FRANKENSTEIN (1818) – Mary Shelley

RESSENYA

FRANKENSTEIN (1818) – Mary Shelley

L’obra fundacional de la ciència-ficció, traduïda al català per Quim Monzó. No podem no recomanar-ne la lectura!

Autor: Mary W. Shelley
Títol: Frankenstein o el modern Prometeu (Frankenstein or The Modern Prometheus)
Editorial: La Magrana
Any: 2000 (1818)
Pàgines: 208
ISBN: 9788482642673
L’has llegit?
Valora’l*:

3 votes, average: 3,33 out of 53 votes, average: 3,33 out of 53 votes, average: 3,33 out of 53 votes, average: 3,33 out of 53 votes, average: 3,33 out of 5

Vots emesos: 3.
Mitjana: 3,33 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

Els meus vicis són criatures d’una solitud forçada que avorreixo

En la nòmina de relats de terror gòtic hi té un lloc destacat Frankenstein o el modern Prometeu (el més conegut dels homes salvatges del Romanticisme) de Mary Shelley, l’esposa de l’afamat poeta anglès Percey Shelley. Espléndida reflexió al voltant de la moral científica, la creació i la destrucció de la vida i l’audàcia de la humanitat en la seva relació amb Déu (d’aquí l’analogia amb Prometeu), la història del savi científic que dóna vida a un ésser constituït amb membres de cadàvers ha esdevingut un dels grans clàssics de la literatura universal, i ha vist nombroses adaptacions cinematogràfiques, algunes més fantasioses i grotesques (com les dues de James Whale amb Boris Karloff com a monstre i la de Terence Fisher amb Christopher Lee) i d’altres de més fidels a l’original (com la de Kenneth Brannagh amb Robert de Niro).

I si la història del monstre ha esdevingut mítica, no ho ha pas esdevingut menys la seva gestació literària. Segons la pròpia Mary Shelley, la idea de la novel·la va sorgir durant una visita que ella i el seu marti van fer, l’estiu de 1816, a lord Byron, que vivia prop de Ginebra, a la Villa Deodati, al costat mateix del llac Leman; una pluja inacabable els va tancar molts dies a casa, i això dugué Byron a reptar-los a una competició literària: cadascú escriuria una història de fantasmes. És revelador el context romàntic, alpí i rousseaunià, sota l’influx del qual va ser escrit el relat.

En l’obra de l’anglesa trobem la crítica típicament romàntica al científic que emprèn la tasca de fabricar un ésser intel·ligent animat de vida a partir de la matèria morta. El monstre gegantí creat pel doctor Víctor Frankenstein en el seu laboratori resulta ser originalment bondadós, afectuós i sentimental, però acabarà actuant brutalment. Solitari i de proporcions desmesurades, serà odiat i temut per tothom. Repudiat i exiliat del món civilitzat, matarà per venjança el germà i la promesa del seu creador, que el perseguirà fins als oceans de gel de les terres àrtiques. Allà, Víctor serà mort per la seva criatura, en un desenllaç entre nietzschià i freudià. I la criatura desapareixerà per no tornar mai més.

El monstre és una creació artificial d’un científic animat per l’esperit racionalista de la Il·lustració. La història del monstre segueix un esquema essencialment rousseaunià: és la societat la que torna maligna la criatura artificial. Però això passa d’una manera que Rousseau no hagués aprovat, ja que la malignitat del monstre és provocada per la solitud a què és condemnat.

Aquesta idea prové del pare de Mary, el pensador llibertari William Godwin, que pensava que la solitud engendrava vicis i que la felicitat només podia sorgir d’objectius de caràcter social.

Quan acabem de llegir Frankenstein ens sorprèn que se’l tracti com un monstre, quan ha estat capaç de parlar de Goethe i llegir Les desventures del jove Werther. La criatura, en el seu primer diàleg amb el seu creador, exalta aquest text i arriba a comparar el seu patiment amb el del jove Werther, arribant fins a l’extrem de demanar-li al seu creador que li faci una companya, per calmar la seva angoixa i no arribar a cometre el suïcidi de Werther per Carlota. És aquí on el monstre ens ensenya la seva part humana. Ell pot estimar i arribar a ser estimat. La novel·la de Goethe va ser molt aclamada a la seva època, donant inici al moviment literari del Romanticisme. Aquest text va ser llegit i rellegit per Mary Shelley, i és ella qui parla per boca del monstre en aquest cas per exaltar Goethe, tal i com fa el monstre al final del text, quan ja sap que matant el seu creador, d’alguna manera, també s’està sacrificant a si mateix.

Però l’ombra de l’alemany damunt del relat de Frankenstein no acaba aquí. Deu anys abans de la publicació de Frankenstein, Goethe havia publicat el Faust. El protagonista d’aquest text és un ésser erudit i individualista, que viu al marge del dogma investigant l’origen del món i els seus fenòmens, com ho fa el doctor creat per Shelley. Faust acaba pagant el seu atreviment amb infernals tortures, cosa que també li passa al doctor Víctor Frankenstein. En el text de Shelley es planteja que Víctor ha trobat la clau de la vida, però mai ens és revelada. A l’igual que Faust, Víctor Frankenstein sembla fer un pacte amb una força maligne del més enllà que acaba eliminant-lo. Fins a cert punt, podem llegir Frankenstein com una al·legoria de la perversió unida al progrés científic. El monstre creat per Víctor, en certa forma, és l’ombra destructiva que persegueix l’home de la Il·lustració.

Publicat originalment a la revista Mira’m l’abril de 2007 a la secció Històries del guardià de la cripta.

L’has llegit?
Valora’l*:

3 votes, average: 3,33 out of 53 votes, average: 3,33 out of 53 votes, average: 3,33 out of 53 votes, average: 3,33 out of 53 votes, average: 3,33 out of 5

Vots emesos: 3.
Mitjana: 3,33 sobre 5.


*Has d’iniciar sessió.

Loading…

T’ha agaradat? Comparteix:

També et pot interessar…

logo_2020_blanc

Segueix-nos:

Subscriu-te
Notify of

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

0 Comments
Inline Feedbacks
View all comments