SELECTED STORIES (2013) – Philip K. Dick

Autor: Philip K. Dick
Títol: Selected Stories
Editorial: Houghton Mifflin Harcourt
Any: 2013
Pàgines: 496
ISBN: 9780544040540
Valoració: ★★★★

 

Fins ara, al bloc no havia ressenyat mai un llibre que hagués llegit en llengua anglesa. M’hi ha dut el propòsit marcat per a aquest any de llegir més Philip K. Dick. Avui, doncs, es pot considerar que aquesta ressenya és una excepció. O mitja. De fet, tots els relats inclosos en l’antologia Selected Stories es poden trobar també traduïts al castellà. No així, és clar, l’excel·lent introducció de Jonathan Lethem, que només és accessible en anglès. Ara bé, no vaig aconseguir trobar cap antologia en castellà on apareguessin plegats els relats que més m’interessaven. Allò que s’hi aproximava més, sense haver de recórrer a les descàrregues il·legals d’internet (on és fàcil trobar el que vols) eren els Cuentos Completos. Però ni així. Ja fa temps vaig llegir una ressenya que feia sang de l’edició en castellà del seu cinquè i últim volum, on sembla que l’editorial (Minotauro, en al seva etapa posterior a la compra pel grup Planeta) es va lluir a base d’errades i oblits inexcusables. Algun tan majúscul com el conte “We Can Remember It for You Wholesale”, que malgrat aparèixer en l’edició original en anglès, per algun estrany motiu manca en la traducció, tot i que és un dels més populars de l’autor i un dels que, precisament, jo més ganes tenia de llegir. En definitiva, que aquestes són les causes que m’han dut aquesta vegada, diccionari en mà, a apropar-me a la versió original.

El primer relat de l’antologia, “Aquí jau Wub” (Beyond Lies the Wub, 1952), no és dels millors. Es tracta d’una divertida broma a propòsit de la condició destructora dels éssers humans, i poca cosa més. El segon, “Roog” (Roog, 1953), un dels que m’ha semblat més fluixos, segueix en la mateixa línia que l’anterior. A través d’una història fantàstica amb extraterrestres de fons, l’autor parla d’un dels seus temes recurrents, la paradoxa ficció/realitat. El tercer relat, “La paga” (Paycheck, 1953), en canvi, sí que m’ha fet l’efecte de ser un dels millors relats del recull. El tema de fons aquí és el del temps, un dels leit motivs de Dick. No tant la idea de viatjar a través del temps, com en Wells, sinó la possibilitat de veure el futur. Assenyalar a tall de curiositat que aquest relat compta amb una versió cinematogràfica força fidel, del mateix títol (John  Woo, 2003). “La segona varietat” (Second Variety, 1952), el següent relat, també va donar lloc a una pel·lícula, inspirada vagament en el seu argument, titulada Screamers (Christian Duguay, 1995). Explota la idea d’una Terra devastada per una guerra total entre els EUA i la URSS i incorpora un element que amb posterioritat assolirà protagonisme en els seus relats, el dels robots amb aparença humana. En aquesta mateixa línia, “Impostor” (Imposter, 1953), aprofundeix en la idea del robot que és rèplica (d’aquí la paraula “replicant”) dels humans, però que desconeix que ho és. “El rei dels elfs” (The King of the Elves, 1953) és una raresa dins els relats de Dick d’aquesta antologia. Si la majoria estan inclosos dins el gènere de la ciència ficció, aquest relat, com el seu títol indica, s’aproxima més al món de la fantasia dels elfs i els trolls, malgrat que des d’un particular sentit de l’humor un pèl desmitificador. No és dels millors ni de bon tros.

“Equip d’ajustament” (Adjustment Team, 1954), en canvi, sí que concentra bona part dels al·licients de la millor literatura de Philip K. Dick. Novament el diàleg entre ficció i realitat ens aproxima a obres com Ubik (1969), on s’exposava de manera magistral la inexistència de fronteres clares entre els dos mons. El següent relat, “Foster: estàs mort” (Foster, You’re Dead, 1955), potser no sigui dels millors, però personalment m’ha semblat una paràbola sobre el consumisme realment enginyosa. Contextualitzada en un món al caire de la guerra total, es fa una aferrissada crítica a la societat de consum occidental i a les falses necessitats que es genera. De to molt diferent és “Sobre la desolada Terra” (Upon the Dull Earth, 1954), un dels relats més inquietants de l’antologia. No és ben bé ciència ficció ni tampoc fantasia. Potser l’hauríem d’englobar dins el gènere del paranormal. Es tracta d’una història en clau metafísica sobre realitats paral·leles, esperits i l’altra vida, un aspecte que l’autor aborda des de diferents perspectives al llarg de tota la seva obra. De fet, en més d’un aspecte, podem entendre que alguns dels seus relats són explicacions plausibles que l’autor brinda sobre la idea d’un ens transcendent, diguem-li Déu o qualsevol altre nom. La següent història, “Autofab” (Autofac, 1965), ens aproxima novament al tema de la guerra total, que es manifesta com una autèntica obsessió de l’autor. En un món postapocalíptic, les fàbriques automàtiques produiran sense mesura i es convertiran en un problema. Novament, doncs, el tema és el de les intel·ligències artificials i el de la societat de consum.

Sense cap dubte, però, el millor relat de l’antologia (almenys per a mi) és “L’informe de la minoria” (The Minority Report, 1956). Dut a la pantalla per Steven Spielberg (2002) amb el mateix títol, introdueix idees que forniran el bo i millor de la seva literatura, com la idea dels precog, és a dir, éssers mutants capaços de predir el futur. Amb aquesta premissa, ens trobem que en el futur existeix una unitat de Precrim que actua de manera profilàctica detenint els criminals abans que hagin pogut cometre els seus crims. Dick, però, un cop ens l’ha exposada, subverteix la idea original i despulla les contradiccions morals d’aquests sistema a partir d’una història extraordinàriament ben travada en un camp tant donat a les incoherències com és el dels futurs múltiples. I tot això escrit en un estil proper al de la novel·la negra o d’intriga. Un 10. Res a veure amb aquest intricat relat, “Els dies de la preciosa Pat” (The Days of Perky Pat, 1953), ens situa de nou en un món postapocalíptic i ens ve a parlar de la idea de progrés i de l’arrelament dels adults al món del passat (tant al món anterior a la guerra com al món de la infància). L’escenari de “L’artefacte preciós” (Precious Artifact, 1964), en canvi, és Mart. Fins ara no havia aparegut, però Mart és un dels llocs predilectes de l’autor. En una línia semblant a la de Els androides somien xais elèctrics? (1968) introdueix la idea dels falsos animals de companyia. És clar que la història no hi té res a veure. Ni aquest ni el següent relat, “Un joc sense atzar” (A Game of Unchance, 1964), ambientat igualment a Mart, són del millor del recull. Tot i això, podem destacar d’aquest darrer els conceptes de psi i antipsi que Dick explotarà brillantment al cap de poc a Ubik i la idea, com a “Els dies de la preciosa Pat”, del joc i l’entreteniment banal associats a l’estupidesa humana.

“Podem recordar-ho per a vostès al per major” (We Can Remember It for You Wholesale, 1966) és un altre dels títol importants del recull i va servir d’inspiració per a una popular pel·lícula: Total Recall (Paul Verhoeven, 1990), amb un remake innecessari i clarament inferior (Len Wiseman, 2012). La història és un relat d’intriga que transcorre a cavall de la Terra i Mart, i que juga amb la idea de la falsa memòria. Malgrat l’oblit inexplicable que comentàvem abans en el volum 5 de Minotauro dels Cuentos completos, és un relat que cal tenir molt en compte. En canvi, “La fe dels nostres pares” (Faith of Our Fathers, 1967) no m’ha fet l’efecte de ser un gran relat. No obstant això, sí que m’ha semblat interessant per ser el primer de l’antologia que aborda la ucronia d’un futur alternatiu on Occident i els EUA estan sotmesos des del punt de vista cultural, de religió i lingüístic al bloc oriental (China, Japó, la URSS). Segueix la línia, doncs, del que ja havia desplegat a la que sigui probablement la seva millor obra, L’home en el castell (1962). Ara bé, Dick està molt més interessat en parlar aquí de la naturalesa de Déu que de política. Seguint aquesta mateixa linia més existencialista, “La formiga elèctrica” (The Electric Ant, 1969) aborda el tema del lliure albir a partir, novament, del tema del cyborg que desconeix que ho és. El relat, escrit només un any abans de la novel·la que va inspirar Blade Runner (Ridley Scott, 1982), és realment brillant. Un altre dels imprescindibles.

La idea de la vida, la mort i el sentit de l’existència devia ser un tema que preocupava l’autor al llarg d’aquests anys. Ho veiem en el següent relat, “Alguna cosa per a nosaltres temponautes” (A Little Something for Us Tempunauts, 1974), que toca de nou el tema de la vida eterna, i ho fa a partir de l’excusa dels viatges en el temps. Com s’ho hauria de fer una tripulació de crononautes atrapats en un bucle temporal si volguessin sortir-ne? De factura ben diferent és “La porta de sortida dóna a dins” (The Exit Door Leads Inn, 1979). El relat sembla ser una crítica al sistema d’ensenyament clàssic que adoctrina en les normes. Subvertint aquest guió, doncs, Dick ens proposa una universitat on només superen les proves els alumnes que són capaços de desobeir i demostrar pensament independent. “El cas Rautavaara” (Rautavaara’s Case, 1980) recorda en diversos aspectes “Alguna cosa per a nosaltres temponautes”. Com en aquell relat es juga amb el temps, i com en aquell també apareixen els neguits existencials de l’autor. Brillant la caracterització (caricaturització) de la religió que fa Dick. Finalment, “Espero arribar aviat” (I Hope I Shall Arrive Soon, 1980), és un digne colofó a aquesta extraordinària antologia. Novament el tema és el de la realitat i la ficció, a través de l’excusa d’un cosmonauta el sistema de criogènesi del qual falla i ha de mantenir-se deu anys semiconscient distret únicament pels records que li va induint l’ordinador d’abord. Brillant exercici d’introspecció psicològica que en alguns moments fins i tot s’acosta al relat de terror.

En definitiva, una bona manera de conèixer els grans temes d’un dels grans de la ciència ficció de la segona meitat del segle XX. Ara només falta que algun editor valent, intel·ligent i respectuós amb el gènere es decideixi a fer-ne l’edició que manca en la nostra llengua.

Relats continguts en aquesta antologia:
[Introduction by Jonathan Lethem]
Beyond Lies the Wub ★★★
Roog ★★
Paycheck ★★★★★
Second Variety ★★★
Imposter ★★★
The King of the Elves ★★★
Adjustment Team ★★★★
Foster, You’re Dead ★★★
Upon the Dull Earth ★★★★★
Autofac ★★★
The Minority Report ★★★★★
The Days of Perky Pat ★★★
Precious Artifact ★★★
A Game of Unchance ★★
We Can Remember It for You Wholesale ★★★★★
Faith of Our Fathers ★★★
The Electric Ant ★★★★
A Little Something for Us Tempunauts ★★★★
The Exit Door Leads Inn ★★★★
Rautavaara’s Case ★★★★
I Hope I Shall Arrive Soon ★★★★★

4 Comments

  1. La meva recomanació a qualsevol persona que vulgui endinsar-se a fons en Dick és: Els tres estigmes de Palmer Edrisch. Per mi és on la seva lucidesa involuntària va brillar amb més força.

    • En primer lloc, gràcies per comentar. M’anoto la teva recomanació. De fet, no ets el primer que me la fa, així que l’hauré de tenir seriosament en compte. Quant a relat, de la ressenya queda clar quins són els que m’han semblat millors. Pel que fa a novel·les, de moment Ubik m’ha agradat moltíssim, i tinc pendent de llegir (amb il·lusió) L’home al castell, que diversos comentaris he llegit que diuen que és la seva millor obra. Ja ressenyaré les meves impressions per aquí quan l’hagi llegida. Espero els teus comentaris!

      • A mi “L’home en el castell” em va decebre, n’esperava massa i és la seva novel·la més convencional. Em quedo amb la part més psicodèlica, com Scanner Darkly o Laberinto de muerte. Els contes els tinc dispersos a reculls de diferents autors, aguna hora els hauré de llegir tots seguits i sistemàticament, en fa venir ganes la teva ressenya!

        • M’anoto el que dius de L’home en el castell. De vegades les expectatives juguen males passades. I tindré en compte aquests títols que esmentes per a properes lectures.
          Ah, i m’alegro que la meva ressenya hagi aconseguit el seu propòsit! 🙂

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada