1280 ÀNIMES (1964) – Jim Thompson

Títol: 1280 almas (Pop. 1280)
Autor: Jim Thompson
Il·lustracions: Jordi Bernet
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Any: 2013 (1964)
Pàgines: 224
ISBN: 9788494104121
Valoració: ★★★★★

 

Ningú qüestionarà que Jim Thompson és un dels mestres del thriller i pocs negaran que Pop. 1280 és la seva millor novel·la —bona part de la crítica sosté que és la millor novel·la negra de tota la història… —.

Per als qui encara no l’hagin llegit, proposo dues opcions: la podeu trobar a un preu irrisori a la col·lecció negra de RBA. O, en canvi, us podeu gratar una miqueta la butxaca i fer-vos amb un exemplar de l’edició de Libros del Zorro Rojo. Diferències? Que la segona està il·lustrada ni més ni menys que pel gran Jordi Bernet i és —curt, ras i clar— una autèntica meravella.

Jim Thompson, mestre del gènere negre, obre una línia de noir que arrenca dels clàssics de Dassiel Hamett i Raymond Chandler —tipus durs, femmes fatales, girs argumentals…— per saltar a l’altre costat: els protagonistes són els dolents.

En cap cas, aquests sicaris —penso per exemple en Noche salvaje— són antiherois, o malvats amb els quals el lector pugui empatitzar. No són Magneto, ni Corleone, ni Dexter… El llenguatge és realista i per tant, si estem en el món de l’hampa, hi haurà paraules malsonants, insults i fins i tot evitarà deliberadament l’ús d’eufemismes —com faran posteriorment George V. Higgins o Tarantino— en nom d’un llenguatge directe, versemblant i sense embuts.

A Pop. 1280, Thompson, fidel al seu estil brutal, sense concessions ni escrúpols, ens explica la història del xèrif de Potts County, un petit poble del sud dels Estats Units, habitat per 1280 persones. El protagonista, Nick Corey, és aparentment un tipus anodí, covard i estúpid, però que a poc a poc anirà revelant-nos la seva autèntica naturalesa en una història plena de mentides, misogínia, racisme, violència, egoisme i molt de sexe.

Ilus020-pag104

Bernet, va aconseguir fama i respecte dibuixant els guions del no menys transcendent Enrique Sánchez Abulí, sobre un sicari italià establert a New York. Evidentment estem parlant de Luca Torelli, aka Torpedo. Un còmic que va arrencar als vuitanta i que se sostenia sobre tres pilars: trames negres, humor negre i un erotisme descarat.

L’artista de Barcelona —que acabaria dibuixant Batman o The Spirit—, a més de per Torpedo, és conegut per les seves tires eròtiques. Algunes de més suaus, com Clara de noche, i altres de més accentuades, com CICCA Bum Bum. També ha treballat el western per a DC Comics.

Per tot això, té el punt canalla i sensual idoni per a aquest psyco-western, ple de dones del sud americà que Bernet dibuixarà a l’estil de les pin-ups dels anys cinquanta. Ple de personatges durs, de mandíbules quadrades. Les llums i les ombres dels dibuixos a tinta s’adapten al text com anell de Tolkien al dit de Sauron.

Vaja, el que us deia una mica més amunt: una autèntica meravella.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada