COM UN FOC INVISIBLE… ANTOLOGIA POÈTICA (2011) – Màrius Torres

Autor: Màrius Torres
Títol: Com un foc invisible… Antologia poètica
Editorial: Edicions 62
Any: 2011
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-15192-60-2
Valoració: ★★★★

 

Les poesies del malaguanyat Màrius Torres no van veure la llum a Catalunya fins l’any 1950, quan ja en feia vuit que havia mort. Fou el seu amic i editor Joan Sales, a qui va conèixer estant ja ingressat al sanatori per a tuberculosos del Puig d’Olena, qui s’encarregà d’editar-les, a l’exili de Mèxic, amb el títol de Poesies. Poeta poc conegut, poc estudiat, menys llegit, potser a causa de la seva escassa producció, els darrers anys ha experimentat una justa reivindicació en les nostres lletres, que s’ha traduït en un merescut acte d’homenatge a la Universitat Catalana d’Estiu l’any 2010, en motiu del centenari del seu naixement, i en algunes reedicions dels seus poemes. En aquesta vessant, l’edició escolar de Margarida Prats i Salvador Escudé (Edicions 62), una encertada antologia que travessa de dalt a baix els leit motivs més habituals de l’autor, ha de fer més accessible als nostres lectors joves aquest poeta.

S’ha dit de Torres que forma part d’aquella generació “sacrificada” per la guerra, com Espriu, Rosselló-Pòrcel, Teixidor i Vinyoli. El seu sacrifici, però, (com Rosselló-Pòrcel) anà més enllà del silenci imposat per la dictadura franquista que tenallà molts altres escriptors catalans aquella època. Torres es veié també sotmès a un altre tipus d’exili, exigit per la malaltia que des de 1935 l’havia condemnat a romandre reclòs gairebé de forma continuada en un sanatori. Paradoxalment, però, la malaltia pot haver estat el que ens permet avui dia de llegir-ne els seus poemes.

El dia a dia al sanatori permetia cultivar les afeccions dels malalts, que, en el cas de Màrius Torres, era llegir, escriure, tocar el piano i passejar.

Allà, doncs, ens el podem imaginar llegint (a la recerca de la seva pròpia veu poètica, sense un referent encara clar de cap on volia anar) poetes francesos com Valéry i Baudelaire, filòsofs clàssics i contemporanis com Nietzsche, romàntics anglesos com Byron i Shelley o clàssics com Shakespeare, i entre els catalans Maragall, Riba i Carner. També allà, en el sanatori, és on va conèixer la Mercè Figueras, malalta com ell, gràcies a la qual conegué Sales i a qui dedicà Cançó de Mahalta:

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels / Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

La poesia de Torres, ja de per si home reflexiu, estarà marcada bàsicament per dues circumstàncies històriques: la malaltia i la guerra. De resultes d’això, la majoria dels seus poemes tractaran sobre la mort i la cerca de Déu. De tots dos parlarà a bastament en els seus pomes, ja sigui a través de versos tan plens de força com aquells que donen títol a l’antologia, o d’aquells altres que aprofundeixen en la seva passió per la música, tan sovint expressada en els seus poemes a través del recurs de la sinestèsia. La bellesa, la música, la poesia, l’art en general, li resulten a Màrius Torres un bàlsam al seu turment vital, tal i com apareix a Mozart, on exclama:

És música, viure!

D’aquesta forma, no podem sinó trobar molt encertades les paraules del poeta i assagista eivissenc Antoni Marí amb què els curadors d’aquesta edició han volgut començar l’Estudi Preliminar, i que diuen:

L’art ens allibera del sofriment transformant la vida en contemplació de la vida.

La mort prematura de Torres, a l’edat de trenta-dos anys, ens deixà el projecte escapçat d’una brillant carrera literària que qui sap on hauria arribat, si jutgem pels poemes que tenim. Si amb aquesta edició s’aconsegueix que algun dels nostres joves lectors s’aproximi a la poesia de Màrius Torres no amb l’obligació de l’escolar, sinó a gratcient, volenter, i s’emociona amb la mateixa vivor de qui la va escriure, podrem respondre rotundament que tot. Els fonaments, ara, ja hi són.

Poemes continguts en aquesta antologia
«Dolç àngel de la Mort…» ★★★★★
«Que sigui la meva ànima…» ★★★
Febrer ★★★★
Paraules de la Nit ★★★
«En el silenci obscur…» ★★★
El combat dels poetes ★★★
Cançó a Mahalta ★★★★
Lorelei ★★★
Venus ★★★
Entre l’herba i els núvols ★★★
Couperin, a l’hivern ★★★
Un altre abril ★★★
Abendlied ★★★
Al Present ★★★
Presència ★★★
«La galerna i el llamp» ★★★
Els núvols ★★★
Arbor Mortis ★★★★
Pelegrins ★★★
La Ciutat Llunyana ★★★★
«Sé que hauré d’oblidar…» ★★★★
«Tot és lluny, en la nit…» ★★★
L’abisme de llum ★★★
Això és la joia ★★★★
Mozart ★★★
«Aviat, als asils…» ★★★
Daniel Genís
Sobre Daniel Genís 345 Articles
Doctor en literatura. Professor de llengua a Secundària. Editor de El Biblionauta i director de la col·lecció "Ciència-Ficció" de Pagès Editors. Culturalment dispers.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.