L’ÚLTIM DESIG (1993) – Andrzej Sapkowski

Autor: Andrzej Sapkowski
Títol: El último deseo (Ostatnie zycenie)
Editorial: Alamut
Any: 2015 (1993)
Pàgines: 254
ISBN: 978-84-9889-037-2
Valoració: ★★★★

 

Primera aproximació a la saga de Geralt de Rivia, el bruixot protagonista de la famosa heptalogia del polonès Andrzej Sapkowski. Havia llegit comentaris molt elogiosos sobre la saga, però escarmentat d’altres vegades he preferit no formar-me’n una opinió a priori. I ja puc afirmar que si els comentaris en donaven una impressió bona, havent-lo llegit la impressió és encara molt millor. És cert que el lector de fantasia èpica està habituat a la mitologia derivada del pare de tot, Tolkien. Nans, elfs, homes, déus. Tolkien va bastir a còpia de moltíssims anys i d’una erudició sense parangó una mitologia particularíssima, a l’estil de la de la Grècia clàssica, que ell tan admirava. Per fer-ho, es va basar en les antigues llegendes nòrdiques (les eddes islandeses, el Kalevala finès), que coneixia de la seva tasca acadèmica a Oxford. El seu llegat perdurarà per sempre i els aficionats al gènere no tindrem mai suficients paraules d’agraïment. Però també és cert que l’atracció pel món de Tolkien ha estat tal que la literatura fantàstica ho ha tingut difícil per escapar del seu influx. Des de mitjans XX i fins avui dia, qualsevol que hagi escrit fantasia èpica ha acabat caient en els seus referents mitològics.

Això sense comptar que El senyor dels anells (1954-1955), la seva obra mestra sobre la Terra Mitjana, és un dels exemples més convencionals de l’aventura de l’heroi (partida, iniciació, apoteosi i retorn) i que va deixar fixades gairebé a mode d’arquetip les característiques per a tot un gènere. És així com fins i tot els llibres més recents, com és el cas de la Crònica de l’assassí de reis, malgrat amalgamar un bon grapat de mèrits, donen al lector la sensació de cosa sabuda, llegida. Ja em vaig referir a l’hora de fer la ressenya de El nom del vent (2007) al magnífic assaig de Joseph Campbell El héroe de las mil caras (1949), que defensa l’existència d’una estructura discursiva antiquíssima que es va repetint en múltiples tradicions culturals d’orient a occident, i que pot tenir a veure amb aquesta sensació d’esgotament dels mecanismes narratius del gènere.

Geralt, el bruixot de Sapkowski, també participa en part de la mitologia clàssica (elfs, nans, gegants i demés), però aporta novetats originals que no s’acostumen a llegir en altres obres d’aquesta temàtica. I la seva aventura s’allunya de l’esquema de Campbell. El polonès, fent ús del folklore i la mitologia eslava i centreeuropea, introdueix el seu bestiari particular: al costat de les estriges, les sílvies, les manticores o els lobisomes, el lector reconeixerà divertides referències al llegat dels germans Grimm amb algunes desmitificadores al·lusions a contes clàssics com La bella dorment, La Ventafocs, Blancaneu o Rapunzel. I les peripècies de l’heroi de Rivia no tindran res a veure amb les transcendentals epopeies dels seus il·lustres antecessors. Geralt no viatja d’un punt A a un punt B per tornar després a A, sinó que la seva vida és el viatge. Està perpètuament en ruta vers enlloc. De fet, la grandesa està renyida amb les aventures del nostre mag. Geralt, un mutant, un bruixot, algú que no pertany a cap món en concret i que pertot se sent estrany, encarna el pària, el que és diferent. L’estranger.

No em sembla exagerar si subratllo aquest fet. Així com en d’altres obres d’aquest gènere pugui ser excessiu pretendre extreure’n gaire lectures metaliteràries, les referències a la idea del monstre en aquesta deixen prou clara la intenció metafòrica de l’autor a l’hora d’escriure-la, em sembla. 

Monstruos que han de matar a otros monstruos.

Geralt entre els homes és temut i sovint marginat, perquè és diferent, i només pot dedicar-se a caçar monstres. En els seus viatges, però, ens posarà a prova sobre la veritable naturalesa dels monstres. El monstre, com l’heroi, resultarà que té diverses cares. I algunes ben humanes.

A la gente le gusta inventarse monstruos y monstruosidades. Entonces se parecen menos monstruosos a sí mismos.

Personalment, que sempre busco alguna cosa més que simple entreteniment en un llibre, m’ha satisfet molt aquesta lectura. No hi ha lliçons morals barates al final, però sí algun tipus d’ensenyament. L’autor usa la ironia de la seva ploma i el cinisme del seu protagonista (un autèntic antiheroi) per fer crítica a l’acció de l’ésser humà sobre el món. S’allunya, però, del nihilisme cru i sense concessions de Martin, l’altre gran renovador. Tots dos semblen assenyalar l’home com a font del mal i les baixes passions en aquest món (també Tolkien ho feia), tot i que Sapkowski no és tan amic com l’americà de crear commocions cerebrals en el lector. La reflexió del polonès, però, no és menys punyent: l’ésser humà està canviant el món segons les seves necessitats egoistes sense tenir en consideració les altre formes de vida. Els humans no accepten les diferències, per això busquen uniformitzar-ho tot. Tothom. L’home és el veritable monstre.

En un efecte molt semblant al de la narrativa breu, de la qual neix el llibre, cada capítol engloba una història conclusa i independent de la resta, amb un final autònom. Però la suma de tots ells també admet una lectura en conjunt, amb un únic final. Quant a la llengua, destacar que és tremendament atractiva i actual, i que està farcida de grolleries i sortides de to que, per ésser inesperades en d’altres obres del gènere, resulten irresistiblement divertides. Sense oblidar el lirisme quan l’ocasió ho requereix. L’estructura narrativa, també, alternant un capítol del present i un d’anterior, és d’una elaboració inusual, no lineal, d’agrair. No exageren els que l’han anomenat “renovador de la literatura fantàstica dels nostres temps”. Molt més que altres noms més coneguts, Sapkowski ha sabut donar la volta als vells clixés i aportar l’alenada d’aire fresc que el gènere fantàstic demanava a crits.


El último deseo ★★★★
La espada del destino ★★★★★
Tiempo de odio
Bautismo de fuego
La torre de la golondrina
La dama del lago
Estación de Tormentas

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada