Diferència entre revisions de la pàgina «Llibre de cavalleries»

De CiFipèdia
Jump to navigation Jump to search
 
(Hi ha 6 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 11: Línia 11:
  
 
== Argument ==
 
== Argument ==
Un enginyer rep un estrany encàrrec, que el fa anar de comissionat de la cancelleria medieval dels comtes-reis a l’Aràbia del petroli, en un viatge amb salts temporals.<ref>Munné-Jordà, Antoni: [https://www.sccff.cat/wp-content/uploads/2020/01/amjBiblioCF1873-2000.pdf «Bibliografia catalana de ciència-ficció i fantasia: 1785-2000»], ''Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia'', gener de 2020. [Consulta: 18 de març de 2020]</ref>
+
Un enginyer rep un estrany encàrrec, que el fa anar de comissionat de la cancelleria medieval dels comtes-reis a l’Aràbia del petroli, en un viatge amb salts temporals.<ref>Munné-Jordà, Antoni: [https://www.sccff.cat/wp-content/uploads/2020/03/amjBiblioCF1873-2000.pdf «Bibliografia catalana de ciència-ficció i fantasia: 1873-2000»], ''Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia'', gener de 2020. [Consulta: 18 de març de 2020]</ref>
 +
 
 +
Tomàs Safont, el seu protagonista, es veurà des de l'inici cridat a protagonitzar un misteriós viatge per la Mediterrània, a la recerca dels orígens de la seva família, els Çafont. Aquest primer objectiu, però, és l'excusa bàsica de Perucho per introduir-nos en un món progressivament (i al final plenament) medieval. A la llarga, els objectius de Tomàs en seran uns altres i, amb això, anirem descobrint la importància de certs fets passats, revelant-se aquests com a autèntics vehicles narratius de la història.
 +
 
 +
En aquesta odissea d'anada i tornada, on això sí, queda ben clara la diferència entre "bons" i "dolents", els secundaris que acompanyen Tomàs donen un plus de credibilitat al període històric descrit. A més, l'adjunció dels elements genovesos i àrabs o el llenguatge d'aire volgudament "antic" ho acaba d'arrodonir, fent d'aquesta èpica novel·la un savi exercici de recuperació de la nostra memòria històrica medieval i un intel·ligent divertimento per a totes les edats. En resum, una petita joia evocadora de l'apogeu catalano-aragonès al mediterrani del segle XIV.<ref>Fàbregas, Jordi: ''Llibròfags'', 28 d'octubre de 2007.</ref>
  
 
== Curiositats ==
 
== Curiositats ==
*  
+
* Se n'ha fet una versió il·lustrada a càrrec de [[Toni Benages]] (il·lustracions) i [[Julià Guillamon]] (guió).<ref>Benages, Toni i Guillamon, Julià: ''Llibre de cavalleries'', Empúries, 2020.</ref>
  
 
== Crítiques ==
 
== Crítiques ==
*  
+
* '''Jordi Fàbregas''': ''"Amb una bella narrativa poètica i un lèxic marcadament èpic, aquesta curta (però densa) novel·la ens endinsa en una espècie de llimbs, caracteritzat per una frontera hiperfina que es desdibuixa contínuament i entrellaça dos mons separats per segles de diferència."''<ref>Fàbregas, Jordi: ''Llibròfags'', 28 d'octubre de 2007.</ref>
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Revisió de 11:02, 22 març 2020

Infotaula de premiLlibre de cavalleries
Autor: Joan Perucho i Gutiérrez
Llengua: català
Publicació: Barcelona, 1985
Editorial: Edicions 62
Gènere: Ciència-Ficció, Fantasia
Premis: -

Llibre de cavalleries és una novel·la de Joan Perucho i Gutiérrez publicada originalment el 1985 a Edicions 62. Potseriorment s'ha reeditat en diverses ocasions.

Argument

Un enginyer rep un estrany encàrrec, que el fa anar de comissionat de la cancelleria medieval dels comtes-reis a l’Aràbia del petroli, en un viatge amb salts temporals.[1]

Tomàs Safont, el seu protagonista, es veurà des de l'inici cridat a protagonitzar un misteriós viatge per la Mediterrània, a la recerca dels orígens de la seva família, els Çafont. Aquest primer objectiu, però, és l'excusa bàsica de Perucho per introduir-nos en un món progressivament (i al final plenament) medieval. A la llarga, els objectius de Tomàs en seran uns altres i, amb això, anirem descobrint la importància de certs fets passats, revelant-se aquests com a autèntics vehicles narratius de la història.

En aquesta odissea d'anada i tornada, on això sí, queda ben clara la diferència entre "bons" i "dolents", els secundaris que acompanyen Tomàs donen un plus de credibilitat al període històric descrit. A més, l'adjunció dels elements genovesos i àrabs o el llenguatge d'aire volgudament "antic" ho acaba d'arrodonir, fent d'aquesta èpica novel·la un savi exercici de recuperació de la nostra memòria històrica medieval i un intel·ligent divertimento per a totes les edats. En resum, una petita joia evocadora de l'apogeu catalano-aragonès al mediterrani del segle XIV.[2]

Curiositats

Crítiques

  • Jordi Fàbregas: "Amb una bella narrativa poètica i un lèxic marcadament èpic, aquesta curta (però densa) novel·la ens endinsa en una espècie de llimbs, caracteritzat per una frontera hiperfina que es desdibuixa contínuament i entrellaça dos mons separats per segles de diferència."[4]

Referències

  1. Munné-Jordà, Antoni: «Bibliografia catalana de ciència-ficció i fantasia: 1873-2000», Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, gener de 2020. [Consulta: 18 de març de 2020]
  2. Fàbregas, Jordi: Llibròfags, 28 d'octubre de 2007.
  3. Benages, Toni i Guillamon, Julià: Llibre de cavalleries, Empúries, 2020.
  4. Fàbregas, Jordi: Llibròfags, 28 d'octubre de 2007.