La primitiva literatura fantàstica catalana (1875-1939)
La revisió el 19:51, 10 gen 2020 per Admin (discussió | contribucions)
La primitiva literatura fantàstica catalana, en opinió de l'expert Antoni Munné-Jordà, tindria com a obra fundacional el conte de Joan Sardà i Llorens "La darrera paraula de la ciència", de l'any 1875. Seguint aquest criteri, podríem definir-la com aquella que es va produir entre aquesta data i el final de la guerra civil espanyola.
Etapes
La Renaixença i el folklore
El monstre i la tècnica. Romanticisme vs. Realisme
El fantàstic feréstec i el Modernisme
Aproximacions al fantàstic durant el Noucentisme
Les Avantguardes i els laberints onírics
Obres rellevants
- 1877: L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer
- 1879: De la Terra al Sol, de Narcís Campmany i Joan Molas
- 1885: Canigó, de Jacint Verdaguer
- 1893: L'any 13.000, de Manuel Figuerola i Aldofreu
- 1885: Quinze dies a la Lluna, de C. Gumà (aka Juli-Francesc Guibernau)
- 1909: Doctor Stumper, de Pompeu Gener
- 1911: El gegant dels aires, de Josep M. Folch i Torres
- 1912: Homes artificials, de Frederic Pujulà
- 1913: La família del capità Delmar, de Josep M. Folch i Torres
- 1915-1921: Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria
- 1922: L'extraordinària expedició d'en Jep Ganàpia, de Josep M. Folch i Torres
- 1926: Quatre titelles i un ninot, de Joan Santamaria
- 1927: L'illa del gran experiment. Reportatges de l'any 2000, d'Onofre Parés
- 1930: Molock i l'inventor, d'Ambrosi Carrion
- 1935: Les gàrgoles de la seu, de Lluís Masriera
- 1936: Retorn al sol, de Josep Maria Francès
