Notícia: Festival MOT 2016. “Vides escrites. Escriure vides”

Durant el cap de setmana passat (del 7 al 9 d’abril) Girona va acollir a la biblioteca Carles Rahola la primera part del tercer festival Mot, i durant el cap de setmana vinent (del 14 al 16 d’abril) encara podeu gaudir a Olot de la segona part. L’objectiu del MOT és acostar la literatura als lectors gràcies a la presència d’escriptors d’excel·lència i cada any s’escull un àmbit temàtic diferent que serveix de fil conductor a l’edició. El primer any es va dedicar a la literatura fantàstica, i l’any passat es proposava “Escriure ciutats”. Enguany s’ha fixat en el tema “Vides escrites, escriure vides”, i explora els processos creatius que hi ha darrere les biografies literàries, unes vides novel·lades que abracen des de les vides rebels de John Banville fins a les bèsties de Mia Cuoto, passant pels impostors de Cercas i Barbal, els jos d’Amélie Nothomb, les muses de Cristina Masanés, els pares de Luis Landero, Vicenç Villatoro i Antonio Garriga Vela o les dones de Juan José Millás i Monika Zgustová.

El dijous vam tenir l’oportunitat d’assistir a la inauguració del festival i a les dues primeres conferències de les que us deixem una petita crònica. En els mots d’obertura pronunciats per la comissària del festival, Margarida Casacuberta, va reflexionar sobre el paper dels escriptors a l’hora d’abordar l’escriptura de les vides, de les pròpies i d’altri, i com d’important és aquesta temàtica en la literatura actual. No cal dir que a més de centrar-se en el tema del festival, també hi va haver els pertinents agraïments, a les autoritats, les institucions públiques i les privades que han propiciat que el festival es pugui fer.

A continuació van venir dos breus parlaments de les autoritats, el regidor de cultura de l’Ajuntament d’Olot, Josep Berga, que va destacar el paper dels festivals com a concentradors de l’activitat de què tracten i també concentradors d’esforços. En el cas del Mot, va posar de manifest l’esforç que han fet els treballadors per lligar-lo i que han permès que sigui ja un referent en la cultura nacional. L’altre parlament va ser el de l’alcadessa de Girona, Marta Madrenas, que simplement va reiterar els agraïments.

Tot seguit va arribar el torn als escriptors en dues converses. La primera va reunir Jordi Puntí, autor entre altres de Maletes perdudes, i Albert Forns que ha escrit Albert Serra (la novel·la, no el cineasta). Però curiosament no van parlar de les seves obres passades, sinó que es van centrar en el que estan escrivint actualment, es van saltar així un tabú que molts escriptors tenen, que és el de parlar del que estan escrivint per evitar malastrugances. En ambdós casos estan treballant en un com escriure vides, en un work in progress a partir de diferents materials que ja els vénen donats. En el cas de Puntí, està treballant una obra sobre la figura de Xavier Cugat i va explicar diferents anècdotes del personatge i com el músic mateix es va construir una imatge pública a través de veritats, mitges veritats i mentides, que ha pogut anar desgranant a través de la recerca. A partir d’aquí va afirmar que cal escriure la novel·la, fer recerca va dir que era fàcil, mentre que escriure no, ja que havia començat diverses vegades la novel·la i encara no n’havia trobat el desllorigador. El que sí que va afirmar tenir clar és que escriu ficció sobre una realitat, ficció biogràfica o faction, a partir de models nord-americans i de periodistes catalans com Pla i Gaziel. I que en el fons, el més important no és explicar l’anècdota, sinó com s’explica, com se li dóna literalietat.

El treball d’Albert Forns és molt més embrionari. Va començar al Mercat de Sant Antoni quan va trobar tretze llibretes que conformen un dietari d’una persona anònima i meticulosa, que va anotar els detalls de la seva vida durant vint anys. Automàticament va veure una història escrita, algú que s’havia entretingut a anotar la seva vida i que no podia quedar oblidada. Va pagar 120 euros pel conjunt i tot just ara se les està llegint i fent seves, va afirmar que sí que en pot sortir una història literària interessant, però que encara no sap com l’haurà d’abordar, amb quin narrador, amb quina forma… i que potser, al final, que no en surti cap text, tot i que no semblava que fos aquest el destí d’aquell material. Els dos autors van resumir el que tenen de la manera següent, mentre Forns va comprar una novel·la, Puntí ja se la troba feta en la vida de Cugat.

12966224_10209373659121014_1706482546_n

A continuació hi va haver un dels caps de cartell del Mot, l’escriptora belga en llengua francesa Amélie Nothomb que va conversar amb Margarida Casacuberta sobre com Escriure el jo. Els primers compassos de l’entrevista van ser elogi del xampany, el seu primer i més antic amor, que li serveix per gaudir enormement, però que no li serveix per escriure. Després d’aquest inici plaent, gran part de la conversa es va centrar en resoldre dubtes entorn al fet de si es dedica a fer autobiografia o autoficció. L’autora va deixar molt clar que sempre escriu coses que li han passat i que si ho deforma és per fer-ho més simple, no tan exagerat. També es va parlar del seu procés creatiu, amb una disciplina estricta que l’ocupa a escriure de 4 a 8 del matí cada dia, ja que segons ella la inspiració és com un múscul que si està ben entrenat li permet escriure molt. Aquesta tasca li permet publicar una novel·la anual, per bé que n’escriu tres o quatre que guarda amb amor de mare, però que acaben ben guardades en una caixa de sabates. Les seves experiències al Japó, en les dues etapes que hi va viure, també van tenir lloc a la conversa.

Nothomb va tenir un públic entregat que li va fer moltes preguntes i la va sorprendre positivament per la cultura literària que mostrava. Cal destacar que l’èxit de convocatòria va fer que molta gent no pogués accedir a l’auditori i s’hagués d’habilitar una sala annexa on poder-la seguir a través d’una pantalla. Al final, Nothomb es va sotmetre a una llarga sessió de signatura i fotografies amb paciència i elegància, cosa que és d’agrair que s’avingui a aquest contacte entre autor i públic, que ja havia posat en pràctica al principi del col·loqui amb bromes quan es va haver de treure un dels seus barrets característics per posar-se l’auricular de la traducció simultània.

Aquesta primera jornada va posar de manifest el poder d’atracció del Festival Mot, ja que el públic va deixar petit l’auditori de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, en les dues sessions. A més, va poder gaudir d’activitats paral·leles, com un exposició preparada per alumnes de batxillerat e l’Institut Carles Rahola que van realitzar una creació artística a partir d’un fragment de Biografia de la fam de la mateixa Nothomb i també hi havia un punt de venda de llibres que va veure com després de la xerrada de l’escriptora belga, s’esgotaven totes les seves obres.

SONY DSC

El divendres 8, l’irlandès John Banville es va centrar en les «vides rebels» en la conversa que va mantenir amb la seva traductora al castellà, la madrilenya Nuria Barrios, i Gonçalo M. Tavares va tractar sobre les vides falses amb l’escriptor gallec Juan Tallón. En aquesta edició també hi va haver un espai per a les «vides dibuixades», en una taula que va reunir a Lluís Juste de Nin, Toni Benages i Sebastià Roig.  El dissabte 9,  els escriptors Luis Landero, Vicenç Villatoro i José Antonio Garriga Vela van reflexionar sobre la figura del pare a través d’una narrativa que es mou a mig camí entre la biografia, l’autobiografia i la ficció. Per una altra banda les escriptores Imma Monsó, Najat El Hachmi i Stefanie Kremser, com a filles, van abordar per què s’escriu sobre les mares. Un altre debat el van protagonitzar David Cirici, José Antonio Garriga Vela, Toni Orensanz i Josep Pastells, moderats pel periodista Toni Puntí, els quals van convidar el públic a descobrir la construcció literària de les «mil cares» de Picasso.

Pel que fa a Olot, el dijous 14 Cristina Masanés i Eva Vàzquez parlaran sobre Lídia de Cadaqués i Germaine Gargallo sota el títol «Escriure Muses». «Escriure maquis» és el títol de la conversa que hi haurà entre Alicia Giménez Bartlett i Martí Domínguez, el dia 15, quan també tindrà lloc una xerrada entre Juan José Millás i Monika Zgustová sobre «dones silencioses». En canvi, el francès David Foenkinos i el pintor Perico Pastor debatran sobre la vida de la pintora berlinesa Charlotte Salomon, la vida de la qual va acabar a Auschwitz, embarassada i quan amb prou feines tenia 26 anys. I finalment el dissabte 16, el personatge d’Enric Marco, convertit en l’«impostor per excel·lència», servirà de fil conductor en el cara a cara que mantindran Javier Cercas i Maria Barbal, a «Escriure impostors», mentre que el moçambiquès Mia Couto debatrà amb el periodista i escriptor Jordi Nopca respecte al repte que suposa escriure sobre la «bèstia humana».

Josep Sancho
Sobre Josep Sancho 10 Articles
Enginyer informàtic de professió. Analista i programador en Java i Web. Aficionat als gèneres fantàstics.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada