Notícia: Brindant amb Tintín. Vermut tintinaire a la llibreria Low Cost de Figueres

El 10 de gener de 1929 es publicava a les pàgines de Le petit vingtieme, el suplement per a la mainada del diari belga Le vingtieme siecle, la primera planxa de Tintin au pays des soviets; naixia una llegenda, una referència que amb els anys seria compartida per milions de lectors, un còmic que es traduiria a més de cent llengües, una de les peces clau de la cultura de massa universal.

Des de fa quatre anys, la llibreria Low Cost de Figueres celebra aquest aniversari cada 10 de gener amb conferències i xerrades que volen no només reivindicar el millor còmic de tots els temps sinó també la dimensió que té la capital de l’Alt Emporda de ciutat tintinaire; a Figueres s’han impartit diversos cursos universitaris sobre Hergé i Tintín –així es va fer a al llarg de tres cursos a cavall entre els dos segles-, s’han muntat exposicions –i s’ha editat catàlegs que són peces de col·leccionista-, la ciutat va ser seu l’any 2007 de la trobada tintinaire de Catalunya per no parlar de la curiosa relació entre Dalí i Tintín, analitzada i exposada sota la mateixa cúpula geodèsica del Teatre-Museu Dalí.

Aquest any 2016 la commemoració prendrà forma de vermut; el fet que el dia de l’aniversari caigui en diumenge ha animat els organitzador a preparar un acte a una hora escaient en aquesta jornada com és l’hora del vermut. Per dur-ho a terme, a part dels tintinaires locals, s’ha convidat a en Josep Sucarrats, director de la revista Cuines, autor del llibre Teoria i pràctica del vermut, fundador de l’associació 1001 –Associació de tintinaires de Catalunya- i creador de la paraula tintinaire: déu n’hi do quin perfil més escaient!

El vermut tintinaire anirà acompanyat d’una degustació de la beguda homenatjada –cortesia del Cafè dels Tints- i d’una xerrada distesa que analitzarà la relació de Tintín amb el món de l’alcohol. Enfront de les aproximacions esbiaixades que han volgut mostrar el món de l’intrèpid reporter com un món equilibrat i seré, senzill i fins i tot infantil, qualsevol lector de Les aventures de Tintín ha advertit que la rauxa, la passió, la complexitat, el risc i el perill sovint dominen aquest món de ficció. En aquest sentit, l’alcohol és un element recurrent, significatiu, i a ben segur que tothom recorda la passió del Capità Haddock per les begudes d’alta graduació, especialment el whisky Loch Lomond.

Però no només el Capità, el mateix Milú mostra en més d’una ocasió una certa debilitat per l’alcohol. I més d’un mariner. I les bandes musicals de Moulinsart. I els espies borduris… I fins i tot a Tintín el veiem en més d’una ocasió amb unes copes de més, tot i que sempre amb alguna justificació que explica el perquè es troba en una situació tan compromesa..

Xampany, cervesa, pisco, Loch Lomond, vi, aiguardent, conyac, rom… I el vermut? La xerrada vol desvetllar algun secret sobre la relació entre Tintín –i Hergé- i aquesta beguda, però sobre tot vol oferir un espai de trobada i cordialitat per celebrar un aniversari que esdevé la primera petita fita cultural de l’any a la ciutat de Figueres.

Joan Manuel Soldevilla
Sobre Joan Manuel Soldevilla 32 Articles
Catedràtic de llengua i literatura espanyoles. Professor a Secundària. És autor, entre d'altres, dels assajos Som i serem (tintinaires) (Acontravent, 2013) i Àngel Puigmiquel. Una aventura gràfica (Diminuta, 2015) i de la novel·la L'amic de Praga (Columna, 2018)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada