SOBRE LA FELICITAT (2013) – Joan Barril

Autor: Joan Barril
Títol: Sobre la felicitat
Editorial: Edicions 62
Any: 2013
Pàgines: 149
ISBN: 9788429770766
Valoració: ★★

 

L’últim llibre de Joan Barril, Sobre la felicitat, segueix l’estela de les seves anteriors produccions Sobre l’amor (Ed. 62, 2007), Sobre la distància (Ed. 62, 2008) i Sobre els plaers (Ed. 62, 2009). En la mateixa línia d’aquests, doncs, Sobre la felicitat és un llibre minimalista, de petit format, tant pel que fa al seu embalum (no arriba a les 150 pàgines) com a les seves pretensions literàries. És l’estil de Barril fet lletra escrita: parlar amb senzillesa, descomponent podríem dir que atòmicament, fins a la mínima expressió, allò que més capfica els homes (sí, sí, i també a les dones). Els que estiguin acostumats a sentir-lo per la ràdio a El cafè de la República, i consta que són legió, estaran de sobres familiaritzats amb aquest estil. A través d’una prosa lleugera, sensible i lírica, doncs, Barril ens acompanyarà per 49 relats (alguns simplement articles) cadascun dels quals ens aproxima, a la fi, a un ensenyament amb el nexe comú de la cerca de la felicitat. S’imposa la reflexió després de cadascun. Calen uns segons per degustar el petit bombó que ens ha deixat Barril. I és que cada conte, cada article, són una petita píndola que ha de servir d’eximpli (que diria el mestre Ramon Llull) perquè el saber arribi a nosaltres pràcticament de manera imperceptible, i faci l’efecte desitjat: obrir-nos els ulls a la importància de les coses menudes. L’amistat, l’amor, el pas del temps, la solitud, les casualitats, els records, etc.

El llibre es divideix en cinc parts, cadascuna amb el seu epígraf: La vida és un cabaret, La grandesa de les coses menudes, L’alegria compartida, El temps que ens queda i Viatjar sense sortir del plat. En el fons, però, no es tracta d’una compartimentació gaire clara. De fet, els temes, motius i maneres són prou homogenis al llarg de tots els (micro)relats del recull perquè ho puguem llegir tot perfectament prescindint d’aquestes fronteres.

Algunes de les narracions que segueixen aquestes primeres planes formen part de l’equipatge de salvament. No aporten la felicitat, però ens recorden que en qualsevol moment ens la podríem trobar per un d’aquests atzars en els quals la vida ens posa a prova encara que sigui per dir-nos que no ens hem de conformar quan la infelicitat es va destil·lant a poc a poc en la feixuga dansa quotidiana.

En aquest objectiu destaquen uns relats més que uns altres. Resulten destacables per diversos motius “La vida al canell”, amb un potent missatge sobre el perdó i el pas del temps, “El pedestal de l’heroi”, sobre la mort i els secrets i allò que pot ser i no ser important per algú, “L’home fracassat”, excel·lent conte sobre algú que a la fi, després d’haver fracassat sempre i en tot, és capaç de trobar l’èxit en el fracàs aliè, “Serrat, collita i cant”, sobre com viuen els versos de tants poetes necessaris en les lletres de les seves cançons immortals, o “Els herois de la quarta edat” on, tot glossant la vessant més política de Moisès Broggi, llança un cant en defensa dels nostres avis i del valor de la vellesa en una societat tan mancada precisament de valors com la nostra actual.

Malauradament, però, a la fi tenim la impressió que tot el llibre el podríem reduir a l’epígraf d’un dels seus relats únicament, i no precisament un dels més reeixits: “Bons propòsits”. El llibre conté saviesa útil i necessària, és cert, però un cop l’hem acabat de llegir (de vegades amb més pesadesa del que caldria esperar de relats tan breus) tenim la sensació que potser no calia dir més, però sí millor. En la línia de pensament precisament d’un doctor Broggi o d’un Gaspar Hernández (un altre d’aquests nous gurús de la comunicació audiovisual), o seguint la ploma d’un Jorge Bucay o l’estela del Viaje a la felicidad (Destino, 2005) d’Eduard Punset, Barril segueix la moda del Més Paltó i menys prozac (Suma de lletres, 2002), del llibre d’autoajuda basat en la lectura que ens ajuda, per fer-nos veure el veritable sentit de la vida. No dubtem de la bona intenció de tot plegat, però sí que dubtem de la literatura feta expressament per a explicar la vida. Premeditadament. La bona literatura sempre ha estat el millor manual per entendre’ns i entendre el món que ens rodeja sense necessitat de postular-se com a tal. Potser més que aquests 49 relats o tanta literatura d’autoajuda resultaria més útil una guia de lectura, la ressenya d’un bon llibre. Hi ha molt i molt bo on triar, des d’Homer a Jorge Luis Borges! Contràriament, Barril ens ofereix 49 relats escrits per ell, valuosos i preciosos a la seva manera, però que en el fons es queden només en això, en bons propòsits.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada