Article: Massa bo per ser veritat. Jan Harold Brunvand i el fabulós món de les llegendes urbanes.

Què és una llegenda urbana? Aquesta és una pregunta que tot bon amant de la literatura de misteri, impliqui el gènere concret que impliqui, s’ha fet més d’una vegada. Més enllà de les connotacions negatives que solen acompanyar-la, una llegenda urbana sol ser un fet que es transmet com a verdader sense que hi hagi cap prova rigorosa ni cap testimoni fidedigne que el fonamenti. El camp és ampli i divers, i fins i tot ha parit a reputadíssims estudiosos, com el gran Jan Harold Brunvand, escriptor, antropòleg, comunicador i catedràtic de folklore a la Universitat de Utah (USA), a qui molts han definit com el folklorista de la vida moderna. Brunvand, el genuí Sebastià d’Arbò ianqui, ha dedicat bona part de la seva vida a l’estudi de les llegendes urbanes, a buscar el seu sentit, a recopilar-les, a classificar-les i a intentar contrastar-les amb testimonis reals i proves tangibles.

El resultat d’aquesta passió vital ha donat peu a un bon grapat de llibres i a un programa radiofònic de capçalera en el país de les oportunitats, coneixements a dojo que aquí s’han intentat sintetitzar amb la publicació dels dos volums de El fabuloso libro de las leyendas urbanas (2002, Alba) i Tened miedo… mucho miedo (2006, Nuevas Ediciones de bolsillo), la seva continuació des d’un prisma molt més terrorífic, el que en conjunt vindria a ser la gran bíblia de les llegendes urbanes.

llegendes-urbanes-1

Els estudis de Brunvand són exquisits, magníficament narrats, diabòlicament entretinguts, fruit d’una escriptura que barreja el rigor i l’empirisme propi del catedràtic i investigador universitari amb la conya innata d’un articulista àcid, irònic i mordaç, fet que converteix la lectura en un autèntic divertimento educatiu. Sense anar més lluny, Brunvand encunya, en el seu ampli i distés estudi de camp, l’imprescindible concepte de FOAF (Friend of a friend), o ADUA aquí (Amic d’un amic), per a definir i identificar el testimoni habitual i més directe de les llegendes urbanes, a les que defineix alhora com una mena de contes moderns amb moralina final que troben la justificació de la seva existència en la crítica i el qüestionament continu de la conducta humana, amb una elevada i summament eficient capacitat de regeneració temporal, viralitat espacial i adaptació a quasi tots els mitjans de comunicació coneguts i imaginables (oralment, cartes, premsa, internet, televisió, mòbils, etcètera).

La noia de la corba, la nena segrestada a un supermercat amb canvi d’imatge inclòs, el noi que va despertar en una banyera plena de gel i sense ronyons, el psicòpata que es va fer passar pel gos que dormia sota el llit del seu amo, el cos crionitzat de Walt Disney, o les restes d’un submarinista que van ser trobades en un bosc calcinat són algunes de les moltíssimes llegendes que Brunvand narra, classifica i analitza amb un ‘savoir faire’ marca de la casa que, a banda de crear escola, li ha servit per elevar aquesta específica i inusual branca del folklore, tradicionalment i injustament banalitzada, al nivell de ciència social i estudi conductual de l’espècie humana. Com diria Stan Lee: Excelsior!

2 Comments

    • És un llibre molt interessant i divertit; la llegenda urbana tractada des d’un pla inusual de ciència social, amb un estil narratiu combina domini del tema, ironia, sarcasme i crítica de la conducta humana.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada