EL DICCIONARI DEL DIABLE (2015) – Ambrose Bierce

Autor: Ambrose Bierce
Títol: El diccionari del Diable (The Devil’s Dictionary)
Editorial: Angle
Edició: Pere Guixà
Any: 2015
Pàgines: 156
ISBN: 9788416139286
Valoració: ★★★★

 

Vaig arribar a aquest llibre a través de “L’habitant de Carcosa” (1888), relat molt breu d’Ambrose Bierce inclòs en l’edició que Angle va fer de El rei de groc (2015), l’antologia de relats de terror al voltant d’aquest llibre mític de Robert W. Chambers. Malgrat aquest referent, i la connotació explícitament malèfica del títol, cal advertir des d’un començament els lectors, però, que aquest llibre no té res a veure amb el món paranormal o diabòlic, i que la referència al Diable del títol s’explica pel que tenen les definicions d’aquest particular diccionari d’irreverents i malintencionades. De fet, abans d’ésser conegut per aquest nom, el diccionari s’havia editat, l’any 1906, com a Catàleg lèxic del cínic.

L’edició, com totes les d’Angle, comença amb un exquisit pròleg, on Pere Guixà, el curador i traductor, ens fa cinc cèntims de l’autor i del llibre. De Bierce, subratlla especialment la seva infància, en el si d’una família molt religiosa i estricta, i posa en relació això a les seves posteriors inclinacions literàries de tipus satíric i anticlerical. De fet, els seus articles periodístics i la seva particular manera de ser, ben patent en aquest llibre, li van valdre el sobrenom de “bitter” Bierce. És a dir, l’amarg. També es fa ressò, com tothom qui parla de Bierce, de la seva misteriosa mort/desaparició, sembla que a Mèxic, durant la Revolució, on podria haver participat. Tot molt misteriós, la qual cosa ha servit per donar més relleu, encara, a aquesta peculiar personalitat.

Quant al llibre en si, Guixà ens explica que el Diccionari del Diable és una autèntica raresa dins l’obra de Bierce. Donat sobretot a la narrativa breu, es veu que paral·lelament a la seva tasca periodística va anar confeccionant petites definicions, a mode d’aforismes, que al cap de quaranta anys, i especialment per la insistència de la gent, que les apreciava molt més que ell mateix, les va acabar incloent en les seves Obres completes.

En desconfiava per la facilitat amb què li sortien i per l’èxit massiu que tenien.

El diccionari del Diable, valgui la redundància, és això: un diccionari. Tal i com adverteix Guixà en el pròleg, s’ha respectat l’original, però s’han eliminat algunes entrades que el públic català potser no hauria acabat d’entendre, perquè estaven molt lligades a l’època de l’autor. Aplegats en estricte ordre alfabètic, tenim un llistat de mots i la seva ocurrent definició al costat. Ocurrent, perquè no hi espereu trobar res de convencional, sinó la particular visió irònica del món de Bierce.

Com també ocorria amb El rei de groc, aquesta edició d’Angle de El diccionari del Diable és la primera oportunitat que tenim de llegir-lo en la nostra llengua, per la qual cosa ja cal felicitar-nos. Mica en mica, Angle (a través de la seva col·lecció “El Far”) està trobant el seu lloc editorial en aquestes escletxes que presenta la nostra tradició literària i, també de mica en mica, va fent incursions en el gènere fantàstic (El vampir, El rei de groc) o alternatiu, que ens permeten aproximar-nos a petites meravelles quasi desconegudes per la majoria de lectors, com és el cas d’aquest llibre que avui he ressenyat.

No és l’única editorial en actuar així, afortunadament. No ho direm prou vegades: la tasca d’aquestes noves, petites però valentes editorials resulta d’un valor incalculable en l’anormal panorama literari de les nostres lletres. Centrats els grans segells editorials catalans (en realitat només n’hi ha un, amb molts noms) en els supervendes, l’atenció al petit detall (de qualitat), a la curiositat bibliogràfica, al llibre que per raons “X” no va aconseguir triomfar, etc. recau gairebé en exclusiva en aquests altres segells, que sense proposar-s’ho presten un servei a la literatura catalana impagable. És just, doncs, que si no volem tenir una literatura d’aparador i prou, de best-seller de temporada, els prestem nosaltres, lectors, l’atenció que es mereixen.

Daniel Genís
Sobre Daniel Genís 345 Articles
Doctor en literatura. Professor de llengua a Secundària. Editor de El Biblionauta i director de la col·lecció "Ciència-Ficció" de Pagès Editors. Culturalment dispers.

2 Comments

    • Gràcies Raül. Des dels volts de sant Jordi que vaig rentar la cara al web. L’anterior m’agradava, i em va costar donar el pas (què t’he de dir!), però com bé dius, aquest és més clar. I s’agraeix molt més llegir negre sobre blanc. Espero que la claredat també dugui lectors!

Respon a Daniel Genís Cancel·la les respostes

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.