegades, de poc més de vint paraules. Edgar Cotes crea un forat negre intens, que ens atrau, amb concisió i decisió vers un univers ric i subtil.

La veu de les ombres, de Frances Hardinge

Bambú. Vet aquí la història d’una noia amb cor d’os… A vegades, quan algú es mor, el seu esperit se’n va a buscar un lloc on amagar-se. Hi ha persones que tenen espai a dins del cos per acollir aquests esperits errants. A l’edat de dotze anys, la jove Makepeace ha après a defensar-se dels fantasmes que intenten posseir-la a les nits, desesperats per trobar refugi. Fins que un dia un fet terrible li fa baixar la guàrdia… I ara té un esperit a dintre.

L’impostor de Viena, de Pol Castellanos

Estrella Polar. En Bruno viu en un petit poble d’Itàlia amb la seva mare adoptiva. En esclatar la Primera Guerra Mundial, la mare és assassinada per un general que busca alguna cosa a casa seva. El nen fuig amagat en la caravana d’un mag, després de trobar l’objecte cobejat pel militar: una flauta amb uns poders especials que poden canviar la història.

Herba negra, de Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón

Fanbooks. Herba negra explica les aventures d’un grup de joves que descobreixen una organització secreta que pretén acabar amb la civilització a partir d’una nova espècie de planta. A partir d’una nova espècie d’herba, modificada al laboratori i que es comercialitza en forma de beguda, l’organització vol assolir el control de la societat. En una trepidant lluita contra rellotge en què res és el que sembla, els protagonistes hauran d’unir diferents pistes, com si es tractés d’un trencaclosques, per salvar el món i tot el que estimen.