Viatges en el temps, viatges enlloc

OPINIÓ

Viatges en el temps, viatges enlloc

Els viatges en el temps són la dèria de molts creadors i aficionats a la literatura fantàstica. En aquest article M. Mercè Cuartiella repassa alguns dels leit motivs i obres més conegudes.

Escriptora i editora

El viatge en el temps ha estat sovint utilitzat com a motiu narratiu en la ficció, ja sigui en relats, novel·les, sèries, pel·lícules o vídeojocs. La idea dels desplaçaments d’aquesta mena parteix d’una concepció lineal del paràmetre temps, que entenem com una recta que va del passat al futur i per la qual transitem des que naixem fins que morim. Aquesta concepció lineal ens aboca gairebé directament a la idea de causalitat –de gran importància en la qüestió del viatge temporal-, que ens resulta molt còmode per explicar la realitat ja que ens porta, d’una forma una mica ingènua, a pensar que les coses que passen primer són la causa de les que passen després, tot i que no sempre sigui cert. El viatge en el temps tal com l’entenem implica, també i encara que sembli contradictori, que tots els estadis de la línia temporal –passat, present o futur- es donen, d’alguna manera, simultàniament i que som nosaltres qui estem en un o un altre punt; segons aquesta visió en què les diverses èpoques coexisteixen com si fossin diversos espais, només ens cal, per passar d’un temps a un altre, trobar l’aparell que sigui capaç de transportar-nos-hi.

Però, qui és que viatja en el temps? Què ens cal per ser un d’aquests viatgers? De fet, qualsevol pot ser-ho; no necessitem preparació especial, ni estudis, ni ser majors d’edat i ningú no en pot quedar exclòs per cap mena de condició. Podem trobar, entre els  viatgers en el temps, un ventall molt heterogeni que va des de científics, historiadors, adolescents, robots o gats còsmics fins a soldats amb una missió específica, senyors del temps, aristòcrates vuitcentistes, equips governamentals amb base secreta sota el desert d’Arizona o superherois. Tots ells es traslladen en el temps, de vegades voluntàriament –en aquest cas tenen opció de preparar-se- i d’altres per atzar, la qual cosa provoca no pocs desajustos i anacronismes en aterrar en una època de la que sovint se saben pocs detalls.

Quan parlem de viatges en el temps solem traslladar la idea del viatge físic a la del viatge temporal i així ens trobem que el que adquireix importància no és on es viatja sinó a quan es viatja. Hi ha certes èpoques al llarg de la història amb més fortuna que altres a l’hora de ser visitades pels nautes temporals. Una d’elles és l’Alemanya nazi, on sovint els viatgers es desplacen per mirar d’evitar l’Holocaust, empesos per la voluntat d’esborrar un dels episodis més negres de la història d’Europa. Eliminar Hitler, però, és més difícil del que sembla, i aquesta aventura desencadena, en la majoria d’ocasions, un futur alternatiu pitjor que els fets històrics coneguts. Això ens porta a una idea interessant relacionada amb la causalitat de la que abans parlàvem: la dels futurs alternatius. Si només hi ha una línia temporal, el passat mai no es pot canviar, atès que el salt temporal s’ha produït a causa d’uns esdeveniments concrets que han succeït i que, si alterem el passat, no es donaran. Només si concebem el temps com una línia que es pot ramificar en futurs possibles, podem canviar el futur canviant el passat.

A més de l’Alemanya nazi, altres períodes històrics han tingut especial fortuna a l’hora de ser visitats pels viatgers del temps; un d’ells és la Prehistòria -ja sigui en convivència amb el dinosaures com amb els homes primitius- i un altre l’Edat mitjana –que tant de joc ha donat també en els camps de la novel·la històrica o de fantasia d’ambientació medieval-. Una altra possibilitat que ens podem trobar és que el viatge al passat vingui d’un futur que encara no ha arribat; en aquesta circumstància, el passat és el nostre present i sovint se’ns pronostica un futur apocalíptic o de grans catàstrofes pernicioses per als humans. Per últim, també trobem viatges a un futur desconegut encara per arribar, i aquí les opcions poden ser tan infinites com la nostra imaginació.

Els ginys amb els quals els viatgers es traslladen en el temps són múltiples i variats i poden anar des de la clàssica màquina del temps amb tot tipus de variants –hi ha una certa preferència per les que impliquen moviment- fins als passadissos temporals –túnels, armaris, portes o portals- passant per dons misteriosos o dispositius temporals portàtils que podem dur a sobre. Qualsevol mecanisme per viatjar al futur o al passat serà bo si aconseguim desentrellar el seu funcionament, no sempre senzill.

Però, per què volem viatjar en el temps? Per què ens atrau tant, remenar en el passat o en el futur? Els motius varien i poden anar des de l’ànsia de conèixer cap on camina l’espècie humana o de documentar els detalls d’una època remota fins a la voluntat d’arreglar els grans desastres de la història tal com la coneixem. Aquesta motivació no deixa de ser, a banda d’atractiva, força perillosa i implica un judici a priori sobre quins són els esdeveniments que han de ser canviats –sempre des d’un punt de vista particular amb pretensions d’universal-. En altres ocasions, els motius poden ser personals –salvar de la mort un ésser estimat- o frívols –procurar-nos beneficis privats, sentimentals o econòmics- però, en tot cas, canviar el passat per canviar el futur sempre comporta la càrrega més aviat feixuga de saber que som personalment responsables de la nova línia temporal que s’esdevingui, sigui quina sigui.

No sé quants de nosaltres ens atreviríem a viatjar al passat o al futur i a prendre decisions per modelar la història, ni si un poder tan gran no resultaria excessivament perillós, però estic segura que molts de nosaltres hem fantasiejat, des de la seguretat de les nostres butaques, en la possibilitat d’un viatge en el temps que potser no ens acabaríem de decidir a fer.

I és que sempre és preferible pensar que ens quedem en el moment temporal que ens ha tocat viure per elecció, no perquè no tenim més remei.

 
Article extret de la xerrada “Viatges en el temps i altres alteracions temporals”, M. Mercè Cuartiella. Llibreria Low Cost, 25 de maig de 2016, dia de l’orgull friki. Exemples utilitzats per il·lustrar la xerrada:

 

Llibres:
La màquina del temps d’H. G. Wells
Roig Robí, de Kerstin Gier
Un ianqui a la cort del Rei Artús, de Mark Twain
Punts de fuga, de diversos autors
Viatge en el temps, Geronimo Stilton
Justin Time, viatger del temps, de Peter Schwindt
Rescate en el tiempo, de Michael Crichton
 
Relats:
“El reloj que retrocedía” d’Edward Page Mitchell, dins el volum El espectroscopio del alma (diversos autors)
“Los últimos sacramentos” dins el volum Más rápido que el ojo, de Ray Bradbury
“La noia que venia del futur”, dins el volum Trajecte final, de Manuel de Pedrolo
 
Pel·lícules:
The time machine, versions de 1960 i de 2002
Terminator
Kate y Leopold
Regreso al futuro I
Regreso al futuro II
Timeline
El caballero negro
Midnight in París
Yacuzzi al pasado
Doce monos
Viajeras en el tiempo
Harry Potter i el presoner d’Azkaban
Efecto mariposa
 
Sèries:
Doctor Who
The time tunnel
22.11.63
Misfits
El ministerio del tiempo
Torchwood
Herois
El nan roig (capítol ”Fora del temps”)
Castle (capítol “El tiempo lo dirá”)
 
Dibuixos animats:
Doraemon
Doctor Slump
The Simpson (episodi “Tiempo y castigo”)
Phineas i Ferb (episodi “La máquina del tiempo”)
Espies de veritat (episodis “Atrapades a l’Edat mitjana” i “Viatge al passat”)
Gravity Falls (episodi “El cerdito viajero del tiempo”)
 
Còmic:
X Men, “Days of future past” i “The battle of the Atom”
Yo maté a Adolf Hitler, de Jason
Blake i Mortimer. La trampa diabólica
 
Vídeojocs:
Legend of Zelda: Oracle of ages
Legend of Zelda: Ocarina of time
Time Hollow

T’ha agaradat? Comparteix:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

1 Comment
Oldest
Newest Most Voted
Inline Feedbacks
View all comments
Josep Sancho
7 years ago

Fantàstic Mercè! He tornat a gaudir dels viatges en el temps. Molt bon article.