Crònica: La XXXVIII Ter-Cat. Les tertúlies de #CiFiCat tornen a Girona

Després d’una temporada sense celebrar-se-n’hi cap, el passat dissabte 7 de novembre va tenir lloc a Girona la 38a edició de les Ter-Cat. Pels que no ho sapigueu, les Ter-Cat són les Tertúlies Catalanes de Ciència Ficció, Fantasia i Terror, i pretenen ser un lloc de trobada itinerant (cada cop s’organitzen a llocs diferents) per parlar i debatre sobre el gènere, de manera que tothom pugui assistir-hi pel fet de tenir-les a prop en algun moment de l’any.

L’acte va començar al matí al Museu del cinema, amb una taula rodona al voltant de cinema i literatura. Com que les dates van coincidir amb la cloenda del festival de cinema fantàstic Acocollona’t, i que un dels organitzadors de la Ter-Cat gironina era en David Callahan Ruiz (juntament amb en Carles Gironès, administrador de Un blog de ciencia ficción en busca de un nombre i en Daniel Genís, de El Biblionauta), també codirector del festival, es va creure oportú aquest maridatge. Ignasi Arbat, presentador del programa de ràdio Ningú no és perfecte, Jacint Casademont, bloguer i professor d’escriptura creativa, el ja esmentat David Callahan Ruiz, escriptor i realitzador de curts, i Sebastià Roig, periodista i escriptor, van ser els tertulians.

20151107_113459

L’acte va començar amb una discussió sobre la innecessària divisió en diverses pel·lícules d’una única obra (com per exemple el que es va fer amb El Hobbit). També es va parlar de Star Wars i de les seves versions, així com del fenomen fanficDesprés, es van comparar algunes sèries i pel·lícules amb la seva obra original escrita. Per exemple, es va parlar de la divergència entre la sèrie The Walking Dead i el seu respectiu còmic, i com ambdós han aconseguit tenir públics diferents. També es va parlar de la pel·lícula Marte (The Martian) com a una bona translació del mitjà escrit al visual. Com a exemples negatius es van citar totes les adaptacions (televisives i cinematogràfiques) que es van fer de Dune, de Frank Herbert, i la nefasta versió de Tim Burton de El planeta dels simisA continuació es van mencionar alguns dels llibres que són candidats ideals per fer la seva adaptació cinematogràfica: Ullals, de Sebastià Roig i Salvador Macip, de la qual es van vendre els drets i es va arribar a fer un tràiler, però d’aquí no va passar; La teoria de l’imbècil, de Pep Prieto i, finalment, la sèrie de còmics Els invisibles, de Grant Morrison.

També es va parlar de les obres d’assaig de ciència-ficció. Sembla que a Espanya no interessa gaire la seva publicació, a diferència dels Estats Units, on la tradició de publicar obres d’aquest gènere està molt arrelada. I com no, va arribar el torn dels superherois. Els tertulians van coincidir en què totes les adaptacions de Els 4 fantàstics no han mantingut l’essència original dels còmics i que és una llàstima, ja que per a les noves generacions seran l’únic referent que quedi. En canvi, Guardianes de la galàxia es va postular com a exemple contrari. Es va realitzar una bona adaptació cinematogràfica d’un còmic que no era gaire conegut pel gran públic. El moment amarg va arribar quan es va comentar com tracten les llibreries el tema del fantàstic i la ciència-ficció. En general hi ha poques llibreries que tinguin diversitat fantàstica. A més, les novetats només hi són un parell o tres de setmanes i després desapareixen. També es va parlar de la pirateria i del poc respecte que els lectors tenen cap als autors, un tema que sembla que tingui difícil solució.

Per no acabar amb mal gust a la boca, l’acte es va cloure parlant de la bona representació que hi ha del genère a les sèries de televisió. Van citar un exemple, El ministerio del tiempo, de TVE, que recentment ha guanyat el premi Ondas. També es van citar mítiques sèries dels inicis de TV3 com ara Oliana Molls, de Joan Guitart, Kiu i els seus amics, de Bigas Luna i El mecanoscrit del segon origen. I es va reivindicar que TV3 torni a apostar per aquest gènere.

Un cop finalitzada la tertúlia, una trentena de persones vam anar a dinar al cafè Le Bistrot.

Alguns dels assistents a la vetllada.
Alguns membres del blog El Biblionauta assistents a la vetllada.

El restaurant està ubicat en un lloc privilegiat, les escales de la pujada a Sant Domènec, i recentment va ser escenari del rodatge de la sèrie Joc de Trons. El dinar va ser molt distès i va permetre allargar el debat i parlar d’allò que tant ens agrada, la ciència-ficció, així com conèixer a gent que comparteix la mateixa passió. En acabar el dinar, l’Eloi “Kraken” Puig, el flamant nou president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i pare espiritual de les Ter-Cat (ultra ser també l’impulsor dels Premis Ictineu i l’administrador del blog de referència en la ciència-ficció del nostre país La biblioteca del Kraken), va dir unes paraules a mode d’introducció.

L'excel·lentíssim Kraken introduint les presentacions.
L’excel·lentíssim Kraken introduint les presentacions.

Tot seguit, es van presentar diversos llibres, la majoria d’autors de la província de Girona. El primer a fer-ho va ser Sebastià Roig, amb dos llibres: per un costat la novel·la de fantasia juvenil El secret de la banya embruixada (amb Salvador Macip) i per un altre el còmic paranormal Les extraordinàries aventures de Francesc Pujols (amb Toni Benages); el va seguir David Sandó amb l’ambiciosa epopeia espacial La fortaleza de las mil mentes (2), que podeu trobar en format digital a Amazon; després va ser el torn de David Callahan Ruiz, que va presentar la seva novel·la apocalíptica El crit de les ultracoses i, finalment, l’editor d’Orciny Press Hugo Camacho, i alhora també traductor del llibre, ens va parlar de Fantasma, un dels primers títols del gènere bizarro que es publica a Espanya.

Per acabar, només resta comentar que ens ho vam passar de cine i ens hem quedat amb moltes ganes de repetir. Ja frisem perquè es torni a organitzar una Ter-Cat a les comarques gironines i que ens puguem retrobar aviat. Va ser tot un plaer.

Moltes gràcies nois!


Fotos: Carles Gironès

(1) Podeu complementar aquesta crònica amb la que Carles Gironès va escriure per al blog FantàstiK. Una versió en castellà de la mateixa crònica també es pot consultar al seu blog personal, Un bog de ciencia ficción en busca de un nombre.

(2) És molt recomanable la ressenya d’aquest llibre que es pot llegir al blog Dreams of Elvex.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada