Round #1: X-MEN VS. LA PATRULLA DELS CASTORS

Títol: La imposible Patrulla-X 2: Dias del futuro passado (Days of future pass. The Uncanny X-Men)
Guió: Chris Claremont
Dibuix: John Byrne.
Editorial: Panini
Any: 2011 (1981)
ISBN: 9788498858327
Valoració: ★★★★★
Títol: La patulla dels Castors. Una ampolla dintre el mar (Patrouille des Castors. La bouteille à la mer)
Guió: Jean Michel Charlier
Dibuix: Michel Tacq, “Mitacq”
Editorial: Anxaneta
Any: 1966 (1957)
ISBN: 9788429744866
Valoració: ★★★★★
OBERTURA: Em demana el Biblionauta que triï una historieta de la Patrulla X i que, mitjançant una ressenya sobre la mateixa, enfronti el supergrup de mutants amb La Patrulla dels Castors.
– És una broma?
– No.
Penso què diria Wolverine si se’l comparés amb Llop astut, o amb Mosca. Decideixo no incloure les paraules de Logan … potser hi ha nens llegint això.

Trigo una mica a decidir quina Saga dels X-men vull ressenyar. Em queden dues finalistes: La saga Fènix Fosca o Dies del futur passat. Finalment opto per la segona. El motiu? Doncs que l’enemic aquesta vegada no és Magneto, ni Apocalipsi, ni Mr. Sinistre. A Dies del futur passat els dolents són robots caçamutants que s’han descontrolat i han transgredit les tres lleis de la robòtica (Sí, sí. Dieu-me populista, però: 1-0, Soldevilla).

X-men, traduïda aquí com la Patrulla-X va ser una de les sèries menors de Marvel durant els anys seixanta. Encara que els primers números del supergrup de mutants adolescents van ser escrits pel mateix Stan Lee i dibuixats per l’enorme Jack Kirby, a nivell de vendes la sèrie no acabava de funcionar tan bé com s’esperava. Però si li demanem el Delorean a Emmett Brown i saltem fins als 80, la col·lecció dels X-men ha passat a ser un dels supervendes de la Casa de les Idees.

De qui ha estat la culpa d’aquest miracle? Sobretot de dos cracks: Chris Claremont i John Byrne. La Patrulla X patirà una profunda renovació -podem fer un acudit dolent i dir que mutarà- amb l’aparició de nous personatges, amb un canvi estètic que eliminarà l’uniforme comú i amb noves trames més complexes i adultes que fugiran del maniqueisme de la primera època .

Abans de parlar dels autors, és just esmentar que va ser Len Wein -el creador de La cosa del pantà– qui va idear els primers números del canvi de línia. Aquest canvi es produeix a Segona gènesi, una història de dos números escrita per Wein i dibuixada per Dave Cockrum, en la qual els X-men s’internacionalitzen. A més, és en aquests còmics on es fitxa a qui amb el temps serà la icona del grup: Wolverine. I on neixen tres pilars de l’univers mutant: el rus Peter Rasputin, Colós. L’etíop Ororo Munro, Tempesta. I l’alemany Kurt Wagner, Rondador Nocturn.

Aquests quatre personatges juntament amb Àngel i Kitty Pryde seran els protagonistes d’una història que es convertirà en pedra de toc no només en el còmic, també en el cinema i en la literatura de ciència ficció.

Dies del futur passat és una història que transcorre en un apocalíptic segle XXI. Té el seu origen als anys vuitanta, quan la segona Germanor de Mutants Diabòlics, liderada per Mística, assassina el senador Kelly. Un polític honrat -en paraules de Kate Pryde- amb una preocupació legítima sobre el nombre de mutants amb superpoders al món.

Días del futuro pasado II

Tan sols em pregunto si en un món d’éssers com el Dr. Mort, Magneto, Els Quatre Fantàstics, Els Avengers i Déu sap quants més … Hi haurà lloc per a homes i dones normals?

Al contrari del que pretenia Mística, l’atemptat condueix polítics del bloc antimutant a la presidència de la Casa Blanca. Poc després que el Tribunal Constitucional derogui la Llei de Control Mutant, el govern reactivarà els Sentinelles: robots de grans dimensions fortament armats amb suficient poder per exterminar no només els mutants, sinó qualsevol ésser amb superpoders.

Al segle XXI els Sentinelles han incomplert les lleis de la robòtica i s’han fet amb el control del continent americà. La resta del món amenaça que, si els robots s’acosten a les seves fronteres, respondran amb la força. Això genera, com no podia ser d’una altra manera -és un còmic dels vuitanta!-, el pànic a l’amenaça nuclear.

En aquest futur apocalíptic sobreviuen alguns mutants. Rachel Summers, filla de Cíclop i Fènix- aconseguirà enviar la ment de Kitty Pryde als anys vuitanta, poc abans de l’atemptat, perquè la Patrulla provi d’evitar la mort del senador i canviïn el futur.

Chris Claremont ens regala una història que, a més d’entretinguda, trepidant i excitant fins al punt de deixar-nos sense alè, està carregada de valors positius. La igualtat davant l’exclusió del diferent, el diàleg amb l’enemic vers la confrontació, la dialèctica per sobre de les armes. Ens dóna una altra lliçó de com la por condueix al totalitarisme. Són els mateixos valors de la Patrulla dels Castors, però embolicats en una història magistral que es convertirà en un clàssic.

Claremont és un guionista tan influenciat per autors de ciència ficció que, per exemple, al grup de mutants que viu sota terra els bateja amb el nom de Morlocks -suposem que en homenatge als personatges de La Màquina del Temps d’H.G. Wells-, i a un dels seus membres Caliban (per Shakespeare?, per la novel·la de CF en què s’inspira la pel·li de Jo, Robot?).

No comparteix, però, l’optimisme hippie de la sèrie franco-belga, de final feliç i rialla col·lectiva. Claremont ens deixarà amb un final obert i aquest fantàstic sabor de boca agredolç de les grans històries. De la bellesa romàntica davant la derrota.

Acompanya la bona trama, i un millor guió, un excel·lent dibuix. John Byrne es convertirà en una icona entre els dibuixants de còmic. Trencarà la vinyeta i donarà amb el llapis el toc dramàtic, o d’acció, o d’intenció necessari perquè les històries, les batalles i les derrotes ens agafin pel coll, (Logan diria que ens agafen per un altre lloc…). És sorprenent el seu mestratge i de quina manera sap, per exemple, modificar de manera subtil les faccions de Kitty en funció de si al seu cap hi ha la psique de la Kitty nena dels vuitanta o de l’adulta del segle XXI.

En definitiva. Robots descontrolats i viatges en el temps per canviar el futur. Combats entre mutants. Holocaust. Resistència…

La influència de Dies del futur passat a la ciència ficció des de final del segle XX és incontestable. El control dels superherois per part del govern apareixerà en grans obres posteriors com Watchmen o Marvel Civil War. Les realitats paral·leles es quedaran ancorades ja per sempre en l’Univers Mutant (Bishop, Cable, Franklin Richards…). Arribarem fins i tot a la destrucció del present a mans del fill de Charles Xavier, Legió. Aquest fet provocarà als noranta la fi de totes les sèries mutants de cop i sense previ avís i el seu renaixement en realitats paral·leles en l’anomenada Era d’Apocalipsi. I no ens oblidem tampoc que és en una realitat paral·lela, a Ultimate 4F, on arrenca i es desenvolupa tota la saga Marvel Zombies de Robert Kirkman.

Terminator, Regreso al futuro, Blade Runner… Per l’amor de Kirby, sembla incontestable l’empremta directa d’aquest còmic en aquestes pel·lis!

I parlant de pel·lis, la versió cinematogràfica de Bryan Singer del 2014 és entretinguda però excessivament infidel al còmic… Ni tan sols surt Kitty. La recomano? Depèn. Si l’alternativa a veure la pel·li és llegir un còmic de la Patrulla dels Castors… Llavors, sí. En aquest cas la recomano. Però vaja, sobre gustos…

© Jordi Casals


La patrulla dels Castors va ser creació del llegendari guionista Jean Michel Charlier i del dibuixant Michel Tacq i va aparèixer per primera vegada a les pàgines d’Spirou l’any 1954. La sèrie va contar, al llarg dels trenta àlbums de la col·lecció, les peripècies de cinc escoltes que, entre excursió i acampada, s’enfrontaven a perillosos espies, traficants d’armes, cruels dictadors, lladres o assassins. Els Castors eren cinc i davant seu es presentava un món carregat de perills i incerteses que ells encaraven amb l’esperit vitalista i entusiasta que corresponia als seguidors de l’ideari de Baden-Powell. Els diversos episodis portaven els personatges -i amb ells els lectors- als més diversos escenaris: els boscos dels Alps, el cor de l’Àfrica Negra, les grutes dels Pirineus, la llunyana Índia, la Camarga, les catacumbes de París, els deserts d’Aràbia … La Patrulla dels Castors sempre va oferir al lector aventura en estat pur, narracions perfectament construïdes i rigorosament dibuixades que es desenvolupaven amb una precisió admirable, amb la combinació precisa d’emoció i humor, amb personatges senzills i arquetípics però inoblidables, com acostumen a ser els herois de les aventures més clàssiques.

castors1

Jean Michel Charlier (1924-1989) va ser el guionista de vint-i-dos dels episodis de la col·lecció; nascut a Lieja, va ser un autor excepcionalment prolífic i va treballar, a més, com a guionista televisiu i radiofònic. Obra seva són algunes de les sèries d’aventures més intenses i vibrants del còmic europeu: Buck Danny, dibuixada per Victor Hubinon; Michel Tanguy, primer dibuixada per Uderzo i després per Jijé; Barbarroja, on també col·laborava com a dibuixant Hubinon i, molt especialment, Blueberry, el memorable western que va fer créixer com a dibuixant a Jean Giraud-Moebius.

Michel Tacq (1927-1994), també belga, va dedicar la major part de la seva carrera artística a la Patrulla. El seu estil, al principi senzill, gairebé naïf, va anar madurant amb treball i rigor fins a aconseguir unes composicions cada vegada més riques i complexes que donaven força a la narració i que sempre s’acompanyaven d’un sòlid treball de documentació. Quan Charlier, aclaparat pels seus múltiples compromisos va deixar la sèrie, per a Mitacq va ser senzill prendre les regnes dels guions i desenvolupar noves aventures on va aconseguir actualitzar els protagonistes, incorporar personatges femenins i donar una visió més actual dels escoltes, convertits en una mena de grup juvenil dedicat a lluitar contra les dictadures africanes o els excessos de les indústries que atemptaven contra el medi ambient.

castors2

Una ampolla dintre el mar és el cinquè àlbum de la col·lecció i no només condensa moltes de les virtuts de la sèrie sinó que té la capacitat de multiplicar-les amb una narració original, intensa i arriscada. Els cinc escoltes troben una ampolla a la costa basco-francesa amb un missatge; el que sembla una broma desencadena una aventura que els portarà a les costes de Groenlàndia després de recórrer mitja Europa i, des d’allà, a creuar el Teló d’Acer i alliberar un prestigiós científic francès que es donava per desaparegut i que estava segrestat pel govern dictatorial d’Estúria, un país de ficció que ens evoca la Sildàvia més estalinista.

Amb evidents ressonàncies vernianas, amb un dibuix suggeridor, documentat i atmosfèric i amb un guió que té la saviesa i la màgia de Charlier per convertir els girs més sorprenents en elements versemblants, el llibre desenvolupa una aventura centrada en els conflictes polítics del moment -guerra freda- alhora que mostra -l’any  1957!- com les xarxes socials no governamentals -en aquest cas, els escoltes de tota Europa- constitueixen un avantguardista motor de transformació. La sèrie seguirà oferint àlbums memorables però sens dubte aquesta peripècia constitueix una de les primeres chefs d’ouvre de la col·lecció; Mitacq demostra una habilitat extraordinària per crear un dibuix funcional i, a la vegada, suggerent i clàssic, independent de la modes i sempre exemplar mentre que Charlier es troba en una etapa de maduresa que li permet construir una història que atrapa el lector de la primera a l’última vinyeta.

TANCAMENT: Enfront d’altres Patrulles extravagants que viuen sagues i peripècies inversemblants i allunyades de la realitat, La Patrulla dels Castors ofereix rigor, compromís, codi moral, dibuix exquisit i guions d’una solidesa aclaparadora. En aquesta sèrie, els veritables superherois no són els protagonistes, nois normals amb l’esperit disposat a viure aventures, sinó els excepcionals autors que la van crear i que la van convertir en un clàssic que es continua reeditant en l’àmbit francòfon.

© Joan Manuel Soldevilla


RIIIIING!XXX_8804_1312828377_1 En Jordi ha començat fort amb un directe a la mandíbula, però en Soldevilla ha respost amb un efectiu ganxo d’esquerra a sobre mateix de la campana. X-Men o La patrulla dels castors? Després del primer round tots dos resten dempeus, però només pot haver-hi un guanyador al final: qui creus tu que s’ha endut la primera victòria? 

[poll id=”3″]

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada