CANADÀ (2012) – Richard Ford

Autor: Richard Ford
Títol: Canadà (Canada)
Editorial: Empúries
Any: 2013 (2012)
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-876-0
Valoració: ★★★★

 

Sempre s’ha sentit a dir que tothom es mereix una segona oportunitat, que no hem de tenir en compte els errors d’algú si els ha pogut superar i se’n penedeix. Però què passa quan els errors no els comet aquella persona? Què passa si el destí l’empeny cap a una vida que no hauria imaginat mai, molt diferent de la que tenia projectada? Què passa si el món d’adolescència es trasbalsa de cop i volta i algú es veu abocat a un món més enllà de la zona de confort? Aquestes preguntes són les que es poden llegir a Canadà i veure com un noi, en Dell Parsons, és arrossegat per l’error dels seus pares, que l’engoleix cap a una nova vida, molt diferent, molt més dura de la que s’esperava i, evidentment, que no té res a veure amb la que s’havia projectat.

La novel·la comença amb dos paràgrafs on es resumeix tota la trama: els seus pares van robar un banc quan ell tenia 15 anys i això li va canviar la vida, de la tranquil·litat d’una família arquetípica americana de després de la II Guerra Mundial a un període dur i difícil. A partir d’aquesta premissa, i amb un estil minuciós, senzill i agradable, Richard Ford desgrana allò que hi ha dit en aquests paràgrafs inicials amb un domini de la llengua aclaparador i amb un gust excel·lent per explicar una història relativament simple i prosaica: la vida d’en Dell Parsons, focalitzada en un final d’estiu amb les il·lusions que té per al nou curs i per al seu futur educatiu i professional. Tot molt normal, molt propi d’un noi de la seva edat, potser fins i tot un punt infantil, naïf, que contrasta amb el comportament de la seva germana bessona, la Berner, més disposada a la vida d’adolescència, més rebel. I allà, amb ells, els pares, preocupats per ells i alhora distants, els responsables que el destí d’en Dell i la Berner canviï de sobte.

Hi ha persones que volen ser presidents de bancs. D’altres volen robar bancs.

En aquesta primera part la narració, la història i la bona prosa són els elements que dominen i recorden els contes de la Premi Nobel de 2013, la canadenca Alice Munro, autora d’uns relats exquisits on no passa gaire res i on és la bellesa del poc que s’explica, el que pren tot el relleu de la narració. I Richard Ford fa el mateix, detalla aquelles setmanes que ho van canviar tot i assoleix el clímax amb els capítols referents al robatori del banc i es clou amb una festa amb la seva germana i el nòvio d’aquesta, on es posa de manifest la immaduresa i la desorientació de tots davant el nou escenari que se’ls obre.

La segona part comença amb un viatge que bé pot ser iniciàtic. La germana ha fugit sola cap a Califòrnia sense avisar i una amiga de la mare, la Mildred Remlinger, agafa en Dell i el porta cap al Canadà, a Fort Royal, Saskatchewan, a casa del seu germà Arthur, per evitar que caigui en mans de l’estat i el duguin a un centre de menors

Perquè ells s’hagin desgraciat la vida, no vol dir que t’hagis de desgraciar la teva.

Si el viatge pot ser iniciàtic, l’estada és de catarsi i d’assumir les culpes d’alguna cosa que en Dell no ha comès. Treballarà per l’Arthur en un hotel fent de mosso, de qui, a poc a poc, descobrirà el seu passat de militant llibertari i d’un error que el va portar a l’exili a les planes centrals del Canadà, on sembla que el temps no passa, on sembla que no passa res, és massa lluny, massa solitari. En Dell no es queixarà, mai, malgrat la duresa i l’avorriment, i és conscient de l’exili i del càstig:

Un travessava fronteres per fugir de les coses i probablement per amagar-se, i el Canadà era un bon lloc per fer-ho[…]. Però també volia dir que mentrestant et converties en una altra persona, i això era el que m’estava passant a mi i ho havia d’acceptar.

Però, no es resigna del tot, continuarà somiant en el seu futur, construint-lo, malgrat les restriccions a través del seu ric món interior i d’un viatge amb bicicleta alliberador. A Fort Royal coneixerà el destí dels seus pares, les condemnes, i també el suïcidi de la mare i serà conscient que si vol ser algú haurà de sortir d’allà.

Allò no seria mai com jo volia. Era el Canadà.

Fins que un nou fet abominable dut a terme per l’Arthur i al qual ell es veu empès el trasbalsa, de nou esmicola la petita zona de confort que havia pogut establir en aquell racó de món. I en aquell moment és conscient que només té una sortida, marxar.

Així doncs, el proper cop que arriba la Mildred, que el visita de tant en tant, li demana anar a l’escola, o el que és el mateix, marxar, fugir, tenir un futur. I ella hi accedeix, el porta a casa del seu fill a Winnipeg i aquí, en aquest moment de clímax, s’atura la història, ja no se sap res més de com li va anar, de com va construir el seu futur, de com es va fer adult.

La tercera part se situa en el temps present, en Dell ja és un professor adult, que viu a Windsor, Canadà, a qui els seus alumnes adverteixen que hi ha algú que el busca a través de les xarxes socials. S’hi posa en contacte i efectivament és la seva germana, s’està morint de càncer a Minneapolis. En aquesta darrera part hi ha el retrobament dels dos germans després de molt de temps de no tenir contacte. No s’havien vist en tot aquell temps i havien constatat que les seves vides eren molt diferents, cosa que els havia allunyat. En aquesta trobada, possiblement la darrera, hi ha el tancament final a tota la història, el sentit a tota la novel·la. Podem veure com en Dell ha tingut una vida prou normal, mentre que la Berner ha tingut diverses parelles que no l’han duta pel bon camí, fins ara, que s’està morint. Cap dels dos ha tingut fills. Assistim com finalment ells dos parlen del que els va passar, de com les seves vides van saltar pels aires per culpa del robatori del banc. Són conscients que no es tornaran a veure i hi ha un punt de resignació, de consciència que com a mínim, ara, al final, retroben el camí correcte i de la família que no han tingut, de les oportunitats que no van tenir, del present que els va ser furtat. I aquesta conversa, potser, sembla que enterri aquell passat, enterrat però no superat, i permeti a en Dell refer el seu present, un present que ja no té un llarg futur, mentre va recordant en boca de la seva germana, molt més malparada a la vida que ell que 

De vegades em fa l’efecte que la meva vida real encara no ha començat. Podríem dir que aquesta no ha sigut com cal.

I és llavors quan en Dell s’adona que potser ell sí que ha tingut aquella segona oportunitat en el moment que no va entrar al centre de menors, cosa que el porta a reflexionar i a demanar als seus alumnes:

Heu tingut mai l’estranya sensació que us heu escapat d’un càstig?

Tots el miren astorats i només un alumne d’origen kosovar és capaç d’entendre aquella sensació i respondre-li que sí.

Enric Bassegoda
Sobre Enric Bassegoda 72 Articles
Doctor en Filologia. Professor de llengua catalana a secundària. Ha publicat diversos relats i ha guanyat el Premi Ictineu 2016 a millor conte fantàstic en català.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.