L’androide #2

L’últim matí no fou com havien predit els profetes. Arribà puntual amb un gran esclat de llum, seguit d’un silenci igual de gran. I llavors, al món es va poder sentir altre cop la música dels déus. I vaig vessar una llàgrima, de tan bella que era.

 

Imatge: Buck Rogers (1979-1981)

Saga de L’androide:
1 · 2· 3· 4 · 5 · 6 · 7 · 8 · 9 · 10 · 11 · 12 · 13 · 14

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada