LA CIUTAT SENSE NOM (1921) – H. P. Lovecraft

Autor: H.P. Lovecraft
Títol: La ciudad sin nombre (The Nameless City)
Editorial: Valdemar
Editor: Juan Antonio Molina Foix
Any: 2005 (1921)
Pàgines: 14 [dins Narrativa Completa, vol. 1, pàg. 261-275]
ISBN: 9788477025290
Valoració: ★★★★★

 

“La ciutat sense nom” és probablement el primer gran relat d’H. P. Lovecraft. No és, però, la primera aproximació al tema de les ciutats enrunades i al mite d’antigues (i terribles) civilitzacions. És a dir, als Mites de Cthulhu. Ja vam parlar no fa gaire de “Dagon” (1917), prefiguració primerenca. En aquell cas, la civilització s’amagava a les profunditats del mar. Sobre horrors ocults en civilitzacions extintes també resulten destacables els relats “La maledicció que va caure sobre Sarnath” (1920) i “El temple” (1925), que situen ja el misteri a les dunes del desert. Indubtablement, però, tots aquests relats beuen d’una tradició anterior, que mai va negar Lovecraft: Edgar Allan Poe i, especialment, lord Dunsany. Dunsany, precisament, parla en moltes de les seves obres de ciutats extraordinàries però mortes, en un estil semblant al de Lovecraft. La peça teatral Els déus de la muntanya (1911), per exemple, havia influït en l’origen de la lovecraftiana Sarnath i un parell de relats anteriors entronquen perfectament amb “La ciutat sense nom”: són “La bogeria d’Andelsprutz” (1908) i “La caiguda de Babbulkund” (1907). Si la primera és la història de com pot morir l’ànima d’una ciutat, la segona, molt més reeixida, ens parla d’una arcaica ciutat desapareguda per la ira de Déu, de la qual no ha quedat ni rastre; només el nom i la fama.

Però en la ciutat lovecraftiana l’oblit ha estat pitjor, ja que en cas d’haver-ne tingut algun cop, no n’ha perdurat ni el nom. Tant en un relat com en l’altre de Dunsany, com en el de Lovecraft, les ciutats són indrets especials que alimenten el viatger de somnis. No és nou. El famós Kubla Khan (1797) de Coleridge, destacat exemple de literatura onírica, també fou imaginat en un somni. De fet, Lovecraft usa aquesta basa més d’una vegada. A “Celephaïs” (1922), per exemple, un bell relat oníric (on apareix per primera vegada una referència a una altra ciutat mítica en l’imaginari del de Providence, Innsmouth), desplega hàbilment aquest recurs a propòsit del protagonista, Kuranes, que rebia aquest nom únicament en el món dels somnis i, en canvi, era anomenat d’una altra manera durant la vigília. Tornant al nostre relat, Juan Antonio Molina Foix ens informa en nota que Lovecraft va admetre que el relat de “La ciutat sense nom” li havia estat inspirat precisament per un somni, causat per les últimes paraules d’un altre relat de lord Dunsany, “Probable aventura de tres homes de lletres” (1912). També en aquest relat, com en Coleridge, hi ha un lloc destacat per a la poesia. Diuen així, les paraules inspiradores de Dunsany, citades expressament en el relat de Lovecraft:

La negrura sin reverberación del abismo.

“La ciutat sense nom” està protagonitzada, en l’habitual 1a persona del singular lovecraftiana, per un d’aquells aventurers agosarats que tan agraden l’autor. Éssers enfollits per una obsessió.

Me había trastornado por completo aquella inclinación mía por lo extraño y lo desconocido que me había convertido en un nómada en la tierra y un asiduo de lugares lejanos, antiguos i prohibidos.

Un assidu de les tenebres, d’allò ocult, vaja. Com prefigurant un altre dels seus grans títols. L’aventurer arriba a les ruïnes d’una ciutat maleïda, al mig del desert, de la qual únicament algunes històries conten llegendes, vagues i terribles. L’exòtica Aràbia, la inconeguda Índia. Aquests són els escenaris on tot és possible. És l’atmosfera inextricable al misteri lovecraftià. Suggerir la meravella, sense mostrar-la. Preparar el lector conscientment pel pitjor. Demorar el clímax fins al màxim.

Fue con este lugar que soñó el poeta loco Abdul Alhazred, la noche antes de entonar su inexplicable pareado: «Que no está muerto lo que puede yacer eternamente / y en los eones venideros hasta la muerte puede morir».

Apareix per primer cop la figura d’Alhazred, el presumpte autor de “El Necronomicon” (1938), un dels llibres apòcrifs més famosos de tota la història de la literatura, del qual aquí no es diu absolutament res. Potser encara Lovecraft no l’havia imaginat. Faltava poc, però, perquè es convertís en pedra de toc dels mites. Al costat d’aquest grimori apòcrif, també es refereix a d’altres textos que es van repetint al llarg de les seves obres, apòcrifs i no: els malsons de Damasci, l’Image du Monde (1245) de Gauthie de Metz, un conte de lord Dunsany…

Aclaparat per aquesta pàtina d’erudita versemblança, el lector s’enfonsa en les profunditats d’un món subterrani, paral·lel al nostre quotidià, com seguint el protagonista d’aquell inspirador relat de lord Dunsany que comentàvem abans, el qual

Saltó por encima de los confines del Mundo y todavía está cayendo a través de la negrura.

Mirar els abismes mai ha dut res de bo. Terreny conegut, aquest de les profunditats, els pous i les cavernes, que ha inspirat innombrables escriptors. Des de la Pandora al Congo (2005) del català Sánchez Piñol fins a la recent Aniquilació (2014) de Jeff VanderMeer. No sabem en cap dels casos a quins pous laberíntics i a quines profunditats es referien els autors, si a aquelles de la geologia o a aquelles altres que Freud deia que hi ha dins de cada persona. En el descens lovecraftià hi podem veure El viatge al centre de la Terra (1864) de Verne, evidentment, però hi ha molt més. Si de cas serveixi l’exemple d’Iram, citada cap al final del relat, una altra d’aquestes ciutats lovecraftianes del terror i la bogeria. L’autor no va ser un gran viatger, però sí un afamat lector. “Muchas cosas he leído, pocas he vivido”, deia teatralment Jorge Luis Borges, potser pensant en Lovecraft. Segons Molina Foix, sembla que en aquest cas el nostre autor va afusellar l’entrada “Aràbia” de l’Enciclopèdia Britànica, la qual consultava sovint quan escrivia. Lovecraft viatjava, però en els seus somnis, que el torturaren tota la vida. Els seus pous i laberints eren sobretot a dintre seu.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada