Diferència entre revisions de la pàgina «L'illa del gran experiment»

De CiFipèdia
Jump to navigation Jump to search
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 18: Línia 18:
  
 
== Curiositats ==
 
== Curiositats ==
* Quan la Unió Europea era només un smni en la ment de Briand i algun diplomàtic més, Parés dona per feta la creació dels Estats Units d'Europa.
+
* Quan la Unió Europea era només un somni en la ment de Briand i algun diplomàtic més, Parés dona per feta la creació dels Estats Units d'Europa.
 
* Anticipa el paper rellevant de la dona al segle XX
 
* Anticipa el paper rellevant de la dona al segle XX
 
* Imagina la revolució de les comunicacions i dona per fet el cotxe elèctric.
 
* Imagina la revolució de les comunicacions i dona per fet el cotxe elèctric.
Línia 24: Línia 24:
  
 
== Crítiques ==
 
== Crítiques ==
* Josep Navarro i Costabella: ''"Fins ara no hi havia ningú –que jo sàpiga– dedcidit seguidor del gènere literari representat per Wells"''.<ref>Navarro i Costabella, Josep: "Un llibre nou de debò", ''La veu de Catalunya''.</ref>
+
* '''Josep Navarro i Costabella''': ''"Fins ara no hi havia ningú –que jo sàpiga– dedcidit seguidor del gènere literari representat per Wells"''.<ref>Navarro i Costabella, Josep: "Un llibre nou de debò", ''La veu de Catalunya''.</ref>
* Domènec Guansé: "Ha escrit el llibre sota el signe de Wells".<ref>Guansé, Domènec: ''Revista de Catalunya''.</ref>
+
* '''Domènec Guansé''': ''"Ha escrit el llibre sota el signe de Wells"''.<ref>Guansé, Domènec: ''Revista de Catalunya''.</ref>
* Domènec Guansé: "La imaginació d'Onofre Parés no és massa corrent. Té bona inventiva i sap donar a les szeves creacions un cert rigor científic i fins filosòfic i tot".<ref>Guansé, Domènec: ''Revista de Catalunya''.</ref>
+
* '''Domènec Guansé''': ''"La imaginació d'Onofre Parés no és massa corrent. Té bona inventiva i sap donar a les szeves creacions un cert rigor científic i fins filosòfic i tot"''.<ref>Guansé, Domènec: ''Revista de Catalunya''.</ref>
* Manuel de Montoliu: "És realment riquíssim d'enginy i fantasia tot el que l'autor s'imagina sohre l'organització comunista de la vida d'aquella societat i, principalment, sobre els progressos formidables de la tècnica en tots els ordres".<ref>[https://ddd.uab.cat/record/3473 de Montoliu, Manuel: ''La Veu de Catalunya''].</ref>
+
* '''Manuel de Montoliu''': ''"És realment riquíssim d'enginy i fantasia tot el que l'autor s'imagina sohre l'organització comunista de la vida d'aquella societat i, principalment, sobre els progressos formidables de la tècnica en tots els ordres"''.<ref>[https://ddd.uab.cat/record/3473 de Montoliu, Manuel: ''La Veu de Catalunya''].</ref>
* Tomás Garcés: "El "gran experiment" del senyor Parés no expressa el desig d'una beutat inassolible avui. Al revés: descriu una república idealista (!) que és –ai las!–" mirall de cretinisme.<ref>Garcés, Tomàs: ''La Publicitat''.</ref>
+
* '''Tomás Garcés''': ''"El "gran experiment" del senyor Parés no expressa el desig d'una beutat inassolible avui. Al revés: descriu una república idealista (!) que és –ai las!– mirall de cretinisme"''.<ref>Garcés, Tomàs: ''La Publicitat''.</ref>
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Revisió de 09:48, 24 gen 2021

Infotaula de premiL'illa del gran experiment
Autor: Onofre Parés
Llengua: català
Publicació: Barcelona, 1927
Editorial: Llibreria Catalonia
Gènere: Ciència-Ficció
Premis: -

L'illa del gran experiment. Reportatge de l'any 2000 és una novel·la d'Onofre Parés publicada originalment el 1927 a la Llibreria Catalonia. Posteriorment, Pau Riba i Antoni Munné-Jordà en van publicar una edició amb una introducció que donava compte d'interessants notícies biogràfiques de l'autor a la Universitat Politècnica de Catalunya.

L'obra és considerada, juntament amb Homes artificials (1912) de Frederic Pujulà i Retorn al sol (1936) de Josep Maria Francès, una de les obres fundacionals de la ciència-ficció en català[1].

Argument

L'obra és de caràcter futurista i està ambientada a Austràlia en l'any 2000, tot i que el relat comença als anys 50 del segle XX. El llibre explica com els idealistes de 1950 se'n van a Austràlia i hi funden una societat alternativa. L'any 2000, una expedició va a veure'n els resultats.

Alguns autors consideren l'obra de Parés com una revisió de New Atlantis de Francis Bacon, en referència al concepte de l'allargament de la vida com a exemple de la revolució idealista adaptada al positivisme científic de principis del segle XX. Cal tenir en compte, també la influència de la literatura de Verne i Wells sobre Parés, en un moment en què estaven molt de moda, així com la pel·lícula Metròpolis (estrenada a Barcelona el 1927) de Fritz Lang.

Curiositats

  • Quan la Unió Europea era només un somni en la ment de Briand i algun diplomàtic més, Parés dona per feta la creació dels Estats Units d'Europa.
  • Anticipa el paper rellevant de la dona al segle XX
  • Imagina la revolució de les comunicacions i dona per fet el cotxe elèctric.
  • L'autor anticipa la televisió i el telèfon sense fils.

Crítiques

  • Josep Navarro i Costabella: "Fins ara no hi havia ningú –que jo sàpiga– dedcidit seguidor del gènere literari representat per Wells".[2]
  • Domènec Guansé: "Ha escrit el llibre sota el signe de Wells".[3]
  • Domènec Guansé: "La imaginació d'Onofre Parés no és massa corrent. Té bona inventiva i sap donar a les szeves creacions un cert rigor científic i fins filosòfic i tot".[4]
  • Manuel de Montoliu: "És realment riquíssim d'enginy i fantasia tot el que l'autor s'imagina sohre l'organització comunista de la vida d'aquella societat i, principalment, sobre els progressos formidables de la tècnica en tots els ordres".[5]
  • Tomás Garcés: "El "gran experiment" del senyor Parés no expressa el desig d'una beutat inassolible avui. Al revés: descriu una república idealista (!) que és –ai las!– mirall de cretinisme".[6]

Referències

  1. Munné-Jordà, Antoni i Solé i Camardons, Jordi: "La aportación catalana a la ciencia ficción", BEM (Andorra), núm. 58, agost-setembre 1997.
  2. Navarro i Costabella, Josep: "Un llibre nou de debò", La veu de Catalunya.
  3. Guansé, Domènec: Revista de Catalunya.
  4. Guansé, Domènec: Revista de Catalunya.
  5. de Montoliu, Manuel: La Veu de Catalunya.
  6. Garcés, Tomàs: La Publicitat.