NUNCA DIGAS VODKA, NUNCA JAMÁS (2016) – Sergi Álvarez

Autor: Sergi Álvarez
Títol: Nunca digas vodka, nunca jamás
Editorial: Orciny Press
Any: 2016
Pàgines: 420
ISBN: 9788494318191
Valoració: ★★★★

 

Llegir Nunca digas vodka, nunca jamás de Sergi Álvarez et porta un munt de sensacions i records que ja només el títol suggereix. Amb les indicacions que hi ha a la contraportada intueixes que no estàs al davant d’una novel·la típica, sinó que et trobes amb una barreja de gèneres que la lectura confirma i augmenta, amb dues constants, la primera és l’humor:

Ah, el buen humor. No lo pierda nunca, amigo mío. Un hombre sin humor es un eunuco social.

L’altra és la voluntat analítica i filosòfica del món paral·lel que l’autor ha creat a la novel·la i que es pot ben traslladar al nostre:

Con la amistad pasa como con la energía: no se destruye ni desaparece. Solo se transforma.

Anem a pams. Podem dir que la novel·la es pot incloure en el gènere negre, no deixa de ser la història d’un sicari de nom curiós, Boris Karlov, que decideix deixar l’ofici amb un cop contra Tovarich Kalashnikov, el seu cap i alhora cap de la màfia de Petrograd. El cop està relacionat amb un vodka d’extremada qualitat, el Beluga Goldest Original, que no deixa ressaca, tal com indica la qualificació zero en l’índex del Tratado sobre los efectos el día después de la ingesta massiva de bebidas espirituosas del doctor Rufus T. Firefax. Mentre està enmig de l’operació coneix una noia, Agatha, amb qui de seguida s’estableix una connexió amorosa. Després de conèixer-la, Karlov té encara més clar deixar el món de l’hampa per iniciar una nova vida amb ella, tot i que és conscient de les seves limitacions laborals, ja que tota la vida ha estat un mafiós, tot i que té dots amagats que la novel·la descobrirà.

Ara bé, per aconseguir els seus objectius, Karlov haurà de fer front a dos obstacles, el primer és el pare de la noia, el pintor i antic militar Clauss Kandisnskisky, coneixedor dels secrets d’una art marcial implacable, el kimbo. Kandisnskisky no l’accepta com a gendre, percep que és una mala influència. Pel que fa al cop, es trobarà amb dos personatges misteriosos, Dandy i Thanatos, que amb la falsa aparença de justiciers, volen desbaratar el pla del cap de Karlov, alhora que la policia va darrera la pista dels moviments de Kalashnikov.

Aquesta és la trama principal, que es veu guarnida amb un munt de personatges que apareixen en diferents passatges per acabar tots relacionats amb l’acció o els personatges principals, així hi ha el matrimoni MacGuffin, el company de Karlov de nom Nikolai Gógol, que té un oncle que es diu Ignatius (clara referència a l’Ignatius Reilly de John Kennedy Toole i a qui la novel·la recorda sovint), Pertinax Beluga, amo de les destil·leries Beluga on fan el Beluga Goldest Original, el vodka més car del món, quatre anarquistes amb nom de vodka, un confident sord de nom Susurros, dos antics campions d’escacs, sense oblidar un carregament d’aneguets de goma i un pont que s’obre pel mig per tal que hi puguin passar els vaixells… La qual cosa converteix la novel·la, que havia començat sent negra, en un seguit d’aventures hilarants amb grans tocs grotescos, que recorden les pel·lícules de comèdia, on s’acumulen els personatges i les trames, algunes aparentment absurdes, per acabar totes confluint en un final més o menys sorprenent i inesperat, molt similar al que passa a La conxorxa dels enzes. I tots situats als racons més baixos de la ciutat de Petrograd en una Ruskya postcomunista que ha deixat tot d’elements decadents i actituds absurdes on se situarà aquesta nòmina de personatges. Talment com el resultat d’aplicar la teoria del caos sobre la realitat que descriu.

Per si no n’hi hagués prou amb aquest munt de personatges i disparitat de trames, encara cal afegir que al principi de cada capítol hi ha un “Breu assaig” sobre diferents temes com són el turisme, el capitalisme, l’economia en general, l’amor… des d’un punt de vista filosòfic i amb una anàlisi pròpia de la dialèctica marxista, tot i que passada pel sedàs de l’humor sarcàstic que fa l’autor en tota la novel·la, tal i com clou una d’aquestes reflexions:

Y es que no hay mayor verdad que esta: uno no puede interesarse sobre la vida, el universo y todo lo demás cuando se sufre de estreñimiento.

Aquests petits assajos pretenen ser una explicació del món paral·lel que crea l’autor, però que es poden extrapolar i fer servir per explicar la nostra realitat. I és que Álvarez no situa la seva novel·la en el nostre món, sinó que se n’inventa un de paral·lel amb fets com la Segunda Gran Guerra, la Guerra Helada… filòsofs com Demócroto, Renard Doscartas, Kante… organitzacions com la GKB, països com Ruskia, on succeeix l’acció, Shyna, Franchutia… i la genial temporització entorn la figura religiosa de Brian (no cal dir que l’humor de la novel·la deu molt als Monty Phyton) i amb reflexions com

La cuna de la civilización ha sido siempre una buena taberna.

I tot aquest ventall de situacions i reflexions estan escrites amb un estil directe, viu i amb un humor còmic i sarcàstic. Ara bé, no cal confondre i pensar que l’humor treu seriositat a l’obra, ja que no és fàcil el que ha fet Álvarez a nivell lingüístic, elevant a text literari el que bé pot semblar una conversa de bar a altes hores de la matinada. Es nota que darrera la novel·la hi ha un gran treball, i ja no només lingüístic, sinó també de seguiment i control de les trames, que apareixen i desapareixen talment com un líquid. Sergi Álvarez controla els tempos i sap donar una unitat que primer sorprèn, però després et meravella i fa que la novel·la es presenti llarga en aparença, però que a mesura que t’hi endinses en necessites més i és com el vodka Beluga Goldest Original, per més que en prenguis no deixa ressaca, sinó que només deixa l’inigualable gust d’allò que és la feina ben feta.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada